Els ajuntaments, a mig camí
L'onada sobiranista s'incorpora amb força
Ajuntaments més afeblits i obligats a retallar
Sis alcaldies canviaran en compliment d'acords
L'onada sobiranista s'ha estès sobre el territori dos anys després de les eleccions municipals i, en aquest context, les dificultats econòmiques dels ajuntaments s'han anat agreujant encara més que el mandat passat. Els impagaments de la Generalitat han passat factura i, a banda d'això, molts consistoris han hagut de fer molts ajustaments, especialment en clau social. A tot això, la irrupció de suposats casos de corrupció, com el cas Manga, que va fer dimitir Robert Fauria com a alcalde de Sant Hilari Sacam, o el cas Clotilde, en què s'ha imputat l'exalcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo (CiU), ha contribuït a enterbolir el panorama polític.
Sobirania
El debat sobiranista té un gran pes a a les comarques gironines, on una amplíssima majoria dels seus municipis s'han anat adherint a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i han aprovat mocions en què es declaren territori català lliure o en què es mostren a favor de la sobirania fiscal. A comarques com l'Alt Empordà i el Baix Empordà, els municipis adherits ja superen el 60%, mentre que a les comarques del Pla de l'Estany i el Ripollès aquest xifra arriba al 100%, i al Gironès la voreja.
El debat sobre el dret a decidir també ha tingut efectes entre les files del PP, amb una sotragada important a l'Ajuntament de Girona, on han perdut un regidor, Carlos Palomares, que ha passat a ser regidor no adscrit perquè discrepa, precisament, en el tema del dret a decidir.
L'ofensiva de l'Estat no s'ha fet esperar després de l'aprovació de les mocions en què els ajuntaments s'han declarat territori català lliure, com és el cas de Viladamat, Sant Julià de Ramis, Celrà i Girona, entre molts altres. Aquesta ofensiva va tenir ja un revés judicial l'abril passat, quan el jutjat contenciós administratiu número 1 de Girona va desestimar el recurs interposat per l'advocat de l'Estat contra l'acord de ple aprovat per l'Ajuntament de Celrà, ja que considera que l'acord “només representa una voluntat política que, en cap cas, té conseqüències jurídiques”. Aquest argument també el va aplicar el jutge a Cassà de la Selva, que havia aprovat una moció a favor de la insubmissió fiscal.
Impagaments
Molts ajuntaments han hagut de fer importants reajustaments al llarg d'aquests dos anys. Aquest és el cas, per exemple, de Palamós, a qui la Generalitat deu cinc milions d'euros. La seva alcaldessa, Maria Teresa Ferrés (PSC), explica que tot i haver impulsat el mandat anterior ajustos importants, ha calgut plantejar-ne de nous al llarg d'aquests dos anys: “Ens vàrem presentar a les eleccions amb tres eixos: promoció econòmica, medi ambient i participació ciutadana. Ara ja en són cinc, amb els de l'especial atenció als temes socials i el debat de la identitat nacional.”
L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé (CiU), destaca la seva preocupació per l'increment de la pobresa i “la manca d'ingressos i de liquidat en els compromisos d'altres administracions”. Torramadé fa un pas més enllà i opina que en un futur proper el que no hi haurà seran precisament “compromisos” d'altres administracions. A Figueres, per exemple, dels nou milions que tenia el 2011 de romanent negatiu l'Ajuntament, el 2012 aquest ja es va aconseguir reduir fins als 4,7 milions i ara ja es preveu tancar l'exercici del 2013 amb aquest romanent totalment eixugat I, a Llança, amb la contenció iniciada el 2008, s'ha reduït el deute en un 33%, i ha passat del 98,55% dels ingressos corrents al 54,79%. A l'Escala, la Generalitat deu un milió d'euros, i el seu alcalde, Estanis Puig, remarca l'ofec que pateix l'Ajuntament pel que fa referència als ingressos: “En aquests dos anys hem de dedicar molta atenció al tema social.”
