Política

política

Font-romeu protesta emmordassant el símbol de la República Francesa

El consistori municipal aprova per unanimitat la “revisió” del Tractat dels Pirineus en un ple a l'aire lliure

Denuncia que l'Estat francès els té abandonats

El consistori municipal de Font-romeu va adoptar dimarts al vespre per unanimitat la demanda simbòlica de “revisió” del Tractat dels Pirineus per tal que el poble pugui “tornar” a Catalunya i deixar França. El vot es va fer al ras davant les obres de la futura escola on el municipi ha invertit quatre milions i on el Ministeri d'Educació francès vol suprimir mestres.

Al davant del batlle, Jean-Louis Demelin, i dels regidors hi havia la Marianne –símbol de la República Francesa– envoltada amb una bandera catalana i emmordassada. A l'acte, que es va fer a nou graus sota zero, hi van assistir mestres i pares d'alumnes, i també altres habitants de poblacions veïnes de l'Alta Cerdanya. D'altra banda, avui està previst que es manifestin a Perpinyà tots els càrrecs electes de la Cerdanya nord-catalana davant la Inspecció d'Acadèmia, delegació del Ministeri d'Educació francès.

L'Alta Cerdanya i el Capcir denuncien el fet que se suprimeixin mestres a les escoles de muntanya i, en general, es queixen de “la poca atenció” que l'Estat fa a aquestes comarques de la Catalunya del Nord. En cas d'una hipotètica “revisió” del Tractat dels Pirineus, com demanen a Font-romeu, cal tenir en compte que es passaria de la sobirania francesa a la sobirania espanyola a través de l'autonomia catalana.

La suposada frontera natural

El 7 de novembre del 1659 a l'illa de Kompatzia, o dels Faisans, situada sobre el riu Bidasoa i que comparteixen els municipis d'Hendaia i Irun, es firmava el Tractat dels Pirineus. Regnaven Felip IV, a la corona hispànica, i Lluís XIV, el Rei Sol, a França. La signatura no només polia els últims serrells de la complexa guerra europea dels Trenta Anys, sinó que, com a dany col·lateral, escapçava Catalunya pel nord d'una manera irreparable fins avui dia. Les dues corones estaven en guerra des del 1635 i per anar a la guerra uns i altres havien de passar per Catalunya. La corona francesa va obtenir el comtat del Rosselló (que incloïa el Vallespir, el Conflent i el Capcir) i trenta-tres pobles de la Cerdanya, uns contorns fronterers acabats de marcar pel Tractat de Llívia del 1660. Per legitimar aquestes partions es va imposar l'argument de la suposada frontera natural històrica que representaven els Pirineus. El tractat no va ser notificat oficialment a Catalunya fins a les Corts celebrades el 1702, 43 anys després.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Guerra a Gaza

Mor una ostatge ferida en un bombardeig israelià

Barcelona
memòria

Protesta contra la restricció del dret de manifestació de la Junta electoral

barcelona

El PSC insisteix en la urgència de reprendre l’allargament de la C-32

GIRONA
judicial

El jutge del Tsunami cita dos policies nacionals ferits a Barcelona en una acció contra la sentència del procés

barcelona
estats units

Criden a testificar l’actriu porno Stormy Daniels en el judici penal contra Trump

barcelona
unió europea

La UE aprova la primera llei europea contra la violència de gènere

barcelona
estat espanyol

El Constitucional torna a tancar la porta a investigar els crims del franquisme

barcelona
Estat espanyol

El Suprem tomba la designació de Delgado com a fiscal de Memòria Democràtica

Barcelona
guerra a europa

Ucraïna afirma haver frustrat un complot per assassinar Zelenski

barcelona