El termòmetre basc
Al País Basc, el 25-M posarà a prova la força dels dos grans blocs sobiranistes que formen el PNB i l'esquerra abertzale
Els independentistes volen aprofitar el procés català per posar en evidència les contradiccions del partit d'Urkullu
Les europees seran un assaig abans dels comicis locals del 2015 i els del Parlament del 2106
El 25-M permetrà avaluar de nou la força electoral que tenen els dos grans blocs sobiranistes que cohabiten a Euskal Herria. El PNB concorre als comicis al Parlament Europeu amb la voluntat de refermar la seva històrica hegemonia entre les forces nacionalistes del País Basc i Navarra, mentre que EH Bildu intentarà consolidar la tendència ascendent que ha protagonitzat en les darreres cites amb les urnes. L'objectiu de la coalició independentista serà incrementar el seu sostre electoral i acostar-se o superar els resultats de la formació liderada per Iñigo Urkullu, una fita que esperen repetir en les municipals de l'any vinent i en les forals de Navarra (2015) i del País Basc (2016).
Malgrat que no tindran ni de lluny la transcendència dels comicis autonòmics i dels locals, les eleccions europees seran un bon examen per avaluar la capacitat de mobilització i la força electoral amb què el PNB i EH Bildu arribaran a les pròximes convocatòries electorals. També seran un bon termòmetre per mesurar la valoració que fan els ciutadans de les polítiques que els dos grans blocs nacionalistes d'Euskal Herria han aplicat aquests darrers anys a les institucions que governen.
Tant el PNB com EH Bildu són conscients d'aquesta circumstància, però també saben que, ni per bé ni per mal, els resultats dels comicis del 25-M són a vida o mort ni permetran extreure conclusions definitives sobre el que pot passar en les properes convocatòries electorals a Euskal Herria. I és que tant la ciutadania basca com la navarresa afronten aquesta jornada electoral europea amb més apatia que interès, de manera que els resultats que en surtin difícilment seran extrapolables al que pugui passar en les convocatòries electorals que arrencaran a partir de l'any que ve.
Per afrontar aquesta cita electoral, el PNB concorre als comicis dins la Coalició per Europa, juntament amb CiU, CC i Compromís per Galícia –formació sorgida d'una escissió del BNG–. Fa cinc anys, aquesta marca electoral va obtenir en les europees 808.246 vots, que els van permetre obtenir dos representants a l'eurocambra, Ramon Tremosa (CiU) i Izaskun Bilbao (PNB). L'objectiu de la formació d'Urkullu en aquest 25-M és que com a mínim aquesta última parlamentària pugui revalidar el càrrec obtingut el 2009. Aquell any, la Coalició per Europa va rebre al País Basc 208.432 vots, a molta distància dels 249.143 que havia obtingut cinc anys abans quan va concórrer a la candidatura Galeusca-Pobles d'Europa.
En qualsevol cas, aquestes xifres queden molt lluny dels 384.766 sufragis que la formació liderada per Urkullu va rebre en els comicis al Parlament basc del 2012, els 396.557 del 2009 i els 468.117 del 2005. Per la seva part, el 2009 la Coalició per Europa va rebre a Navarra 3.691 vots, a un món de distància de les 49.827 paperetes que la coalició Nafarroa Bai –dins la qual s'integrava el PNB i Aralar– va obtenir en les eleccions al Parlament de Navarra del 2012.
Equilibris amb el discurs de CiU
Per la seva part, EH Bildu concorre a les europees sota el paraigua de la coalició Els Pobles Decideixen, en què també participen el BNG, Puyalón de Cuchas (Aragó), Andecha Astur (Astúries), Alternativa Nacionalista Canària i Unitat del Poble (Canàries). Els independentistes bascos pretenien aglutinar forces també amb ERC i la CUP, però finalment els republicans van optar per presentar la seva pròpia llista i els segons van decidir no presentar-se a les europees.
El darrer precedent de la participació de l'esquerra abertzale en uns comicis a l'eurocambra es remunta al 1999. Aquell any, EH va obtenir un europarlamentari en rebre 306.923 vots. El cicle d'il·legalitzacions que es va posar en marxa a partir de l'aprovació de la llei de partits (2002) va impedir que els independentistes bascos es poguessin presentar a les europees del 2004 –pretenien fer-ho amb la marca Herritarren Zerrenda–. També el 2009 es va prohibir a l'esquerra abertzale poder formar candidatura, tot i que en aquella ocasió va fer una crida a votar la coalició Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles, que va obtenir 178.121 sufragis –139.981 al País Basc i Navarra–, però no va obtenir cap representant a l'eurocambra.
Ara, cinc anys després, EH Bildu concorre a les europees –per primer cop sense l'amenaça d'ETA– amb objectius molt més ambiciosos, ja que a banda de l'esquerra abertzale la coalició sobiranista integra també EA i Aralar. El 2009 aquests dos partits es van presentar dins la llista Europa dels Pobles-Verds, que a Euskal Herria va obtenir 82.248 vots. Amb aquests precedents, l'objectiu d'EH Bildu és superar aquest 25-M els resultats del PNB, una fita que permetria a la coalició sobiranista esquerdar l'hegemonia que la formació jeltzale ha exercit històricament en el nacionalisme basc.
