Política
RUBÉN VIÑUALES
CANDIDAT DE CIUTADANS A TARRAGONA
“Hem de canviar el xip per tenir més inversió”
El cap de llista de Ciutadans, que aspira a assolir representació per primer cop a Tarragona, diu que parlaran “amb tots els partits”, però que no entraran en cap pacte de govern
Aposta per traslladar l'Ajuntament a la Tabacalera per “acostar l'administració als barris”
Creu que el PSC ha “venut fum” durant aquest mandat
EL PARTIT
“En la nostra llista no hi ha polítics professionals, sinó gent que coneix
el món real”
DEBAT NACIONAL
“Per desgràcia, afectarà la campanya. A Tarragona, el debat hi és igual”
PACTES
“La nova política
es desenvolupa amb pactes de ciutat, no amb un repartiment de càrrecs”
BALLESTEROS
“No té força per negociar amb altres administracions.
No n'hi ha prou sent bona persona”
MANDAT
“No hi ha hagut oposició. Hem tingut uns partits grans amb pactes ocults entre si”
BARRIS
“Correm el risc
que alguns barris acabin sent guetos. Tarragona no és sols la rambla Nova”
JOCS DEL 2017
“Si objectivament veig clar que no
hi ha cap benefici, n'aturaré la celebració”
Ciutadans (C's) afrontarà per tercer cop a Tarragona el repte d'assolir representació a l'Ajuntament, un objectiu del qual va quedar lluny el 2011, amb tan sols un 1,71% dels vots. Després dels bons resultats en les eleccions catalanes del 2012 –en què van aconseguir un diputat per Tarragona– i l'ascens general de la marca a l'Estat, però, tot indica que aquest cop el salt a la sala de plens és a tocar. La formació ha apostat per un jove advocat, Rubén Viñuales, sense experiència política.
Arriba a les eleccions sense cap experiència prèvia en gestió pública. Això serà un handicap?
Abans de començar, sí que pensava que ho podria ser, però després d'aquests dos anys a Ciutadans, de contacte amb les administracions, m'adono que és millor no saber res de la política antiga. No calen polítics professionals, sinó professionals que es dediquin a la política. Jo he treballat fent de tot per pagar-me els estudis; sóc autònom, i potser sé més de la vida real que algú que ha estat tota la vida fent política professional.
De fet, en la seva llista destaca que ningú ha exercit com a polític abans.
Exacte, no hi ha ningú que hagi tingut un càrrec polític; afiliats a altres partits, sí. El que volem és ser la tercera via, una opció diferent, que aglutini aquelles persones centristes.
Respon això a la clàssica pregunta sobre on se situa C's en l'eix dretes-esquerres?
Aquesta és una concepció de principis del segle XX. És un debat estèril que no aporta res; el que importa són les polítiques concretes.
Què l'ha empès a fer el salt al món de la política, i amb la sigla de C's en concret?
Em va engrescar a fer el salt precisament el fet de veure des de casa com estan les coses: la situació en què vivim, la corrupció, l'ús del discurs independentista per tapar els problemes reals que vivim a Catalunya, situacions de penúria real. La veritat és que tenir l'oportunitat de defensar el projecte de C's, i més a la meva ciutat, és un honor.
El debat nacional planarà sobre aquestes eleccions. Creu que influirà en el vot dels tarragonins?
No volem tenir aquest debat en l'àmbit municipal, perquè això ens impedirà parlar de la ciutat. Però, per desgràcia, afectarà. Serà inevitable, ja que, per exemple, els mitjans de comunicació són pràcticament monotemàtics amb aquest tema. Nosaltres, però, no en parlarem llevat que ens ho preguntin. La gent ja sap que nosaltres no creiem en la independència i que defensem que aquest matrimoni es pot salvar. Respecto que hi hagi gent que vulgui la independència, però també vull que es respecti que jo em sento català i espanyol alhora.
Hi ha qui diu que Tarragona viu al marge de la febre independentista.
Fins a cert punt, la gent que viu a Tarragona sí que té unes característiques diferencials, molt determinades per la història recent. Però el debat hi és igual. Potser no al mateix nivell que a Girona, sí, però hi és igual.
Com valora aquest darrer mandat, en què el PSC ha governat en minoria?
