Política

GABRIEL TURMO

CANDIDAT DEL PP A TERRASSA

“Aquí fan molts pactes i plans per falta d'idees”

Pel candidat del PP, repetir els quatre regidors en el context actual seria un èxit

Creu que el govern de PSC i ICV-EUiA no ha fet polítiques per fomentar l'activitat econòmica

ESTRATÈGIA
“Terrassa, per formacions com ERC, es un punt estratègic més enllà de les municipals”
CIUTADANS
“A nivell municipal la seva activitat ha estat molt baixa i no haurien de tenir incidència”
RAMBLA
“Es va crear un grup de treball, van sortir una sèrie de propostes, i no s'ha fet res”

El PP va superar una situació interna convulsa a Terrassa que va obligar Gabriel Turmo a agafar-ne les regnes. Tot i fer una llista amb poc marge el 2011, va aconseguir pujar a quatre regidors. A finals d'aquest mandat les discrepàncies internes han deixat el partit amb un regidor menys al consistori.

Fa quatre anys va dir que repetir tres regidors seria un fracàs i en van treure quatre. Repetir-los serà un bon resultat?
Repetir els quatre seria un èxit, però hem de tocar de peus a terra. El PP i el PSC tenen desgast i les enquestes apunten un suport inferior. Aspirem a ser la garantia del canvi. Treure un o dos regidors seria un molt mal resultat, tres no serien òptims, però tenint en compte el context i que entraran noves forces, seria correcte.
Seran decisius, diu; ja sap amb qui pot pactar?
És arriscat pronunciar-se abans. Tenim un programa i aquest és el nostre contracte amb la ciutadania. En una negociació, qui estigui disposat a assumir-lo en part seria amb qui podríem pactar.
C's els preocupa, tenint en compte que a les Europees els van separar menys de mil vots?
C's em genera dubtes a nivell municipal. Les eleccions a Andalusia serviran de referència. A les enquestes es recull que el votant enfadat trasllada el sentiment de reacció votant-los i això em descol·loca perquè C's són de centre-esquerra. No coincidim a nivell programàtic, però és que a nivell municipal la seva activitat ha estat molt baixa i no haurien de tenir incidència. Hi ha l'efecte Rivera, que és un puntal mediàtic, però això demostra que el seu projecte
polític és unipersonal.
Aquestes municipals estaran molt condicionades per la dinàmica catalana?
Espero que no. Hi ha qui té interès a plantejar-ho, perquè la deriva separatista és un estratègia. I Terrassa, per formacions com ERC, és un punt estratègic que va més enllà de les municipals. I ho notarem en campanya amb la presència dels seus líders. ERC planteja treballar la independència des del municipis i, de moment, m'estranya que CiU no ho faci. Potser és
pel canvi de candidat.
‘Solucions per Terrassa' és el lema que usen. Quins problemes hi ha a Terrassa?
Mantenim el de fa quatre anys perquè els problemes són els mateixos amb matisos. N'hi ha dos de principals: les conseqüències negatives derivades de la crisi econòmica, tot i estar en camí de recuperació, com són l'atur i les necessitats socials. Tots hi estem d'acord però no s'impulsen polítiques de foment de l'activitat econòmica. Aquí es fan molts pactes i plans per manca d'idees per la dinàmica de 36 anys de PSC. A partir d'aquí hi ha altres problemàtiques en temes de serveis, manteniment urbà, neteja, incivisme i seguretat, mobilitat i immigració.
Té tanta obsessió amb la Rambla com diuen?
[Riu] Em fa gràcia el qualificatiu. Defensàvem que es recuperés com a passeig perquè pot ser un eix comercial potent, però que no és comencés la casa per la teulada. El PSC sí que es va obsessionar en la Rambla com a estratègia electoral en comptes de fer una gestió eficaç. I la prova és que s'ha desertitzat. No m'obsessiona, però com a terrassenc em sap greu el fet que tenim una Rambla que podria ser excepcional i cada cop és pitjor. Es va crear un grup de treball, van sortir una sèrie de propostes,
i no s'ha fet res.
Sap que ha passat de
ser titllat de legalista a
bel·ligerant?
