política municipal
pacte de govern municipal
Un mandat que obliga al diàleg
Els resultats de les municipals de fa un any han portat governs de pacte a les principals ciutats de la Catalunya Central
El futur del Lluçanès i el Moianès i les investigacions de l'Audiencia Nacional, entre els temes pendents
Aquest és el mandat del diàleg. Els resultats de les eleccions municipals del 2015 es van traduir en uns ajuntaments sense majories clares, que han obligat els partits a buscar pactes amb altres formacions per garantir la governabilitat de les principals ciutats de la Catalunya Central. O bé a intentar governar en minoria, arribant a acords puntuals per tirar endavant el municipi. Avui es compleix un any de les eleccions, que van donar a CiU la victòria en quatre de les sis comarques centrals, i a ERC en dues més. La necessitat de pactes també és evident als consells comarcals, tots sis governats amb acords.
Des de començament de mandat, ja s'ha presentant una moció de censura, a Vallbona d'Anoia. I entre els temes que s'han d'afrontar, hi ha el futur de les comarques del Moianès i el Lluçanès, les investigacions de l'Audiencia Nacional a diversos ajuntaments per haver donat suport al Parlament en la declaració de ruptura, i també el repartiment de les delegacions del govern a la Catalunya Central, i de retruc, el debat de la futura vegueria.
Pel que fa als pactes de govern, a les capitals de comarca i ciutats grans, n'hi ha de tots colors i en alguns casos no tenen res a veure amb les aliances a escala nacional. Pot ser el cas de Solsona, on ERC i PSC governen junts, tot i que els republicans tenen majoria absoluta.
Manresa ha estat l'última que s'ha afegit a la llista. Al gener ERC s'ha incorporat al govern de CDC, un acord de govern que ja s'entreveia a l'inici de mandat amb l'acord d'investidura. Del pacte, n'ha quedat fora el regidor d'Unió. És un dels trencaments clars d'Unió i Convergència. Cal recordar que les eleccions municipals de fa un any va ser l'últim cop que la federació nacionalista es va presentar conjuntament a uns comicis i que CiU es va trencar definitivament poc després. La fórmula entre Convergència i ERC ha funcionat també en altres poblacions, com a Piera, on hi haurà repartiment d'alcaldia entre tots dos.
Mentrestant, a Vic, el pacte pel qual va optar l'alcaldessa, Anna Erra (CiU), va ser amb Reagrupament i el PSC. Erra ha rellevat l'històric Josep Maria Vila d'Abadal i el pacte ha permès a CiU mantenir l'alcaldia. Però el govern està en minoria i, per tant, també ha de buscar acords puntuals amb l'oposició. També en minoria es troba el govern d'ERC i MES a Manlleu, per exemple, o dels independents vinculats a ICV de Balsareny.
I en el mateix cas està Berga, on la CUP va obtenir un resultat històric que exemplifica l'ascens de la formació i va aconseguir l'alcaldia, però també amb un govern en minoria. En el primer tram de mandat els acords puntuals han estat suficients per evitar el bloqueig, però caldrà veure què passa a partir d'ara. La CUP també ha tingut altres alcaldies importants com ara la de Navàs, amb majoria absoluta. I està governant amb ERC a Capellades i Artés, on l'alcaldia es repartirà entre les dues formacions, dos anys cada una.
A la cara de la moneda de les majories àmplies, hi ha CiU a Igualada i ERC a Moià. En el cas de la capital de l'Anoia, la victòria còmoda de l'alcalde, Marc Castells, l'ha reforçat com a home fort a CDC. A la regió trobem altres majories absolutes com la del PSC a Santa Margarida de Montbui. Els socialistes van perdre molt de pes en les últimes eleccions –com està passant a escala de país també– però mantenen feus importants com ara Castellbell i el Vilar, el Pont de Vilomara i Castellgalí.
Sobre les qüestions que estan sobre la taula en aquest inici de mandat a la Catalunya Central, i que probablement ho estaran en els pròxims tres anys, hi ha les denúncies de l'Audiencia Nacional contra ajuntaments que han donat suport a la declaració de ruptura del 9-N. En el cas de Berga, la denúncia ha estat per no treure l'estelada de l'ajuntament i l'alcaldessa s'ha negat a declarar.
A més, caldrà veure si el Lluçanès es converteix en comarca aquest mandat i si el Moianès té pressupost. També caldrà veure si es troba una solució a la perillositat de la C-55. I com
es resol el repartiment de delegacions del Govern, i
el debat de si cal mantenir la cocapitalitat de Manresa i Vic, o no, i el futur de la
vegueria.
