L'Eliana recupera la seua independència
Dijous passat, 30 de juliol, el ple de l'ajuntament d'aquesta localitat de la comarca del Camp de Túria, aprovà, per unanimitat, reconèixer la seua independència com a municipi segregat de la Pobla de Vallbona des de l'any 1937; en el mateix ple, però en aquest cas amb el vot en contra del Partit Popular, s'aprovà també retirar la medalla d'or de la vila al general Franco.
Aquesta segregació fou reconeguda pel govern legítim de la segona República i anul·lada posteriorment pel règim franquista. Com que el sentiment de ser un poble diferenciat mai no es va trencar, quasi l'endemà mateix de l'anul·lació es reinicià el moviment cívic per reivindicar de bell nou la segregació.
Finalment, l'any 1958 s'aconseguí la segregació definitiva, de manera que l'any passat el poble ha commemorat el cinquanta aniversari.
Però des del Centre d'Estudis Locals, sempre s'ha reivindicat el mateix reconeixement per a les persones que van aconseguir la primera segregació i, com ha dit el seu president, Salvador Torrent, «estem molt satisfets del fet que la nostra petició haja estat atesa. Ara tindrem la satisfacció de celebrar el nostre 75 aniversari només quatre anys després del cinquantè».
Pel que fa a la retirada del càrrec honorific del general Franco, ha estat possible segons l'aplicació natural de la Llei de Memòria Històrica.
Es veu el llautó del PP
PERE ROSSELUna vegada més, els membres del Partit Popular, siguen d el'àmbit que siguen, mostren el seu llautó ancorat en el passat. Sovint no paren d'assegurar que ells són d'ara i el passat no els interessa, però, amb les seues actituds (al menys al nostre poble) es mostren amb tota naturalitat com a fills del que són. No és la primera vegada que davant de temes relacionats amb la guerra dels insurrectes del 18 de juliol, han mostrat l'autèntica cara de fidels defensors dels «caiguts per Déu i per la Pàtria» oblidant amb major freqüència als d el'altre cantó. La gent del PP del nostre poble és gent que ni oblida ni perdona i que es troba ancorada en la seua història: la història dels vencedors. Ja ens costà en el seu moment Déu i ajuda, fer els canvis dels noms dels carrers que encara sustentaven antics falangistes i gent de l'ancien regim. Ara ho han tornar a demostrar amb el cas del general colpista que va sustentar el poder durant més de 40 anys de silenci, d'ignomínia i de por. D'una manera o altra se'ls hi veu el llautó. /