Legalista i formalista ho sóc, de professió, i perquè crec que les coses s'han de fer ben fetes. Se'm deia des de dins que era poc vehement i, des fora, ho trobaven positiu perquè em consideraven de l'ala moderada. Sóc el Gabi de sempre, ideològicament sóc el mateix, però davant el que considero un atac per part del'independentisme a la meva terra, que és Catalunya, hi ha d'haver
una reacció evident.
Hi ha els coherents que han sigut independentistes de sempre i els que han jugat amb això, com CiU, i m'he sentit enganyat. Teníem coincidències a nivell programàtic en temes econòmics, socials, de valor de família i de tradició i es podia arribar a acords perquè tenien un concepte nacionalista moderat dins de l'encaix a Espanya. En un determinat moment de crisi troben la sortida estratègica de donar tota la culpa a la resta d'Espanya. Però els passarà factura al final i volen competir amb ERC. Això és el que em genera una reacció més vehement.
Aquesta vehemència no és una estratègia electoral?
Sempre he defensat Espanya amb Catalunya, però no en fèiem una bandera continuada perquè teníem davant una formació amb la que podíem pactar i dialogar. Jo em defineixo catalanista perquè el millor catalanisme és defensar la Catalunya-Espanya, però ara han tornat a situar un debat, el territorial, que ja estava resolt.
Però aquest mandat ha marxat un regidor dels quatre que tenien (Antonio Pereira segueix com a no adscrit), que expressava que una de les motivacions era per com s'afrontava el debat nacional.
És un trànsfuga. Prefereixo no parlar de la gent deshonesta, perquè no és el fet de marxar, si no el fet de quedar-se com una paparra a la cadira. I quan ho va anunciar va donar explicacions diferent perquè és una persona que entre en bastants contradiccions. Des d'abans de l'estiu teníem una situació no òptima al grup en quant a condicions de treball perquè ell era crític amb anar a reunions, preparar-se-les, anar als actes de cap de setmana... i això acabava repercutint en els altres, ja que es carregaven més de feina en no poder confiar en ell. L'element clau és que va saber que no repetiria a la llista si jo era el candidat. També he de dir que em fa molta gràcia quan diu que el PP ha endurit les seves posicions. ja que dels quatre era el que estava més situat a la dreta.
Quantes forces polítiques veu en el nou consistori?.
Crec que hi haurà PSC, CiU, nosaltres, la plataforma d'esquerres, C'S i ERC. Un mínim de sis i no crec que entri la CUP perquè el seu vot anirà a Esquerra.La clau serà la distribució de regidors i la campanya. Hi ha partits, com CiU i ERC, que ja s'envien missatges que poden incidir en el vot. Quan un candidat ja avança que pactarà amb l'altra formació pot ser que desincentivi els seus votants i incentivi l'altra formació.

El corredor legalista

Gabriel Turmo Sainz (23-09-1967) és llicenciat en dret per la UAB, actualment exerceix d'advocat. A l'ajuntament té fama de ser molt meticulós en qüestions legals, adjectivació que no entoma com un retret sinó que ho accepta amb orgull. Va ser president de Noves Generacions ja el 1994
i va entrar de regidor el 1995. Per segona vegada és l'alcaldable del PP. Practicant actiu de running , també és un periquito
confès i molt apassionat.L'entrevista sencera, a www.elpuntavui.cat.

ANDREU PUIG



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

PSC, ERC, Junts, CUP i comuns no acceptaran els vots de l’extrema dreta

barcelona
guerra a gaza

Els EUA van aturar un enviament de bombes a Israel

barcelona
LA crònica

El joc de les preguntes

Sílvia Paneque
Candidata del PSC per Girona

“Tot té un impacte, fins i tot no fer la transició energètica”

Girona
REGNE UNIT

El llegat de Thatcher continua viu

Londres

Envoltats de desinformació

Barcelona
Alba Tobella
Cofundadora i directora de Verificat

“En campanya és quan hi ha més desinformació”

Barcelona

Assenyalar la migració amb mentides

barcelona

Junts i les inversions de l’Estat

barcelona