Sota el focus del TPI

Una de les notícies més impactants de la setmana va lligada al nom d’una dona. La fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional (TPI), la gambiana Fatou Bensouda, ha anunciat una investigació sobre presumptes crims de guerra comesos a partir del juny del 2014 als territoris palestins, inclosa l’operació militar israeliana Marge Protector, l’estiu d’aquell any, que va causar milers de morts entre la població civil de Gaza. Es tracta d’un dossier dels més sensibles oberts mai davant del TPI en els seus més de vint anys d’història.

Com era d’esperar, tant l’administració palestina com Hamas (tot i que aquesta organització, que governa la franja de Gaza, també podria ser objecte d’investigació per homicidis i tortura en la guerra del 2014) van rebre amb satisfacció l’anunci de la fiscal Bensouda, adduint que és un pas endavant per posar fi a la “impunitat” de la repressió israeliana. Israel, per contra, condemna el que considera un moviment políticament motivat i sense base legal.

L’anunci arriba un mes després que el tribunal amb seu a la Haia estengués la seva jurisdicció als territoris ocupats per Israel des de la guerra del 1967. Israel no forma part del TPI, però l’Autoritat Palestina hi va ser acceptada el 2015, ja que el tribunal va determinar que aquesta administració compleix les funcions d’un estat. Davant les possibles ordres d’interrogatori, Israel ja ha alertat sobre viatges a l’estranger centenars d’alts càrrecs militars i polítics que puguin córrer el risc de ser detinguts i investigats per crims de guerra, inclòs el ministre de Defensa, Benny Gantz, cap de l’estat major durant el conflicte del 2014 a Gaza. El TPI ha de concretar encara les línies de la investigació, però s’especula que, a més de la guerra del 2014 a Gaza, s’hi inclouria la repressió israeliana de les manifestacions de la “marxa del retorn” del 2018, a la frontera de la franja amb Israel, la colonització hebrea de Cisjordània i el bloqueig militar sobre la franja.

Com a tribunal d’última instància, el TPI només pot actuar en cas d’inacció de la justícia dels estats demandats. Israel pot trobar aquí una escapatòria demostrant que el seu sistema judicial ja ha obert investigacions sobre aquests conflictes. Més difícil ho tindrà per defensar la política de transferència de població a Cisjordània, accelerada els darrers anys, i més quan el dret internacional prohibeix modificar la demografia d’un territori ocupat.

L’amenaça del TPI, finalment, podria tenir un efecte col·lateral: reforçar Benjamin Netanyahu, primer ministre i candidat dels colons de Cisjordània, de cara a les legislatives del 23 de març. La persecució internacional “sense base legal ni moral” serà una carta que podrà esgrimir el líder conservador, juntament amb l’èxit ressonant de la campanya de vacunació contra la Covid-19 a Israel, de la qual els palestins dels territoris han quedat al marge.