El 26-M serà un altre dia
Rajoy ha anat deixant per després de les eleccions algunes de les mesures complexes, com ara la reforma fiscal, el debat del finançament o l'avortament
Planteja la recuperació com una qüestió de fe i confia que la factura de la corrupció sigui lleu
Si la derrota és dura es reserva la carta de remodelar el seu govern
Cada cop hi ha més
mala maror i divisió dins
el PP, i un daltabaix podria desfermar una crisi interna
Recentment, una de les grans amenaces electorals del PP, Rosa Díez, retreia a Mariano Rajoy que la seva tàctica de deixar que escampi la tempesta és absurda, sobretot quan el xàfec ja t'ha calat fins als ossos. Però el president espanyol és amo i senyor dels seus temps i els administra d'aquella manera que tant irrita els seus detractors: ajornant l'alarma perquè soni la setmana següent, o l'altra, si convé. I així successivament fins a acumular carpetes de deures. El 25-M ha paralitzat gairebé tota l'acció de govern. De fet, ho ha fiat a futuribles: una rebaixa d'impostos inconcreta, una acceleració de la creació d'ocupació que els organismes internacionals no detecten, un nou finançament –acompanyat de la publicació d'unes peculiars balances fiscals– que ja ha fet enfadar els territoris i això que encara no se n'han posat ni els fonaments, una llei de l'avortament ultraconservadora... Tot arribarà l'endemà del 25-M. I, mentrestant, el gabinet de Rajoy s'aboca en la campanya amb la mateixa cantarella: Espanya comença a anar bé, malgrat l'herència rebuda, i el que digui el contrari és un mal patriota. En poc més d'un any, s'ha passat de la imatge de depressió ministerial a la de l'alegria desbordada, amb un únic objectiu: que l'elector s'acabi convencent que la remuntada és un fet, encara que la seva butxaca no ho detecti.
La recuperació serà més ràpida per una qüestió d'estat d'ànim, indiquen els assessors de La Moncloa. És per això que els del PP usen totes les seves energies per sortir com menys danyats millor de la batalla del 25-M convençuts, a més, que serà la desconfiança en l'economia i no les escandaloses confessions de Luis Bárcenas les que els penalitzaran més. Donant per amortitzats els casos de corrupció que afecten el partit, després de la majoria absoluta del 2011 i d'haver guanyat per primer les eleccions a Andalusia –si bé no hi van poder governar–, els de Rajoy no es resignen a acceptar que en aquestes eleccions sí que podrien pagar les retallades, les privatitzacions i la seva afició a passar el corró sense cap compassió per l'adversari. Perquè, des que mana, Rajoy no perd el temps negociant.
Malgrat ser un partit de govern gens amic de fomentar el debat intern, una derrota faria aflorar el malestar dins el PP –sobretot entre els més ultres, si bé aquests dies s'ha volgut fer veure que se segellava la pau amb José María Aznar– i molts dirigents mirarien cap a la número dos, María Dolores de Cospedal, per recordar-li que la desfeta porta el seu segell. Qüestionada per la seva nul·la mà esquerra per resoldre les tensions a Andalusia o al País Basc, la secretària general manté una guerra soterrada amb l'altra persona de confiança del líder, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Un i altre puntal no s'equilibren, sinó que s'empenyen per veure quina cau la primera.
Solucions que cauen del cel
Si bé la campanya s'ha dissenyat i es dirigeix des del carrer Génova, Rajoy també hauria d'assumir la part que li toca com a cap visible de l'executiu, i la prova és que participarà en deu actes. Un sector del partit –encapçalat per Aznar i Esperanza Aguirre– li retrau la seva mania de deixar passar el temps esperant que les solucions li caiguin del cel. I en el cas del procés català, un dels eixos de la campanya dels populars, l'acusen de no haver fet tot el possible per aturar-lo o no haver estat prou contundent en la reacció als moviments dels partits pro consulta. En tot cas, amb vista al 25-M es tornarà a intensificar la tàctica de la por. El PP usarà el procés en la campanya després d'adonar-se que parlar de la UE no enganxa i que el seu electorat vol missatges en clau interna.
Així doncs, si la patacada és raonable –guanyar el PSOE i no perdre més de tres escons– Rajoy se sentirà reforçat en la seva estratègia de qui dia passa any empeny, podrà continuar fent i desfent amb les seves reformes i atribuir-se més l'autoritat. Però si la derrota és clamorosa, és possible que el cap de l'executiu espanyol activi una crisi de govern que també va quedar ajornada quan va rellevar Miguel Ángel Arias Cañete. És el revulsiu que es reserva si les coses van maldades.
