Política

Mor el controvertit polític espanyol Manuel Fraga

L'estat de salut del ministre franquista i fundador del PP s'havia agreujat els darrers dies per una infecció respiratòria

La capella ardent s'instal·la avui a Madrid i demà serà enterrat a Galícia

Manuel Fraga, de 89 anys, va morir ahir al seu domicili de Madrid després que dies enrere el seu delicat estat de salut hagués empitjorat força. De fet, ja feia uns mesos que s'havia retirat de la vida pública i a les darreres eleccions del 20-N va renunciar a repetir com a senador. Havia estat el seu últim càrrec en una trajectòria política de 60 anys que va estrenar en plena dictadura franquista, en què va destacar com un dels ministres més controvertits del règim –etapa de la qual mai no s'ha retractat i per la qual no ha demanat perdó– per més tard erigir-se en un dels pares de la Constitució del 1978; en president de la Xunta de Galícia i en fundador de la formació Alianza Popular, l'avantsala del PP. Al cap i a la fi, per trajectòria i per edat, era un dels darrers nexes entre el franquisme i l'actual dreta espanyola que ara torna a governar a La Moncloa i en gairebé tots els territoris.

De fet, aquest cap de setmana, el líder del partit i president espanyol, Mariano Rajoy, va aprofitar una intervenció pública a Andalusia per tenir un record per al veterà dirigent i desitjar-li una ràpida recuperació, alhora que destacava que sense la seva aportació el PP no seria el que és. Rajoy dedicava aquestes lloances a Fraga després que aquesta setmana es conegués que tenia una severa infecció respiratòria. Els darrers anys el gallec anava sempre en cadira de rodes i pràcticament no feia cap intervenció pública, però tot i així mantenia una intensa activitat política i social. L'abril del 2011 va haver de ser intervingut del maluc com a conseqüència d'una caiguda i des de llavors el seu estat de salut s'ha anat complicant.

El funeral se celebrarà dimarts al municipi gallec de Perbes, on des de fa temps Fraga té una residència que anys enrere havia estat objecte d'un atemptat terrorista. Segons fons familiars, no està previst que es produeixi cap vetlla oficial, si bé en cas de mort d'un pare de la Constitució o d'un expresident espanyol el Congrés ofereix les seves instal·lacions per tal de rebre les diferents personalitats que vulguin retre homenatge al difunt. En aquesta ocasió, però, la família ha decidit establir un format més íntim i a partir d'avui a les 10.30 s'instal·larà la capella ardent al domicili madrileny del difunt, però només s'espera la presència de les persones més properes a Fraga.

Reaccions múltiples

Anit, les xarxes socials bullien amb la notícia del decés de Fraga. De fet, la primera reacció oficial del PP lamentant la mort del vell dirigent va ser en un comunicat a través de Twitter. També des del PSOE s'enviaven mostres de condol a la família tot lloant el paper que va jugar durant l'etapa de la Transició.

Un dels primers a reaccionar va ser un dels pocs coetani del gallec, l'exdirigent del PCE Santiago Carillo, que va aprofitar per destacar la seva personalitat “contradictòria” i recordar-ne l'“autoritarisme” i, alhora, el seu “talent i una certa capacitat d'adaptar-se als temps”.

També des del BNG anit es posava de relleu el que ha tingut de controvertida la seva llarga trajectòria política, sobretot pel que fa a l'etapa que el va portar a dirigir la Xunta de Galícia fins que l'enfonsament del Prestige va obligar-lo a abandonar el poder.

Va ser una persona clau perquè la Transició fos un èxit, més enllà del seu passat polític
Josep A. Duran i Lleida
portaveu de ciu
És tracta de la pèrdua d'un home exemplar que sempre va lluitar pels seus ideals
Comunicat del PP


Jaume Veray Cama
Cap de llista del PP a la circumscripció de Girona al Parlament el 12-M

“Potser fent eleccions cada mes solucionaríem més coses”

Girona

Protesta i resposta policial als campus

Los Angeles
Laia Estrada i Cañón
Candidata de la CUP a la Presidència de la Generalitat

“Ens juguem que la política es torni a fer des de casa nostra”

Barcelona
crònica

‘Runner’ Illa i el ritme dels socialistes

Referèndum: com, quan i per què

Referèndum: com, quan i per què

Barcelona
ERC

La “claredat” d’Aragonès

barcelona
anàlisi

Esquerra, a mobilitzar l’esquerra

Dividits pel topall al lloguer

Barcelona
Junts. PuigdemontxCatalunya

Una consulta pactada és possible

barcelona