Canvis inesperats
L'avançament de les eleccions al Parlament ha obligat a fer relleus no previstos, si més no tan aviat, a banda dels ja pactats a inici de mandat –vegeu peça–. Aquest és el cas de l'alcaldia de Figueres, de CiU. Marta Felip va substituir Santi Vila quan aquest va acceptar ser conseller de Territori i Sostenibilitat. Les eleccions anticipades també han provocat que hi hagi hagut relleus a la Diputació, ja que Pere Vila (CiU), alcalde de Llança, i Roger Torrent (ERC), de Sarrià de Ter, van plegar quan van sortir escollits diputats del Parlament.
Pel que fa referència als consells comarcals, CiU va trencar el pacte que tenia amb el PP al del Gironès, i a la Selva es va produir un relleu de CiU a la presidència arran del cas Mangai la dimissió de Robert Fauria com a president.
Dues mocions de censura
J.TrillasDes de principi de mandat hi ha hagut dues mocions de censura, a la Bisbal d'Empordà i Riells i Viabrea. I, en cinc poblacions més on se n'ha parlat, si bé no han arribat a cristal·litzar. A la Bisbal d'Empordà, el 18 de novembre del 2011, els sis regidors del PSC i els tres de CiU van fer fora l'alcalde, el republicà Lluís Sais. ERC va obtenir sis regidors i governava en minoria. La moció va donar l'alcaldia a Òscar Aparició (PSC). A Riells i Viabrea, l'11 de desembre del 2012, el regidor del PSC Manel Ortí es va aliar amb ERC per anar contra l'alcalde Josep Manel Tarrida (CiU). Ortí era l'únic regidor socialista de l'equip de govern –format pel PSC, CiU i l'Entesa per Riells– i es va optar per donar l'alcaldia a l'exbatlle Josep Maria Bagot (ERC). L'equip de govern resultant va permetre bastir un equip de govern de sis regidors sobre onze.
En altres poblacions gironines, la possibilitat de presentar una moció de censura va estar sobre la taula o se'n va arribar a parlar, si bé no va arribar a bon port. Aquest és el cas de Darnius, on es va especular sobre una possible moció de censura sobre l'alcalde, Eduard Payrà (Indar). Aquesta no va tirar endavant perquè es va tenir en compte la llei de casos de transfuguisme. Un cas diferent és el de Lloret de Mar. Aquí va ser el mateix alcalde, Romà Codina (CiU), qui va instar l'oposició a presentar-la. La tensió entre el govern i els partits de l'oposició va créixer arran d'un ple mogut i els casos polèmics que afecten CiU (Xavier Crespo i Josep Valls). Els grups de l'oposició (Millor, PSC i PP) volien presentar la moció, però finalment no ho van fer. A la Jonquera, arran de la polèmica dels pressupostos, ERC es va plantejar el gener passat la possibilitat de treure de l'alcaldia Sònia Martínez (CiU), però no va passar d'aquí. Una altra població on també s'ha valorat és Salt, arran que el seu alcalde, Jaume Torramadé, va resultar immers en un cas d'una suposada agressió sexual que el va portar a deixar la presidència de la Diputació.
Relleus pactats en sis municipis
Les eleccions van començar en molts casos amb pactes de govern que comportaven relleus ja pactats en les alcaldies, més altres canvis, com en el cas de la Bisbal d'Empordà, que es van pactar posteriorment , arran de mocions de censura. A Regencós, CiU ha de deixar l'alcaldia a ERC, i a Vall-llobrega, ICV-EUiA també la cedirà, pactadament, als republicans. A la Bisbal d'Empordà, l'alcaldia en mans del PSC després de la moció de censura passarà els darrer anys a CiU, el seu actual soci de govern. Un dels canvis més imminents és el de Celrà, on se cedirà l'alcaldia al soci de govern de la CUP. També hi haurà relleus a Pals, on ara governa CiU, que passarà l'alcaldia a la formació republicana. També hi haurà relleu a Quart, on els republicans cediran l'alcaldia a CiU.
