la crònica
Recuperar el poder
“Per tornar-ho a fer ens hem de formar i empoderar. El nostre límit no pot ser la repressió ni la presó ni l’exili”, va dir Cuixart
El problema no és la desobediència civil, sinó l’obediència. La de qui obeeix sense qüestionar-se la justícia de les ordres que compleix. La del funcionari de Soto del Real que acata sense pensar en res més, i la del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, que, entesa la presó com una forma més d’exercir la política, desobeeix i no s’alça durant el recompte. Cuixart, que feia cinc anys que no era a Girona, va presentar ahir a la Sala de Cambra de l’Auditori de Girona el llibre Aprenentatges i una proposta (Ara Llibres, 2021) en el transcurs d’una conversa amb els periodistes Jordi Grau i Maria Garcia, a l’inici de la qual, el president d’Òmnium va assenyalar que no tenia vocació d’escriptor més enllà d’haver experimentat amb els poemes, però que va trobar en l’escriptura una funció terapèutica a la cel·la i també un acte de responsabilitat. Cuixart va mencionar Primo Levi, Pere Casaldàliga i també el conte Jaume de vidre, de Gianni Rodari, que explicava als nens que li escrivien cartes a la presó.
De l’experiència entre reixes, Cuixart en va sortir enfortit. “A la presó vaig aconseguir perdre la desesperació; li vaig donar sentit; em vaig preparar per estar-hi vint anys i han sigut quatre i Déu n’hi do les seqüeles; a mi no em van castigar, sí als meus fills i a la meva mare.” Han estat uns aprenentatges “a garrotades” que ha volgut compartir en format de llibre.
Jordi Cuixart va recordar que la repressió no s’ha acabat amb l’indult de nou persones i va mencionar el judici al qual s’enfronta avui en Pau, un dels detinguts a Girona durant les mobilitzacions contra la sentència del procés l’octubre del 2019 i a qui la fiscalia demana sis anys de presó. En aquest sentit, va insistir a dir que cal empoderar-se per recuperar el poder que es va tenir l’1-O i el 3-O. “No vam saber convertir el poder en força; l’Estat espanyol té la força, però no el poder.” La mobilització a les places, la no cooperació, els boicots... són eines, va recordar Cuixart, per a aquesta lluita col·lectiva que cal fer amb molta persistència. “Per tornar-ho a fer ens hem de formar i empoderar”, va reblar.
