1. 4. 3. 2
Diades preelectorals
Un milió de persones van assistir a la manifestació de la Diada del 1977
El no a l'OTAN va ser un dels clams de la manifestació del 1985
L'any 2003 Jordi Pujol oferia la seva última recepció i anunciava les eleccions per al novembre
El segon tripartit va posar fi al seu mandat amb la sentència en contra de l'Estatut
La Diada del 1982va
estar marcada per l'aprovació al Congrés espanyol de la Loapa
L'any 2006 Maragall s'acomiadavacom a president i trencava les relacions amb el PSC
Han estat moltes les Diades marcades per un to preelectoral: des de les manifestacions en defensa d'un nou Estatut dels anys 1978 i 1979, fins a la Diada de l'any passat, la primera després de la sentència del Tribunal Constitucional en contra de l'Estatut i a les portes de les eleccions al Parlament de Catalunya.
Demà farà 35 anys que es va permetre la primera manifestació en commemoració de l'11 de setembre, a la plaça Catalunya de Sant Boi, municipi on està enterrat el conseller en cap que va defensar Barcelona el 1714, Rafael de Casanovas. Era la primera Diada legal, ja que fins llavors, les manifestacions de l'Onze de Setembre havien estat per protestar contra el franquisme.
Dotze mesos més tard, el centre de Barcelona vivia una de les reivindicacions més multitudinàries de la història recent de Catalunya. Prop d'un milió de persones van sortir al carrer per manifestar-se amb el lema “Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia”. Al capdavant d'aquella manifestació hi havia la pràctica totalitat dels diputats del Parlament, que havien estat elegits el 15 de juny anterior. La manifestació del 1977 va començar amb un discurs del president Tarradellas, que encara era a l'exili.
I si aquests dos primers anys de reivindicacions havien estat marcats per la defensa de l'autonomia, les Diades del 1978 i del 1979 van servir per defensar l'entrada en vigor d'un nou Estatut, que es va acabar publicant en el DOGC el 31 de desembre de 1979.
L'Onze de Setembre de 1982, a un mes de les eleccions estatals, va tenir com un dels temes principals l'aprovació al Congrés espanyol de la Loapa, la llei orgànica d'harmonització del procés autonòmic, a banda dels crits a favor de l'autodeterminació. Per la seva banda, el president de la Generalitat donava a conèixer que si el Constitucional ratificava la Loapa, caldria dur a terme una reforma estatutària. També cal dir que els incidents que es van produir al final de la manifestació del 1982 van provocar que, l'any següent, CiU i el PSC decidissin que cada força política celebrés la Diada separadament.
El clam de l'any 1985 era el finançament català, l'autodeterminació i la sortida de l'Estat espanyol de l'OTAN. Mentrestant, els partits polítics catalans reclamaven la recuperació de la sobirania de les institucions catalanes i la defensa de les comarques en detriment de les províncies.
Aquella Diada va estar marcada per la banda armada Terra Lliure, que el dia abans havia protagonitzat un atemptat a les Borges Blanques que va provocar la primera víctima d'aquesta organització terrorista.
Dos anys després, i a poques setmanes d'unes eleccions estatals que Felipe González va guanyar per tercera vegada, la Diada va estar marcada pel debat de regeneració de política autonòmica que es volia implantar des del Congrés espanyol. L'Onze de Setembre del 1991, Aznar feia públic que s'oposaria a qui qüestionés la unitat de l'Estat espanyol. I, en el seu discurs de la vigília de la Diada, el president Pujol reafirmava la vigència del marc constitucional i rebutjava la possibilitat que Catalunya se separés de l'Estat.
En el marc de la Diada del 1992, les joventuts convergents van proposar al congrés de CDC la refundació l'Estat espanyol amb el disseny previ del 1714. Aquell Onze de Setembre arribava amb la ressaca dels Jocs Olímpics de Barcelona, celebrats aquell mateix estiu, i amb l'anunci d'una reforma al govern de la Generalitat de Catalunya.
