La Bressola ampliarà quatre de les seves escoles aquest 2014 i treballa per fer-ne una tercera a Perpinyà
El seu director, Gerard Thorent, assegura que els objectius a més llarg termini són construir una segona escola d'ensenyament secundari i “ser presents” al Vallespir
Desprès de tres anys “difícils”, La Bressola afronta el 2014 amb optimisme i diferents projectes ja tancats per seguir creixent. El seu director, Gerard Thorent, afirma que totes les escoles “estan gairebé plenes” i les llistes d'espera “no paren de créixer”, el que ha obligat a buscar fórmules per ampliar la capacitat de quatre dels set centres actuals. Així, les escoles de Nyils i Prada començaran el curs vinent amb noves aules per acollir uns 160 alumnes, i es treballa per fer el mateix als centres de Sant Esteve i El Soler. Entre les prioritats, Thorent assenyala la necessitat de renovar l'escola El Vernet de Perpinyà, sense “descuidar” l'obertura d'una tercera escola a la capital nord-catalana.
La festa anual de La Bressola, que enguany s'ha celebrat a l'escola d'ensenyament secundari Pompeu Fabra a El Soler, ha estat marcada per les bones notícies amb què ha arribat aquest 2014. I és que per primer cop en els darrers tres anys, tant el balanç del curs passat, que es va tancar amb uns 840 alumnes, com les perspectives de futur, conviden a l'optimisme. Tant és així que el seu president, Gerard Thorent, ha afirmat que La Bressola “està més viva que mai” i amb energies suficients per treballar en l'objectiu que en un futur no gaire llunyà “totes les famílies de la Catalunya del Nord que ho vulguin puguin triar una escola en català”.
Segons Thorent, La Bressola podrà ampliar aquest 2014 quatre dels set centres amb què compta actualment. Dos d'ells, els de Prada de Conflent i Nyils, començaran el curs vinent amb noves aules per ampliar la seva capacitat fins els 160 alumnes, la que es considera “òptima” donada l'actual demanda, i dues més, les de Sant Esteve i El Soler, també seran ampliades tot i que no és segur que les obres estiguin enllestides abans del mes de setembre. Un cop fetes aquestes ampliacions, La Bressola superarà la xifra dels 1.000 alumnes, una fita que fa uns anys “semblava irrealitzable”.
Thorent explica que tots els centres “estan gairebé plens”, el que demostra que la demanda d'escoles en català i de qualitat “existeix” a la Catalunya del Nord. Entre les “urgències”, el president de La Bressola creu que cal afrontar l'ampliació de l'escola El Vernet de Perpinyà que “està plena fins el sostre”. En aquest cas concret, a diferència del que passa a les escoles de Prada, Nyils, Sant Esteve o El Soler, l'actual centre compta amb espai per fer l'ampliació i el que cal és el finançament per afrontar les obres.
Pel que fa a projectes a més llarg termini, els dos que centren tots els esforços són la construcció d'una tercera escola de primària a Perpinyà i un centre d'ensenyament secundari també a la capital nord-catalana. Actualment, La Bressola només compta amb un centre de secundària a El Soler que compta amb 160 alumnes i que es nodreix dels nens i nenes que han cursat la primària a l'escola que hi ha al mateix municipi i la de Prada de Conflent. L'objectiu és construir-ne un a Perpinyà per permetre que els alumnes de les dues escoles actuals puguin seguir els seus estudis en català a la mateixa ciutat.
Entre “les assignatures pendents” hi ha la d'obrir una escola al Vallespir, el territori de la Catalunya del Nord on més es parla el català i que per “diverses raons” no té cap centre. En aquest sentit, Thorent explica que fa uns anys es va frustrar per raons econòmiques la construcció d'una escola a Morellàs, però que continuen treballant per aconseguir que La Bressoli “estigui present a tot el territori”.
Els Amics de La Bressola “resisteixen” la crisi
Com ha assenyalat Thorent, “res del que s'ha aconseguit” hauria estat possible sense les aportacions “econòmiques i de suport moral” dels Amics de La Bressola. El seu president, Aleix Andreu, ha assegurat que tot i la crisi “estant fent el possible” per aconseguir que estudiar en català a la Catalunya del Nord “sigui una cosa absolutament normal”. En aquest sentit, ha afegit que malgrat “la crisi” i la “lògica” pèrdua d'aportacions per part d'ajuntaments, empreses i altres institucions, el nombre de socis ha crecut, el que ha permès “salvar el projecte”.
