Primeres intencions
Els partits comencen a desgranar les iniciatives que portaran al Parlament Europeu
ERC impulsarà una declaració a favor de la consulta i el PSC ja avisa que apel·larà al diàleg
Coincidint ahir amb la celebració del Dia d'Europa i el primer dia de campanya, els partits van començar a ensenyar les seves cartes i la direcció que prendran les seves polítiques a partir del mes de juliol, quan es configuri el Parlament Europeu. CiU, ERC i ICV-EUiA tindran la consulta del 9 de novembre com una de les seves prioritats, almenys els primers mesos de legislatura, mentre que el PSC es continuarà movent amb la seva demanda de diàleg entre el govern català i l'espanyol, i el PP fixarà les mires a intentar desacreditar el procés català.
ERC-NECat ja va anunciar ahir quina serà la proposta estel·lar que portarà a Brussel·les: impulsar una declaració a favor del dret a decidir a Catalunya i que Europa accepti els resultats democràtics del 9-N. El repte no és gens fàcil. Per començar, es necessiten deu eurodiputats de tres grups diferents per poder presentar el text a la presidència. Aquest primer pas és assumible, perquè es tindria el suport dels partits catalans favorables al referèndum i també d'altres eurodiputats. A partir d'aquí, però, l'objectiu és complica i molt. Es necessita una majoria absoluta de 356 parlamentaris perquè el document pugui tirar endavant i el termini per aconseguir les signatures és de tres mesos.
El projecte també serà la veritable prova del cotó fluix per comprovar si hi ha unitat d'acció dels eurodiputats catalans i si treballen junts per buscar els aliats. Precisament, CiU, ERC i ICV van ressaltar, quan va fracassar la redacció d'un punt programàtic comú, que no hi hauria d'haver problemes a Europa per col·laborar plegats amb vista al 9-N. Ara ho podran demostrar. Això sí, CiU i ICV hauran de llimar diferències, perquè ahir els ecosocialistes ja avisaven que el procés no és propietat de la federació.
Confiança d'ERC
El cap de llista d'ERC, Josep-Maria Terricabras, confia que la proposta s'aprovi, encara que el PP i el PSOE s'hi oposin. Recorda que els eurodiputats tenen més llibertat de vot i que, fins i tot, un cop els membres del grup popular van censurar en una votació a Europa la llei de l'avortament d'Alberto Ruiz-Gallardón. Si la declaració catalana prospera, no tindrà cap efecte vinculant, però sí un de molt simbòlic.
Mentre Terricabras i Maragall presentaven aquest pla sobiranista des de la plaça Europa de Barcelona, a tocar del Palau Sant Jordi, els socialistes també mostraven les seves primeres intencions. El número 1 del PSC, Javi López, va assegurar que el candidat dels socialistes a presidir la Comissió Europea, l'alemany Martin Schulz, apel·larà “al diàleg i a la negociació” entre els executius català i espanyol durant la visita que farà a Barcelona en l'última setmana de campanya electoral. Unes paraules que encaixen amb la filosofia de Pere Navarro i de les quals els socialistes intentaran treure el màxim rèdit possible. Ja ho va fer ahir mateix Javi López quan va subratllar que el dirigent europeu “coneix i ha defensat” la cultura i la llengua catalanes i, per tant, sap de què parla. Schulz és lector de Pla, Torres i Cabré, i com a president del Parlament Europeu es va comprometre davant d'Artur Mas a “treballar” per permetre l'ús del català. Però, al final, tot ha quedat en una promesa i Schulz no s'ha atrevit a fer el pas per por del PP i el PSOE.
LES FRASES
“Escarnis silenciosos” de la PAH
La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) va anunciar ahir que farà “escarnis silenciosos” en els actes de la campanya del PP perquè aquest partit va bloquejar la iniciativa legislativa popular que la plataforma va dur al Congrés. “Volem que la gent no voti el PP”, va explicar la portaveu de la PAH Lucía Martín, que va assegurar que l'objectiu és informar la gent que votar el PP és dir no a la ILP. La plataforma va anunciar que les accions es duran a terme en tot l'Estat espanyol i sense avisar, però no interrompran els mítings. La portaveu va anunciar que en les pròximes campanyes electorals els partits que no compleixin les tres demandes de la ILP (dació en pagament retroactiva, moratòria dels desnonaments i lloguer social) també es convertiran en “objectius de la PAH”. La plataforma demana una Europa sense desnonaments i considera la legislació espanyola “una anomalia en el context europeu”.