Tres anys més tard, el president de la Generalitat trencava les relacions existents amb el govern del PSOE i reclamava l'avançament de les eleccions espanyoles, que van arribar al cap de mig any. El mateix Jordi Pujol pregonava, l'any 1999, “confiança i autoestima” pel futur de Catalunya.
L'any 2003, i després de 23 anys al capdavant del govern català, Pujol oferia la seva última recepció com a màxima autoritat de Catalunya. Però el president no va passar desapercebut en aquella Diada, ja que en el marc d'aquesta celebració feia públic que les eleccions tindrien lloc el 16 de novembre. Durant aquell Onze de Setembre, Joan Laporta feia un pas important en la seva carrera política. En la seva primera ofrena a Rafael Casanovas com a president del Barça, Laporta era ovacionat amb crits de “Laporta president, Catalunya independent”.
Fractura nacionalista
El que durant la festivitat de l'any 2006 s'acomiadava com a president era Pasqual Maragall, fins aleshores líder del PSC. Trencava les relacions amb el seu partit i es donava de baixa com a militant socialista. Amb la Diada del 2006, s'acabava la legislatura del nou Estatut, que aquell estiu havia entrat en vigor. Maragall també havia impulsat una reforma de l'acte institucional per a l'Onze de Setembre: el passeig dels Til·lers era l'escenari, des de feia tres anys, de l'acte més solemne de la Diada. Però els protagonistes van ser Mas i Montilla, els dos candidats principals a agafar el relleu de Maragall.
A la vista de les eleccions de l'1 de novembre, la fractura nacionalista que hi havia podia passar factura, ja que CiU i ERC es disputaven el vot en un mateix espai. Durant aquella festivitat, 15.000 persones es van manifestar a favor de l'autodeterminació, mentre que Maragall expressava públicament que veia ridícul demanar la independència perquè el nou text estatutari ja culminava l'anhel d'autogovern.
Un any després, en el marc de la precampanya de les eleccions estatals, el Cercle d'Estudis Sobiranistes presentava un manifest en què es vinculaven els dèficits que tenia la nació catalana a la dependència de l'Estat, i reclamava que la sobirania centrés l'agenda política. La del 2007 era una Diada afectada per les deficiències dels serveis públics i pel fet que Solbes no garantia la inversió demanada pels catalans. Tot i això, Foment manifestava l'interès de negociar el traspàs de Rodalies.
La manifestació d'aquell Onze de Setembre va estar marcada per la reivindicació d'un referèndum per la independència per a l'any 2014, quan es commemori el tercer centenari de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques.
El final del tripartit
L'última Diada preelectoral va ser la de l'any passat, la darrera de José Montilla com a president. Montilla acabava la legislatura amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut i després de la manifestació del 10 de juliol, en què un milió i mig de persones van omplir els carrers del centre de Barcelona. Aquell era l'últim Onze de Setembre del tripartit després de set anys.
Mentre el president de la Generalitat demanava als catalans que s'esforcessin per superar la doble crisi econòmica i institucional que vivia Catalunya, el cap de l'oposició, Artur Mas, instava els empresaris a fer pinya per aconseguir el tan esperat concert econòmic.
El 2010 també se celebrava un any de la primera consulta independentista, a Arenys de Munt. En dotze mesos, més de 500 municipis havien dut a terme la consulta sobiranista. Aprofitant aquesta fita, Esquerra va recordar el seu objectiu de convocar, de manera oficial, un referèndum per la independència.
Aquest 2011, la Diada torna a coincidir en jornada preelectoral. D'aquí a dos mesos, Rajoy i Rubalcaba pugnaran per entrar a La Moncloa. Durant aquest Onze de Setembre, i amb les eleccions del 20-N a tocar, el finançament català torna a agafar força. El nou govern de la Generalitat, capitanejat per CiU, espera poder fer realitat el somni del concert econòmic durant la pròxima legislatura del Congrés espanyol, que començarà a finals d'any.
