Eleccions per confrontar els fulls de ruta
Comín i Castellà veuen lluny l’estratègia única i insten a dirimir-la a les urnes
Volen un pla si se supera el 50%
Ja que veuen impossible aconseguir que els partits independentistes pactin abans un full de ruta unitari, l’exconseller a l’exili Toni Comín i el diputat i dirigent de Demòcrates Antoni Castellà van proposar ahir que les eleccions vinents serveixin per confrontar estratègies i dirimir així quin camí s’ha d’agafar per poder fer efectiu el mandat de l’1-O. En un debat en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, tots dos –integrants del Consell per la República, on teòricament s’havien de consensuar els passos a seguir– van coincidir a reclamar que les formacions recullin amb tot el detall possible en els seus programes electorals quina opció proposen, i a partir d’aquí que els ciutadans decideixin. “S’ha viscut una mica de l’ambigüitat”, va reconèixer Comín, que comparava les baralles internes amb la Segona Guerra Mundial. “És com si la guerra freda entre russos i americans hagués arribat abans de derrotar els alemanys”, va dir. En la mateixa línia, Castellà va exigir que els partits determinin “clarament” quina és la seva proposta. I en el seu cas, no té dubtes que propugnarà un front per la unilateralitat, que “no és una opció més de l’independentisme, és l’única realista”. “No podem dir que defensem la via unilateral sense explicar què vol dir, quins passos i quins costos té”, va exemplificar, això sí, mentre afirmava que “no té dubtes” que el mandat de l’1-O es pot fer efectiu com a conseqüència d’aquestes eleccions.
El líder de Demòcrates, en tot cas, va alertar que el que no pot passar és que les eleccions siguin simplement “autonòmiques normals, com si no passés res”, i va apostar de nou perquè esdevinguin de facto plebiscitàries. “Ens imaginem arribar al 51% i que no passés res? Tirem la tovallola per a una generació!”, va avisar. “Les condicions objectives perquè l’independentisme reprengui la fase ofensiva aparcada el 27-O són millors que mai”, va reflexionar en aquest sentit Comín, partidari d’una nova envestida, animat per la trompada judicial a Bèlgica amb Lluís Puig, l’afer de la monarquia i la delicada situació econòmica.
Confrontació amb diàleg
L’exconseller atribuïa la manca de consens estratègic a un “problema de diagnòstic” sobre què va passar l’octubre del 2017, que segons ell no va significar el fracàs de la via unilateral. Segons ell, llavors es va renunciar a la confrontació per obrir una via cap al diàleg, i és això el que va fracassar. “Li vam donar oportunitat a un diàleg sense via unilateral, i no va sortir”, va lamentar, fet que el va dur a concloure: “Ara només ens queda l’opció d’intentar aconseguir-lo amb confrontació.” “L’1-O els ciutadans van fer insubmissió, les institucions no; no l’hem feta encara”, va reblar Castellà, amb més duresa, tot i que va coincidir amb Comín que l’única “palanca” per avançar és la confrontació. “Si volem donar sortida al mandat de l’1-O, això requereix la confrontació directa i el conflicte amb l’Estat, sempre pacíficament i democràticament”, va apostar el diputat, que veu un “error” la taula de diàleg entre governs perquè no s’està avançant, i a l’exterior tenen la falsa impressió que el conflicte està en vies de solució. “Si aspirem que tingui una major implicació a fora altra vegada, hem de fer-los veure que hi ha un país mobilitzat disposat a assumir uns costos alts”, va resumir Comín. Segons ell, si el diàleg forma part de la solució serà “gràcies a la confrontació”.
