Política

Sánchez i Iglesias deixen el futur en mans dels militants

El socialista consultarà si s'amplia a Podem el pacte amb C's, mentre que el líder del partit morat es vol blindar per si no hi ha acord

Andalusia desconfia de les negociacions sobre Catalunya entre el PSC i En Comú Podem

Tres referèndums van confluir ahir en l'escena política espanyola: el que vol fer Pedro Sánchez si finalment s'arriba a un acord amb Podem que modifiqui de manera “substancial” el pacte amb C's; el que proposa Pablo Iglesias a les seves bases –en
el cas que el govern d'esquerres no arribi a bon port– per demanar-los que triïn entre facilitar un govern PSOE-C's o bé anar a eleccions, i, finalment, de manera col·lateral, la consulta a Catalunya, emmarcada en el clima de desconfiança que s'ha instal·lat en el socialisme andalús arran dels temptejos entre el PSC i En Comú Podem per consensuar una posició sobre el procés català.

“Pot ser que Sánchez acabi tenint la temptació d'actuar a la desesperada, però confiem que li hagin quedat clars els límits”, suggeria ahir un destacat dirigent andalús després que la seva presidenta, Susana Díaz, en una intervenció davant del comitè federal, hagués recordat al líder estatal que sí que hi ha “línies vermelles” en la negociació amb Podem –prèviament, Sánchez havia dit que afrontava la negociació amb Iglesias sense límits–,
i parlar de la possibilitat de celebrar un referèndum a Catalunya n'és una.

Si bé aquesta no és la qüestió per la qual s'havia reunit el sanedrí socialista –sinó l'ajornament sine die del congrés del partit, previst per al maig, que es va aprovar per unanimitat–, Díaz va aprofitar l'ocasió per alertar Sánchez –i, de retruc, el PSC– que no s'acceptarà que en les negociacions que ara s'han traslladat a Catalunya es parli ni tan sols d'un succedani de referèndum, com és el cas de la proposta a la canadenca que ara suggereix Miquel Iceta. El primer secretari del PSC, en tot cas, es va mostrar conciliador i va rebaixar les expectatives dels contactes que manté amb Xavier Domènech. Així mateix, Iceta instava a no “barrejar” el debat català amb les converses sobre la investidura. Pel que pugui passar, Díaz, que mai no ha dissimulat la seva animadversió envers els postulats de Podem tant en l'àmbit territorial com en l'econòmic, va voler llançar un avís clar a la direcció perquè no engegui cap aventura sobiranista.

Mentrestant, el secretari general del PSOE va aprofitar la cita per pressionar Podem perquè accepti un govern a tres amb el pretext de desallotjar el PP. “Ja no hi ha marge d'error”, subratllava. I, en aquest punt, va indicar que, fruit d'aquestes negociacions, si hi ha canvis “substancials” respecte a l'acord amb C's, es tornarà a consultar la militància. Un referèndum que, per alguns, és l'evidència que Sánchez podria intentar traspassar els límits establerts per la formació a l'hora de negociar amb els del partit morat.

La cita de Podem

Iglesias, en canvi, consultarà les bases en tots els casos. El seu objectiu és blindar-se en clau interna i espolsar-se la responsabilitat si fracassés la seva proposta de govern d'esquerres –que ahir mantenia com a única opció viable–, i és per això que es demanarà als inscrits que es pronunciïn sobre què han de fer si hi torna a haver una investidura amb el mateix pacte damunt la taula, el de Sánchez i Rivera: si s'ha de deixar formar govern o s'ha d'optar per una repetició electoral. El líder de Podem va llançar aquesta proposta el dia que el nucli dur aprovava el nomenament de Pablo Equenique com a nou secretari d'organització, en substitució de Sergio Pascual. D'aquesta manera, intentaven tallar la crisi interna provocada per la pugna d'Iglesias i Íñigo Errejón.

Si en un acord a tres hi ha canvis substancials respecte al pacte amb C's, tornarem a consultar les bases
Pedro Sánchez
secretari general del psoe
Els inscrits a Podem han de poder tenir l'última paraula sobre quina ha de ser la nostra posició
Pablo Iglesias
secretari general de podem
La declaració de Granada va costar molt d'esforç, i és el que uneix tots els socialistes
Susana Díaz
presidenta d'andalusia

Feijóo anuncia que tornarà a ser candidat a la Xunta

Alberto Núñez Feijóo continua en política, però es queda a Galícia. Després que s'hagués especulat sobre una eventual retirada de la primera línia o
la possibilitat que intentés fer el salt a Madrid, l'actual president de la Xunta va desvelar ahir el misteri que envoltava
el seu futur: aspirarà a una tercera reelecció al capdavant del govern gallec en un moment en què el PSOE es troba totalment enfonsat i sense lideratge. Així, malgrat la força que pugui tenir la plataforma En Marea, Feijóo confia a revalidar el càrrec amb majoria absoluta i a convertir-se així en un dels màxims valors del PP en el cas que Mariano Rajoy tampoc no aconsegueixi la presidència espanyola si
es repeteixen les eleccions espanyoles. En tot cas, hi ha qui no descarta que Feijóo avanci al mes de maig o juny els comicis gallecs –previstos a la tardor– per donar una embranzida al PP.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Consens pels reptes i no en les receptes

Girona
Àngel González
President de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià

“La llei que impulsen el PP i Vox no és de concòrdia, sinó de discòrdia”

BANYOLES

Desmemòria ultra

Banyoles

Jornada (a) reflexió

Banyoles
Ricard Chulià
Periodista i autor del llibre “País Valencià. Eixida d’emergència”

“La Comunitat Valenciana no és viable, però el País Valencià sí”

Banyoles
La crònica

Ressaca final republicana

La monarquia

El referèndum de Franco

Colòmbia
Crònica des de Colòmbia

Els gegants de Gustavo Petro

Bogotà
GUERRA A GAZA

Els EUA admeten que Israel pot haver vulnerat el dret internacional humanitari

Barcelona