Política

El clam que s'acosta

L'Assemblea Nacional Catalana prepara una gran mobilització per la Diada per empènyer cap a l'estat propi

Es vol que sigui multitudinària i històrica

La concentració sortirà de la plaça de Catalunya per anar al Parlament


El compte enrere que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) exhibeix al seu web marca avui 30 dies. Un mes. És el que falta per a la gran manifestació de l'Onze de Setembre a Barcelona, que, amb el lema Catalunya, nou estat d'Europa, l'entitat pretén que sigui, aquest cop sí, unitària, i que superi la fragmentació que tradicionalment ha presidit les mobilitzacions de la Diada, i esdevingui massiva i històrica per a l'objectiu que s'ha fixat: catapultar el país definitivament, amb els seus dirigents al capdavant, vers la independència.

Conflueixen molts elements del xup-xup econòmic, social i polític previ, confirmats per les nombroses mostres de suport i inputs positius que estan rebent els organitzadors en les últimes setmanes, per pronosticar que la cita pot resultar de debò un punt d'inflexió. Després de diverses grans demostracions els últims anys de la voluntat de decidir del país, s'acosta un nou clam multitudinari. I s'espera que no en calgui cap més.

L'ANC, de fet, no parla de manifestació: el que ha convocat és una concentració a la plaça de Catalunya, l'11 de setembre a les cinc de la tarda. A aquella hora, començaran a caminar des de diversos punts de Barcelona columnes procedents de tots els racons del país, amb la idea de confluir a les sis al monument a Francesc Macià, on es llegirà un manifest inequívocament independentista i hi haurà “altres sorpreses”, avancen els organitzadors, que s'han limitat a explicar que la capçalera serà molt plural, amb representants de totes les ideologies –entre els quals una àmplia delegació d'alcaldes– vinguts d'arreu dels Països Catalans.

A partir d'allà, sí que es completarà una manifestació fins a les portes del Parlament, on es vol fer saber als diputats la voluntat del poble “d'iniciar un procés de secessió de l'Estat espanyol”, començant pel president de la Generalitat, Artur Mas –que precisament dijous feia una crida que la mobilització sigui de suport al pacte fiscal, a la qual cosa els organitzadors es neguen–, i la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, amb qui l'ANC ja ha demanat aquesta setmana per carta de poder-se reunir aquell dia.

Els objectius que s'han marcat els organitzadors són ambiciosos: es proposen fer una acció participativa, en què la gent se senti protagonista, que visualitzi, davant de Catalunya i de tot el món, la voluntat de tenir un estat propi, i que empenyi la classe política a fer el pas cap a l'emancipació. “Volem que per primer cop sigui proactiu, marqui l'agenda, i no reactiu a una agressió”, expliquen des de l'ANC, que ho veu com la cita clau que marcarà el “punt de no-retorn”.

Ara bé, l'assemblea no vol que el clam acabi el dia 11, ans al contrari: a partir d'allà es planteja capitalitzar el desitjat èxit de la convocatòria amb noves iniciatives dirigides sobretot a “convèncer els que encara no ho estan i aconseguir la majoria social necessària”. Iniciatives com ara la convocatòria de referèndums vinculants als ajuntaments, tot i que en aquest punt encara no han trobat la complicitat necessària dels partits.

Treball durant l'agost

L'ANC, en tot cas, treballa intensament aquest agost en l'organització de l'11-S. En les últimes setmanes s'ha trobat amb entitats, sindicats i partits –i preveu reunir-s'hi un altre cop el 27 d'agost per aclarir detalls de la mobilització– per fer-los veure que cal fer pinya per l'estat propi. També han parlat amb nombrosos alcaldes i altres dirigents del ventall independentista, per mirar d'evitar duplicitats de convocatòries per la Diada. Tot indica, doncs, que serà un èxit: s'estan muntant més autocars que mai des de tots els racons de Catalunya, i al perfil de Facebook creat per promoure l'acte divendres ja hi havia vora 24.000 confirmacions d'assistència, que ja estan creixent a raó de més d'un miler al dia. El país s'ha activat.

