La justícia no és equitativa

Fa uns anys el govern de José María Aznar va indultar un magistrat condemnat pels tribunals per prevaricació, és a dir, per haver dictat una resolució sabent que era injusta. Fa uns mesos, un dels últims actes del govern de José Luis Rodríguez Zapatero va ser indultar Alfredo Sanz, alt directiu del Banco Santander, que també havia estat condemnat pels tribunals. Em pregunto, perquè no les sabem, quines varen ser les motivacions de tots dos governs per concedir aquests indults.

Fa uns dies el nou govern de Mariano Rajoy acaba d'indultar un exresponsable d'un antic govern de Convergència i Unió i un empresari que hi estava vinculat, condemnats per malversació de cabals públics. Es va recórrer contra la sentència condemnatòria i posteriorment va ser confirmada pel Tribunal Suprem. També en aquest cas em pregunto quina ha estat la causa dels indults. A canvi de què s'han produït aquests darrers indults? Potser a canvi de pactes de caràcter polític? Si s'indulten aquestes persones, sense que la ciutadania en sapiguem la causa, per què no s'indulten els altres delinqüents, que haurien de tenir el mateix dret a ser indultats?

L'indult està concebut com una facultat del govern de l'Estat per perdonar la pena imposada a una persona que va cometre un delicte, sempre per raons d'equitat. Fa anys es va indultar una dona que havia estat condemnada per haver matat el seu marit, que la maltractava, que havia complert uns anys de presó i que tenia el suport total de les filles del matrimoni. I també s'ha indultat un drogoaddicte que havia comès un delicte i que ara, rehabilitat i amb família pròpia, havia d'entrar a la presó a complir condemna anys després de cometre el delicte.

És cert que constitucionalment el govern de l'Estat té la potestat d'indultar, però també cal remarcar que la mateixa Constitució estableix la prohibició de l'arbitrarietat per part dels poders públics. L'arbitrarietat es defineix com aquella actuació d'un poder públic que té motivacions diferents de les establertes a la Constitució i a la llei. Així doncs, per prescripció constitucional, els poders públics han d'actuar no fent el que els doni la gana, sinó amb la finalitat de fer efectius els valors constitucionals en tot moment. En els casos esmentats dels governs d'Aznar, Zapatero i Rajoy no sabem, perquè no consta cap explicació en el decret de concessió dels indults, amb quines finalitats i en aplicació de quins valors s'han atorgat.

El rei Joan Carles va dir recentment: “La justícia és igual per a tothom.” Penso, però, que es pot corregir aquella frase: la justícia no és igual per a tothom, si es té un bon padrí. Amb actuacions com aquestes s'explica que s'incrementi la desafecció política, ja que els ciutadans i ciutadanes es poden considerar enganyats pel que fa al correcte funcionament de les institucions, en aquest cas de la justícia.