Els partits asseguren que hi haurà 9-N més enllà del TC
El front sobiranista exhibeix unitat i determinació en un acte conjunt a Prada perquè la consulta es faci encara que la suspengui el tribunal
Crida a participar en la V de la Diada com a pas ineludible
Hi haurà urnes per votar el 9 de novembre, digui el que digui el Tribunal Constitucional. Així es van conjurar ahir tots els grups que donen suport a la consulta sobiranista, que van fer una demostració d'unitat i fermesa en la ponència conjunta Any zero. On som?, que van protagonitzar a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada. El viatge que CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van emprendre el 12 de desembre passat continua, i el front no mostra esquerdes ni símptomes de debilitat. Al contrari, ahir va exhibir fortalesa i determinació per arribar sencer almenys fins al 9-N, el “dia D”, segons el coordinador general de CDC, Josep Rull. Tot un bàlsam per al procés després que veus autoritzades d'Unió –que ahir no estava representada com a tal a la taula– han qüestionat en les últimes setmanes que es faci la consulta si el TC la suspèn.
Per arribar-hi, en tot cas, hi ha una cita prèvia ineludible: la V de la Diada, a què tots animaven a participar. “L'escenari a Madrid dependrà de l'Onze de Setembre i la dimensió internacional que agafi”, reflexionava Gemma Calvet, diputada d'ERC. “Hem de demostrar que la societat catalana no defalleix”, cridava Rull. “És un procés de la gent, i s'ha de fer una nova exhibició de voluntat”, arengava Josep Vendrell, d'ICV. “La millor notícia dels últims anys és la força de la gent”, constatava David Fernàndez, de la CUP, que valorava que la Generalitat té mitjans per tirar endavant tota sola la consulta. “El problema no és el que faci o deixi de fer el TC, sinó el que fem o deixem de fer nosaltres”, afirmava.
Sense ambigüitats
Si bé van remetre la decisió sobre els passos que caldria seguir després a una trobada un cop la suspensió es pugui haver produït –un dels escenaris que Rull continua plantejant és un possible govern d'unitat després de la convocatòria–, ahir tots van refermar el seu compromís amb el 9-N, passi el que passi i sense ambigüitats. “En el cas que el govern espanyol impugni la llei o el decret i el suspengui, l'endemà no ens quedarem de braços plegats i seguirem treballant per posar les urnes el dia 9”, avançava el convergent, que es mostrava contundent: “L'únic que decideix si es posen urnes és el Parlament de Catalunya.” El número dos de CDC es va mostrar sobretot amoïnat perquè l'operativitat i les garanties democràtiques siguin impecables i tothom pugui votar en llibertat aquell dia, ja que serà la manera que la cita tingui “recorregut internacional”. Rull recordava que un cop fet el pas endavant caldrà “aguantar la posició”, és a dir, tenir-ho tot a punt per afrontar amb garanties la transició, tasca en què “s'està treballant”, tot i que avisava de les dificultats, ja que, “a diferència d'Escòcia, anem a buscar la independència amb una autonomia desgastada i intervinguda, i una Generalitat debilitada”.
“Ens hem de creure el que hem signat pel 9-N, no podem fer cap gest de dubte”, refermava Calvet, que reclamava “serenitat”. La republicana, que també és advocada, manté l'esperança que el TC no es pronunciï contra la consulta, perquè “és legal i constitucional”: “Tenim la certesa que hi ha interpretacions jurídiques que ens donen la raó.” En aquest sentit, reclamava que l'article 2 de la carta magna, que fixa la unitat indissoluble de l'Estat, no s'interpreti contra els valors de l'1, que apel·la a la llibertat, la igualtat i el pluralisme polític. “Com poden no ser competència del govern de la Generalitat les aspiracions polítiques de la comunitat social que gestiona?”, es preguntava. Per Calvet, cal seguir treballant d'aquí al 9-N, però avisava que si no es pogués votar “ara és impossible predir què pot passar, perquè hi ha situacions històriques que no es poden dissenyar des d'un despatx”.
Unitat i participació
“El gran acte de sobirania serà votar el dia 9”, repetia Vendrell, per qui la votació en si, i “una àmplia participació”, ha de ser l'objectiu. “Sense unitat no hi ha fermesa”, insistia, en una consigna que la resta es va fer seva. L'ecosocialista, això sí, defensava l'ambigüitat del seu partit en el sentit final del vot, i ho valorava com una manera perquè “alguns sectors de la societat catalana i gent no independentista avui formi part del procés”. A més, reivindicava que ICV ha aconseguit alguns dels pocs suports que han arribat de fora, com el d'IU i els verds europeus. Això sí, tant ell com Fernàndez demanaven anar més enllà de la crisi del model d'estat per superar també la política i la socioeconòmica.
