El gerent de l'Incasòl nega converses amb els imputats per factures de fons europeus
Defensa la seva honestedat i revela que va demanar a Santa Coloma justificar obra de la llei de barris
Al matí d'ahir els consellers Nadal i Maragall del govern català defensaven l'honestedat del gerent de l'Incasòl després d'haver rebut les seves explicacions pel que fa a les converses que va tenir entre els dies 16 i 20 d'abril amb els empresonats Lluís García, exdiputat del PSC i suposat cervell del cas Pretòria; Bartomeu Muñoz, exalcalde de Santa Coloma; Manuel Dobarco, exregidor d'Urbanisme, i amb l'imputat Pascual Vela, director de Serveis Municipals, que ha eludit la presó després de pagar una fiança de 25.000 euros. A la tarda, Mas feia per primer cop declaracions públiques, es desvinculava del cas Pretòria i defensava la seva honestedat. En el comunicat enviat a les agències d'informació no aclareix amb quina o quines d'aquelles persones va parlar en les converses intervingudes per Garzón, però nega que, en cap dels seus contactes telefònics, s'hagués fet cap referència a l'emissió de factures falses relatives a fons de cohesió europeus. El gerent de l'Incasòl diu que només va parlar de dos afers. En primer lloc, segons la seva versió, va demanar als responsables municipals que justifiquessin «de forma ràpida» les obres de la llei de barris si volien rebre la subvenció. En segon lloc, també va tractar amb els imputats sobre l'estudi de viabilitat de l'obra del passatge de Sant Pasqual, inclòs en la llei de barris i que presentava «dificultats econòmiques molt importants». En el comunicat, Mas també recorda que l'Incasòl no té potestat per gestionar fons europeus i, per tant, certificar-ne per mitjà de factures, perquè aquesta és una prerrogativa dels governs. En darrer lloc, nega també que en les converses hagués donat «cap tipus d'instruccions a l'Ajuntament o a Gramepark», l'empresa municipal que gestiona el projecte.
De fet, els fons europeus són la clau, perquè Garzón sosté que se n'haurien pogut desviar en aquest projecte fins a 1,3 milions. La llei de barris no inclou l'ús de fons europeus pel que fa a la subvenció de la Generalitat. Però se sap que se n'han destinat a l'obra, o bé de manera directa per part de l'Ajuntament o bé a través del Consell Comarcal del Barcelonès, que construeix els edificis de la reforma i la gerència del qual va estar en mans d'Emili Mas abans d'accedir a la direcció de l'Incasòl, el 2 de gener del 2007.
Edifici ofert per Prenafeta al govern
El Departament d'Economia i Finances ha confirmat que, l'abril de l'any passat, Lluís Prenafeta, l'exsecretari de Presidència dels primers governs de Pujol, va oferir a la Generalitat la compra d'un edifici de la immobiliària Espais, que presideix Lluís Casamitjana –Prenafeta està en presó incondicional i Casamitjana, en llibertat sota fiança–. Es tracta de l'edifici en construcció Illa Fòrum, situat davant per davant del recinte del Fòrum, al número 6 de la rambla de Prim. Seria l'edifici a què fa referència el jutge Garzón en la resolució quan explica el paper de Prenafeta i l'exconseller de CiU Macià Alavedra com a intermediaris entre Espais i les administracions per facilitar els projectes a la promotora a canvi de suposades comissions provinents del blanqueig de diners. El govern explicava ahir que les converses entre la immobiliària i la direcció general de Patrimoni de la Generalitat no han arribat a bon port perquè «la proposta no s'adequava als requeriments de la política immobiliària de la Generalitat», que descarta definitivament la compra. Illa Fòrum és un edifici de 23 plantes, 25.000 m² de sostre edificable, 227 places d'aparcament i 30 espais de magatzem i arxiu. L'edifici s'havia de destinar a pisos, però amb la crisi, avui Espais el ven i lloga per a oficines.
