Socioliberal

L'entorn familiar va ser determinant en la seva carrera política. Fill d'un industrial emprenedor d'Olot i molt actiu en l'etapa de la transició participant en el Congrés de Cultura Catalana, també es va dedicar a la política com a regidor de l'Ajuntament d'Olot, en l'etapa de l'alcaldia de Pere Macias. Curiosament, Jordi Xuclà anys després es troba Macias com a cap de files i portaveu de CiU al Congrés dels Diputats. A casa, no li va faltar el debat polític: per una banda el pare, que defensava el nacionalisme de Jordi Pujol, i per l'altra, un germà militant actiu dels primers anys del PSC. Tot plegat, va influir en el fet que Jordi Xuclà, de molt jove, optés més per les creences del pare, s'impliqués en la política activa i entrés a formar part de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), la branca jove de CDC, de la qual anys després va arribar a ser president. Entén que durant aquells anys vivint aquell ambient familiar i participant també en moviments com ara l'escoltisme, es va anar creant un pòsit. És allò que ara anomenen la motxilla, en la qual porta aquell referent socioliberal, que després li ha servit de molt en la seva trajectòria política. Ha demostrat una gran preocupació en defensa dels drets humans a tot el món, una tasca que desenvolupa en el si del Consell d'Europa, en el qual ha estat vicepresident del grup liberal europeu. Recorda els problemes que va tenir en la Cuba castrista precisament per defensar la democràcia i les llibertats, i les vegades que ha actuat com a observador en diverses processons electorals arreu del món.

Xuclà presenta unes maneres dignes d'un fill de la meritocràcia olotina, com alguna vegada li ha agradat definir-se. Alumne dels escolapis i llicenciat en dret, no ha deixat mai d'estudiar i de formar-se en la seva especialitat. Ha tingut una trajectòria professional espectacular com a professor de dret administratiu a la UdG i en la seva carrera política. No es vol perpetuar en la política, i per això es manté sempre en contacte amb la seva professió per a quan arribi el dia que s'hi hagi de reincorporar.

Afirma que encaixa les crítiques raonades, però s'enerva i replica aquelles que qualifica de demagògiques. De la seva vida política destaca la versatilitat, que li ha permès treballar en temàtiques tan diverses com ara la llei de medicament, la llei de la memòria històrica i textos consulars. “És una feina que enriqueix molt intel·lectualment.”

Casat i amb dues filles, passa tres dies a la setmana a Madrid, on, cansat de viure d'hotel, ha llogat un petit apartament, que assegura que és més econòmic i més confortable. És en la seva vida madrilenya que s'ha reafirmat com a polític, però també ha reafirmant la seva consciència nacionalista.