Els sindicats francesos tornen als carrers del país amb poca incidència

Lluny del fantasma d’una rentrée agitada, la calma social impera a França. Els principals sindicats francesos van organitzar ahir una jornada de protestes i vagues sectorials al conjunt del país, però aquestes van tenir un seguiment força modest. La pandèmia abocarà l’economia francesa a una recessió aquest any del 10%, i el degoteig dels plans d’acomiadaments s’accelera, com ara l’anunci abans-d’ahir del tancament d’una fàbrica de pneumàtics de Bridgestone al nord, que deixarà al carrer 863 treballadors. Tanmateix, el fort impacte socioeconòmic de la Covid-19 no es veu traduït en una nova onada d’indignació francesa. De moment, predomina el temor pels nous rebrots.

“Estic molt decebuda. Les mostres de solidaritat durant el confinament ara no es veuen reflectides en una presa de consciència política al carrer”, reconeixia a El Punt Avui Adelaïde Antore, de 59 anys, una assistent social que treballa en el sector educatiu, present en la manifestació a París. Segons els organitzadors, unes 10.000 persones –la majoria portaven mascareta– van desfilar per l’est de la capital francesa en la protesta convocada per la CGT, Solidaires, SFU, organitzacions d’estudiants i col·lectius del personal sanitari. Després que els armilles grogues fessin la seva rentrée dissabte passat sense gaire èxit, ahir els sindicats tampoc van aconseguir omplir els carrers.

També van celebrar-se manifestacions a Marsella, Lió, Montpeller, Lilla i en altres localitats franceses, on es van concentrar centenars o uns pocs milers de persones. Els treballadors de la companyia ferroviària SNCF i del metro de París van organitzar vagues, encara que amb un impacte força escàs. Res a veure amb les fortes mobilitzacions de l’hivern passat contra la reforma de les pensions. Des d’aleshores, els sindicats no havien tornat a manifestar-se.

“Heu vist totes les empreses que estan destruint llocs de treball? Aquest és el preu injust de la crisi!”, va criticar Philippe Martinez, secretari general de la CGT. A més de l’impacte socioeconòmic de la pandèmia, els sindicats retreuen a l’executiu centrista que hagi mantingut les seves polèmiques reformes de les prestacions d’atur i de les pensions, a més d’haver anunciat una rebaixa fiscal de 20.000 milions d’euros a les empreses sense exigir contrapartides en l’àmbit social i en el mediambiental.

Entre els manifestants, també hi havia treballadors del sector sanitari, insatisfets amb l’acord de concertació aprovat al juliol amb què es va augmentar en uns 183 euros el salari mensual de les infermeres a canvi d’una flexibilització dels seus horaris. “A partir d’ara ens faltaran dits a les mans per comptar les hores que haurem de treballar”, lamentava Claire, auxiliar sanitària en un hospital a París. “Durant el confinament vaig arribar a creure que el món de després seria millor, però ara temo que aquest serà pitjor”, afegia Antore, del sindicat FSU.