L’ONU proclama Finlàndia el país més feliç del món per tercer any consecutiu

El clima d’alarma i aprensió que es viu arreu del món per l’expansió del coronavirus no va impedir ahir que un grup d’experts de l’ONU tornés a proclamar Finlàndia, per tercer any consecutiu, la nació més feliç del planeta.

Els investigadors van realitzar l’Informe de la Felicitat Mundial a partir de la pròpia valoració de ciutadans de 156 països. Amb aquestes dades i tenint en compte paràmetres com ara el PIB, la protecció social, les llibertats personals i els nivells de corrupció, van atorgar a cada país una puntuació sobre felicitat.

Com en cadascun dels set anteriors informes, els estat nòrdics dominen el top ten, juntament amb Suïssa, Nova Zelanda i Àustria. Luxemburg es va situar en el desè lloc del rànquing per primer cop.

Els països més feliços són aquells en què “la gent té un sentit de pertinença i confien els uns amb els altres i amb les institucions comunes”, va explicar John Helliwell, un dels autors de l’informe. “També hi ha [en aquests països] més resiliència, perquè la confiança redueix el pes de les dificultats i, d’aquesta manera, disminueix les diferències en el nivell de benestar”. Per contra, els últims països de la llista són aquells afectats per violents conflictes i pobresa extrema, com ara Zimbàbue, Sudan del Sud i l’Afganistan, considerats com els països menys feliços de la Terra. El primer lloc que aconsegueix cada any el seu país sorprèn els mateixos finlandesos, 5,5 milions de persones poc inclinades a espontànies manifestacions d’alegria i amants de la solitud dels seus boscos i llacs. Als llargs i foscos hiverns del nord del país s’atribuïen els alts nivells d’alcoholisme i suïcidis, però la sanitat pública ha reduït aquests índexs a la meitat durant la darrera dècada. Els finlandesos tenen qualitat de vida i de serveis públics i també de seguretat. Els nivells de desigualtat i pobresa són dels més baixos de l’OCDE. L’informe no recull les restriccions imposades contra la Covid-19. Els experts vaticinen que, paradoxalment, les situacions de confinament i l’excepcionalitat podrien fer augmentar la solidaritat i la confiança a diversos països i, per tant, el seu nivell de felicitat.