El rol institucional, el punt més espinós

En la feina i el rol que han de tenir les institucions és potser on més difereixen els fulls de ruta. ERC parla, per créixer, de fer “bona governança” des de l’executiu, buscar lluites compartides per crear complicitats amb la ciutadania i amb sectors no netament independentistes, i fins i tot bel·ligerants com ara cercles sindicals i econòmics, i d’implantar polítiques amb un “horitzó republicà”, alhora que es van guanyant “espais de sobirania” en totes les àrees.

Junts reclama d’entrada un “front institucional” arreu, també al Congrés, però ERC no hi està gens d’acord, ja que s’estima més influir si pot en altres polítiques. Els de Puigdemont admeten que les institucions autonòmiques estan lligades de mans, tot i que creuen que el govern pot jugar un paper en les estructures d’estat. A més, exigeixen que ell i el Parlament facin respectar la seva sobirania. La CUP fa una crida, en aquest sentit, a accions de resistència i desobediència institucional (també en parla Junts, amb qui de fet ha coincidit en les seves reunions que cal un “desbordament del marc autonòmic” la pròxima legislatura) i pregona una acció institucional dirigida a “reforçar el conflicte” amb l’Estat, qüestionant-ne els límits competencials i les vulneracions de drets socials, polítics i democràtics per posar-lo en evidència. Els cupaires volen insistir amb lleis tombades pel TC, i el programa de JxCat parla també de polítiques socials que vagin “més enllà” del que recull l’Estatut.

La CUP es fa seva sense manies la consigna d’una “confrontació democràtica” que proposa Junts, i tots dos parlen d’acció combinada entre les institucions i la mobilització popular. JxCat concreta que el govern per exemple pot diversificar proveïdors per deixar de dependre en serveis financers o energètics de bancs i companyies espanyoles. En canvi ERC entra poc en tot això, si bé avala la desobediència civil com a eina de pressió.