Sobre l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, com a persona, no hi tenim res a dir. Ara, com a polític, ha fet tantes promeses que no ha pogut complir... Ell sempre diu que sí a tothom, a tot el que li demanen, i després el problema és dels tècnics, quan veuen que allò és impossible. Penso que la gent al final està cansada; no volem paternalismes. I aquest darrer mandat al final ha estat venent fum. Quin llegat deixarà Ballesteros després d'aquests anys? Cap. Potser per això està tan capficat en els Jocs del Mediterrani del 2017.
Uns Jocs que estan sent qüestionats per alguns candidats aquestes darreres setmanes. Com ho veuen des de C's?
És un projecte que no hauria començat mai, i menys ara. Paguem nosaltres, les proves es fan fora i els esportistes s'allotgen a Salou. No crec que ens hàgim d'endeutar per una cosa com aquesta i no per altres prioritats de la ciutat.
Llavors, si vostè fos alcalde el proper mandat, hi renunciaria?
En aquest tema ja hem arribat a un punt de no-retorn en què renunciar-hi faria mal a la imatge de Tarragona. Sols hi ha hagut una renúncia, i va ser a Grècia per la greu crisi econòmica. Així que ara s'han de fer i s'han de fer de la millor manera possible. Ara, també dic que, si després de revisar-ho tot, veig de manera objectiva els beneficis nuls que poden tenir, jo ho paro tot. No es pot hipotecar la ciutat per un projecte que una persona ha decidit fer costi el que costi.
En relació amb el PSC, a la ciutat fa temps que corre el rumor que vostès ja tenen el pacte de govern fet...
No hi ha cap pacte de govern. Nosaltres venim a guanyar, volem ser l'alternativa real i, un cop dins l'Ajuntament, dialogarem amb totes les forces. És cert que ara hi ha hagut alguns partits que ens han demanat que seiem per parlar, però els hem dit que no. Ara la nostra feina és treballar per aconseguir entrar a l'Ajuntament i no parlarem amb cap partit polític abans de les eleccions.
Tot indica que anem cap a un consistori molt més fragmentat que l'actual. Això dificultarà la governabilitat?
Hi ha hagut governs de majoria que no han estat estables, o que han pres decisions que s'ha demostrat que eren les equivocades. Apostem perquè es parli amb tots els grups polítics, i també amb els ciutadans. Per exemple, amb un pressupost participatiu.
I es plantegen algun tipus de pacte de govern, vist que seran imprescindibles?
No. Si volem ser una alternativa real, com hem d'entrar a fer el mateix que fan els partits tradicionals? Si la gent que ens vota ve de tots els partits, de dretes, d'esquerres... Seria il·lògic que després anéssim a governar amb aquells respecte als quals volem ser diferents. Aquesta política nova que nosaltres representem es desenvolupa arribant a pactes de ciutat. No entrarem, però, en un repartiment de càrrecs i cadires.
La tasca de l'oposició, tot i tenir la majoria aquest mandat, ha estat força controvertida.
Ah, però hi ha hagut oposició? L'única persona que ha fet una oposició real i preparada, i a qui agraeixo la feina que ha fet, ha estat la regidora d'ICV Arga Sentís. La resta ha estat una comparsa. Són partits molt grans; tenen molts favors entre si i pactes que els ciutadans del carrer no sabem... És la política antiga.
Un dels reptes que es plantegen en la seva diagnosi de la ciutat és la separació entre barris i centre.
A la ciutat existeix una desigualtat, i hi ha el perill que alguns barris perifèrics acabin convertits en guetos. La gent dels barris se sent que no és de Tarragona, que la ciutat és sols la rambla Nova, i la Tarragona real va des de Bonavista fins a Rodolat del Moro.
I com ho resoldrien?
Hem d'acostar l'administració als barris. L'Oficina Municipal d'Atenció a la Ciutadania (OMAC) i tota la resta d'oficines municipals s'haurien de traslladar a l'antiga fàbrica de la Tabacalera. Pot centralitzar tots els serveis i revitalitzar un edifici històric. I, d'altra banda, cal invertir més en els barris. Ara el problema més greu és a Sant Salvador, on les famílies no volen portar els nens a l'escola, i a Bonavista, on la gent està marxant. I aquests són els únics barris on hi ha indústria química, i si continuem així correm el risc que marxin i ens quedem sense aquests ingressos.
I què farien llavors amb el Museu Arqueològic, que està previst a la Tabacalera?
Jo hi visualitzo un museu nou, que recreï l'arquitectura romana, i pel lloc hi ha diverses opcions. Que són molts diners i que depenen de la Generalitat? Sí, però que no ens ho mereixem?
