València s'enfosqueix
RUTA DEL BALAFIAMENT Una iniciativa ciutadana aconsegueix revertir la imatge de la ciutat i la converteix en una icona del malbaratament del diner públic
L'experiència vivencial de com el PP s'ha gastat els diners és colpidora per a tots els usuaris
Rita Barberá va demanar explicacions a la BBC per un reportatge sobre la ciutat
València ja no llueix amb la mateixa intensitat amb què ho feia a penes fa un parell d'anys. Els edificis que un grup de polítics i empresaris van convertir en epicentre de la seua egolatria, continuen enlluernant els turistes que visiten la part més cosmopolita d'una ciutat que a força de màrqueting i d'una quantitat desconeguda de milers de milions d'euros es va situar en el mapa mundial. Però ara, quan la crisi s'acarnissa especialment al País Valencià, aquestes construccions s'han convertit en el símbol de la política de malbaratament que els governs del PP, encapçalats primer per Eduardo Zaplana i més tard per Francisco Camps, van practicar durant el que alguns analistes qualifiquen de «dècada prodigiosa». L'actual president de la Generalitat, Alberto Fabra, i tot el seu gabinet han tractat de posar distància entre aquelles imatges –la de Camps i l'alcaldessa de València, Rita Barberá, fent un recorregut pel circuit de Xest en un Ferrari representa el símbol d'aquella època– que van fer la volta al món i que alguns ara voldrien eliminar de l'arxiu de la seua memòria.
L'objectiu, però, no és fàcil, ja que la realitat sembla haver-se imposat després d'anys en què la llum dels grans esdeveniments, America's Cup i fórmula 1 principalment, enlluernara per complet no sols la societat valenciana. Els grups de l'oposició, en la seua tasca fiscalitzadora, van ser els primers a donar la veu d'alarma. Els comptes no quadraven i els grans índexs de l'economia se situaven lluny de la mitjana estatal; els escàndols de corrupció, esclataven a un ritme quasi diari, esguitant l'elit política del PP valencià, i els seus amiguets que se l'estimaven un ou.
El país de faula, construït amb cartó i pedra, començava a ensorrar-se fruit de la dèria megalòmana dels seus (des)governants.
Però l'oposició no ha estat sola en la seua denúncia. Fa uns mesos va trobar uns col·laboradors, gràcies al treball dels quals sobretot amb els mitjans de comunicació, València s'ha convertit en el model mundial del balafiament.
Es tracta dels impulsors de la denominada Ruta del balafiament. Organitzada pel col·lectiu periodístic Xarxa Urbana, la ruta ofereix una visita didàctica en autobús turístic a tots aquells llocs que, en la seua opinió, han contribuït al malbaratament dels diners públics. L'epicentre d'aquesta iniciativa, que en l'actualitat ja disposa de cinc itineraris informatius, es va situar en un principi en la Ciutat de les Arts i de les Ciències per a estendre's més tard a les instal·lacions de l'America's Cup o al nou estadi del València CF.
El complex ideat per Santiago Calatrava ha costat als valencians 1.282 milions d'euros, amb un sobrecost que se calcula en 625 milions d'euros. La Generalitat ha tractat d'amagar la documentació oficial de les obres del projecte, però finalment i gràcies a la insistència del diputat d'EUPV Ignacio Blanco, s'han conegut les avantatjoses clàusules del contracte firmat per Calatrava amb el govern de Camps. Entre elles, la vinculació dels seus honoraris al cost final del projecte. Així, l'arquitecte valencià ha cobrat 94 milions d'euros, que ha facturat des del seu despatx de Suïssa, evitant així pagar impostos a l'Estat.
Malgrat els esforços de la Generalitat per explicar que la inversió és rendible –l'exconsellera de Turisme va afirmar que rebia més visites que l'Alhambra–, el ben cert és que les instal·lacions estan infrautilitzades. El Palau de les Arts, concebut per a la representació operística, manca d'una programació estable i l'Àgora, que ha costat cent milions d'euros, està sense acabar. A més, quan plou s'inunda, com han pogut comprovar els assistents de les últimes edicions que s'han celebrat a València de la Campus Party i els espectadors de l'Open Tennis, els únics esdeveniments que s'hi celebren.
Indignació
Aquesta és una de les nombroses explicacions que Miguel Ángel Ferris ofereix com a guia als que participen en la ruta. «Tractem que la gent sàpiga exactament quin és l'origen dels grans problemes econòmics i socials que estem patint. No volem quedar-nos en l'anècdota de quant ens han furtat aquests anys, sinó anar més enllà i oferir una experiència vivencial, que és la millor forma d'aprendre les coses i, sobretot, de transmetre-les», explica Ferris.