2007
01-12
El català emprenyat, al carrer.
Entre 200.000 i 700.000 persones tornaven al centre de Barcelona el desembre del 2007, convocades per la Plataforma pel Dret de Decidir, per protestar pel desgavell en les infraestructures estatals a Catalunya, sobretot a rodalies per les obres d'arribada del TAV a la capital, però també per exigir poder en el disseny i gestió de la xarxa de transports en general, sobretot de l'aeroport del Prat.
2006
18-02
“Som una nació i tenim el dret a decidir.”
Rere aquest lema, la primera de les grans mobilitzacions que Catalunya ha viscut en els últims anys va coincidir, el febrer del 2006, amb el procés de retallada al qual l'Estatut aprovat al Parlament estava sent sotmès a Madrid. Amb el suport de més de 560 entitats –si bé l'únic partit que li va fer costat va ser ERC–, va reunir, segons les fonts, entre 125.000 i 700.000 persones a la Gran Via de Barcelona.
2009
07-03
L'aspiració, a Europa.
Entre 3.000 i 10.000 catalans es van congregar a Brussel·les el març del 2009 per fer saber a les autoritats europees els anhels d'independència de Catalunya. “‹We want a Catalan state›”, proclamava el lema d'una manifestació convocada per l'entitat “Deu Mil a Brussel·les per l'Autodeterminació”, amb el suport tebi de CiU i ERC.
2010
10-07
Contra la sentència del Constitucional.
Entre un milió i un milió i mig de persones, convocades per Òmnium Cultural i amb el suport de tots els partits tret del PP, van prendre Barcelona el juliol del 2010 en una de les mobilitzacions més massives de la història recent. La protesta era contra la sentència que acabava de passar el ribot a l'Estatut, però va acabar sent un clam per l'estat propi.

La marxa ja ha reunit vora 30.000 persones fins ara

Redacció

La concentració unitària de la Diada serà la culminació del seguit d'iniciatives que, amb l'epígraf de Marxa cap a la Independència, l'Assemblea Nacional Catalana ha convocat des que el 30 de juny va donar el tret de sortida sota la Seu Vella de Lleida. Fins divendres passat, en aquests 41 dies, prop de 30.000 persones ja havien participat en els 222 actes que s'han convocat arreu del país, com ara xerrades, debats, marxes, caravanes de cotxes, penjades d'estelades, recollida de banderes espanyoles i l'escenificació de l'enterrament de l'etapa estatutària recreada a Miravet. “La marxa s'ha convertit en la campanya independentista més important dels darrers temps, tant per la seva durada com per la quantitat d'actes i la seva capacitat de mobilització”, valora l'ANC, ara que se n'ha superat l'equador.

Abans de la Diada, de fet, encara tenen una vuitantena més d'actes previstos, entre els quals destaquen el de caràcter transfronterer que es farà el 19 d'agost a la Jonquera –que donarà els fons que es recullin als afectats per l'incendi de l'Alt Empordà–; el del 25 d'agost al monestir de Montserrat, on tornarà el timbaler del Bruc, i el de l'1 de setembre a la Conca de Barberà, on es completarà simbòlicament la marxa per la llibertat fins al monestir de Poblet, que el 1976 va aturar la repressió policial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
guerra a gaza

Israel intensifica els seus atacs al sud i el nord de la Franja

barcelona
guerra a gaza

Els EUA rebutgen cap “genocidi” a Gaza, però demanen Israel que protegeixi els civils

barcelona
guerra a gaza

Un treballador de l’ONU mor a Gaza per l’impacte d’un projectil atribuït a Israel

barcelona
TEDH

L’eslovè Marko Bosnjak, elegit nou president del TEDH

barcelona
tribunals

Citen a declarar Rovira i els investigats per Tsunami per videoconferència

barcelona
guerra a europa

Ucraïna relleva el cap militar de la regió de Khàrkiv

barcelona
estats units

A Trump el preocupava un escàndol sexual, segons el seu exadvocat

barcelona
guerra a europa

Rússia pressiona Khàrkiv i avança al nord de la regió ucraïnesa

barcelona
política

Ponsatí deixa la primera línia política

barcelona