Hi ha la sensació que sempre que un projecte depèn d'una altra administració es queda bloquejat.
Sí, i és una qüestió de caràcter. No veig Ballesteros amb força per negociar. És una qüestió de lideratge polític, i sent bona persona no n'hi ha prou. I Tarragona està deixada. El que ens passa és que no som conscients de la importància que tenim, i els polítics hauríem de fer una mica de pedagogia sobre això; hem de començar a creure'ns que Tarragona, tota la província, som importants. Hem de fer introspecció i canviar el xip, i potser llavors tindrem més inversió estatal i autonòmica. Que de vegades Barcelona sembla que estigui més lluny que Madrid.
Els ajuntaments també necessiten més recursos. Com plantegen canviar la gestió econòmica?
S'han de revisar totes les subvencions, ja que ara n'hi ha algunes que no tenen raó de ser. S'han d'aturar les grans obres, perquè no és el moment. La partida de presidència s'ha de retallar, perquè hi ha despeses que no s'entenen, i revisar contractes públics, com el de la brossa. I també hem d'intentar guanyar més diners amb el turisme, i augmentant els negocis. C's demanem, a més, que els ajuntaments es puguin beneficiar de l'IVA i que, a Tarragona en concret, rebem una part de l'impost d'hidrocarburs.
Els serveis socials són una altra de les prioritats en el seu programa.
Hem d'invertir-hi més, suplint fins i tot mancances del que és competència d'altres administracions. Hem de resoldre el lloguer social, i no pot ser que Tarragona no tingui ni un alberg municipal i hagi de recórrer al de Càritas. La gent, però, el que vol és tenir dignitat i treballar, i per això cal facilitar que s'obrin negocis, i fer Tarragona atractiva i posar-hi una catifa vermella. Apostem per bonificacions per a la contractació, i ajudes de 1.000 euros, en líquid o bonificacions, per a petits emprenedors, tant a l'inici del negoci com al cap de sis mesos.
Tarragona sembla que està encallada en un debat sobre els edificis de titularitat pública que té buits. Què hi falla?
La gestió d'edificis de titularitat pública clama al cel. No es pot tenir el Banc d'Espanya abandonat, i al mateix temps que l'OMAC estigui de lloguer al mateix carrer. El que hi ha és una falta de voluntat política. Es prioritzen més els interessos partidistes que els de la ciutat, i això és trist. Jo sempre dic que estic de pas rapidíssim per la política, i que d'aquí a vuit anys com a màxim tornaré a casa.
Tampoc s'ha avançat en aquest mandat per resoldre l'ús de l'espai del pàrquing Jaume I.
És clar que allò no serà mai un pàrquing, i el problema del concurs d'idees que s'ha fet ara és que no ha establert uns mínims previs per poder treballar. El que es pugui fer allà, serà cosa dels tècnics. I el que mai no m'ha agradat és que no es pugui veure la façana de l'Escorxador. És una de les coses amb les quals faríem una participació ciutadana, però diferent, amb uns paràmetres previs.
Les enquestes internes dels partits indiquen que tindran diversos representants. Seria un fracàs al final aconseguir tan sols un regidor?
Nosaltres mai parlem de números ni prediccions. El que volem és poder fer el nostre projecte. Això és com una cursa; si mires el del costat, el més normal és que la perdis.
Un advocat que acaba d'aterrar en la política
Rubén Viñuales va néixer a Tarragona el 1983 i va créixer a Campclar, el barri que se sent com a propi, en una família que combina arrels catalanes i extremenyes. Poques setmanes abans de complir els 32 anys, i mentre es prepara amb la parella per a l'arribada de la seva primera filla, s'estrenarà de manera activa en la política en les pròximes eleccions municipals. “Jo ja era votant de Ciutadans, i diversos companys em van animar a afegir-me al projecte fa dos anys”, explica. Viñuales és militant de la formació i l'any passat va ser nomenat portaveu de la nova executiva local del partit a Tarragona. Llicenciat en dret a la Universitat Rovira i Virgili (URV), es va formar també a l'Escola de Pràctica Jurídica, i exerceix com a advocat en un despatx propi,
des d'on ha treballat amb
ens com ara la Creu Roja i l'Ajuntament de Salou. Des de fa cinc anys, també és professor del departament de dret privat de la URV Internacional.
j.c. león
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