Durant els sis mesos que fa que l'experiència està en marxa, un miler de persones han pujat a l'autobús que cobreix la ruta durant els caps de setmana que determinen els organitzadors. La majoria dels usuaris és gent jove, universitaris indignats per la situació. «En principi era gent que pertanyia a col·lectius afectats per alguna problemàtica concreta, però ara és sobretot gent jove, universitària, que vol conèixer en persona allò que li ha arribat pels mitjans de comunicació», expressa el periodista. La paraula indignació és la que més es pronuncia durant els trajectes, segons relata Ferris. «La percepció majoritària és que hem viscut una cultura de nous rics. La majoria dels valencians han caigut en el parany i ara els resulta molt difícil assumir que hem canviat d'època, que ja no tornaran els dies de vi i roses. Nosaltres tractem que ho assumisquen sense que es deprimisquen, que era el principal risc que corríem amb aquesta experiència», subratlla Ferris.
A més, la iniciativa també pretén complir un objectiu més pràctic. «Volem que hi haja una reacció. Som un instrument didàctic perquè la societat actue, però amb coneixement del que fa i tenint dades per argumentar», defèn Ferris. Ara per ara, resulta complicat avaluar l'impacte que la ruta està tenint sobre els valencians, però si es consolida la tendència dels últims baròmetres, tot apunta a un tomb electoral al País Valencià en els pròxims comicis.
Internacional
El que sí resulta indiscutible i inqüestionable és la repercussió mediàtica d'aquesta proposta. I és que ja es compten per centenars les informacions que s'han publicat de la ruta, amb unes audiències que abasten centenars de milions d'espectadors a tot el món. Les cadenes France-2, la BBC, NHk-Japo, Al Jazeera, DR-Dinamarca, SAT-1 d'Alemanya, són algunes de les televisions que han emès reportatges sobre l'enfonsament del model econòmic espanyol, basant-se en la ruta oferida per Xarxa Urbana. «Encara ens sorprèn l'èxit que hem tingut, que mitjans de comunicació tan prestigiosos ens hagen atorgat la seua confiança i credibilitat diu molt de la rigorositat del nostre treball», expressa Ferris. Cosa que, al seu judici, no s'ha valorat en els mitjans valencians. «Hem hagut de lluitar contra un mur de silenci informatiu dels mitjans afins al PP, però també contra la difamació», denuncia Ferris.
L'última a sumar-se a aquesta campanya contra el treball de la ruta ha sigut l'alcaldessa de València. Rita Barberá va posar el crit en el cel després de conèixer que la BBC 2 havia emès el passat 16 de desembre el reportatge El gran crack espanyol, en horari de màxima audiència i que posava el País Valencià com a exemple de l'enfonsament de tot l'Estat espanyol. La informació, que va camí de superar el milió d'usuaris per internet, va molestar tant la dirigent popular que va demanar la intervenció de l'ambaixador espanyol a Londres. Federico Trillo va remetre una queixa formal al periodista Paul Mason com a editor del programa This World en què es va inserir el reportatge.
Barberá va assegurar que la informació emesa «perjudicava la imatge de la ciutat i el turisme». L'alcaldessa fins i tot va insinuar que darrere del reportatge hi havia «interessos turístics» i va acusar la coalició Compromís de ser la promotora de la ruta. «És cert que amb nosaltres han viatjat representants de tots els grups de l'oposició, però també alts càrrecs de la Generalitat vinculats al PP», defèn el periodista.
Ferris explica que ni la Generalitat ni l'Ajuntament han vetat directament la iniciativa, però que sí s'han sentit pressionats per la seua actitud «obstruccionista» a la llibertat i el dret a la informació. El periodista assegura que en tres ocasions s'ha impedit als equips de la BBC, Al Jazeera i la televisió alemanya Spiegel-TV gravar imatges en llocs oberts, com la dàrsena del port, l'esplanada que hi ha al costat l'Àgora o l'edifici Veles e Vents, «tots ells sotmesos a un fort endeutament». «A més, en quatre de les dotze rutes que hem organitzat ens ha acompanyat la policia per a comprovar que no som perillosos», relata.
L'èxit del projecte ha encoratjat els organitzadors a seguir amb les denúncies «fins que dimitisquen tots els culpables», però la previsió és obrir-ne noves rutes on s'expliquen les coses bones de la ciutat.
Un model que podria exportar-se
A Xarxa Urbana li plouen les propostes per estendre la iniciativa a la resta del territori valencià. «Els periodistes estrangers ens demanen que els acompanyem a Castelló a visitar l'aeroport o a Alacant a la Ciutat de la Llum, però no podem abraçar-lo tot», reconeix Ferris. La iniciativa ja s'ha emulat a Praga. Es tracta de la Corrupt Tour, on també es fa una visita per les cases de polítics corruptes. «Les xifres que es donen allí són per a riure si les comparem amb tot el que han furtat ací», explica Ferris.