CiU i ERC es reparteixen el primer i el segon lloc a les comarques
Després de les eleccions municipals de fa un any, el pastís polític de la Catalunya Central va quedar repartit sobretot entre CiU i ERC. Només una vintena dels 169 municipis tenen dones alcaldesses. Dues d'elles, a capitals de comarca: Berga i Vic.
Els convergents són la força més votada el maig del 2015 en quatre comarques (Osona, Berguedà, Solsonès i Bages), mentre que ERC guanyen al Moianès i l'Anoia. Les dues formacions són segona força on lidera l'altra. El tercer i quart lloc se'l disputen a la majoria de comarques entre els socialistes i formacions independents. En el cas del PSC, és tercera força a Berguedà, Bages i l'Anoia, mentre que ho són grups independents a Osona i Solsonès. Al Moianès, hi ha un empat entre tots dos. La CUP, per part seva, fa una pujada important i és cinquena força a la majoria de zones. Puja a quarta força al Solsonès, mentre que baixa a sisena posició a l'Anoia (davant seu hi té l'Entesa). El PP baixa i la xenòfoba Plataforma per Catalunya desapareix de les comarques on tenia representació.
Per comarques, a l'Anoia ERC va fer una pujada important, passant de 69 regidors a 106 i robant el lideratge a CiU, que va caure dels 111 edils a 90 però manté la capital. El PSC, com a la major part de llocs, perd pistonada i redueix el pes a gairebé la meitat. La CUP irromp amb 8 regidors. Al Consell Comarcal, CiU i ERC reediten el pacte que ja tenien.
Al Bages CiU guanya. ERC, CUP i Entesa guanyen regidors, davant la pèrdua de pes del PSC i el PP, i també dels grups independents. Apareix Ciutadans amb dos regidors. Al Consell Comarcal hi ha un govern tripartit d'esquerres, d'ERC, el PSC i ICV.
Al Berguedà, CiU hi té una majoria clara, amb ERC com a segona força però a molta distància. Tot i això, CiU va perdre 32 regidors respecte del 2011 i en canvi ERC en va guanyar 38. El PSC va perdre més de la meitat de regidors. Al Consell Comarcal, CiU governa amb el suport per a la governabilitat del PSC. I ERC i la CUP són a l'oposició.
Una de les particularitats del mandat és que el Moianès s'incorpora com a nova comarca catalana l'abril del 2015, i per tant en les eleccions del maig s'escullen per primer cop consellers al Consell Comarcal. ERC va guanyar les eleccions al Moianès, amb 36 regidors, enfront dels 23 de CiU. I tot i així, al Consell Comarcal, el president i també alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va optar per un govern d'unitat. El mes passat, però, una moció sobre la contaminació de la riera Tosca va dividir els partits.
A Osona, la victòria va ser per a CiU, seguida d'ERC. I el tercer lloc l'ocupen grups independents. Al Consell Comarcal CiU, ERC, PSC i independents governen junts, deixant la CUP com a únic grup a l'oposició. Finalment, al Solsonès la primera força va ser CiU (48 regidors). I al Consell Comarcal va quedar empatada amb ERC. Els republicans van aconseguir un pacte amb la CUP i un grup independent que va estar a punt de fer aigües només de començar però que finalment va permetre que ERC prengués la presidència a CiU.
Primera moció de censura
Vallbona d'Anoia és el primer municipi de la Catalunya Central on s'ha presentat una moció de censura. En el primer any de mandat, el municipi anoienc ha tingut ja tres alcaldes i amb la moció presentada contra el govern d'ERC, tot indica que n'hi haurà un quart (una quarta en aquest cas, perquè serà una alcaldessa del PSC). Vallbona, però, no és l'única població on la mala maror centra la política municipal. També a Vilanova del Camí, on governen en minoria el grup independent V365 juntament amb ERC i CiU. I ja ha aparegut des de començament de mandat l'ombra de la moció de censura diverses vegades, segons explica la mateixa alcaldessa, Vanessa González. A Vilanova, un conflicte en el si del PSC va provocar una escissió (V365) que va prendre l'alcaldia a uns socialistes que la tenien feia una trentena d'anys.
Aquest any també hi ha hagut temps per a les curiositats, als Hostalets de Pierola, es va acabar decidint l'alcaldia del PSC amb una moneda, per l'empat amb ERC.
