POLÍTICA
Josep Cladellas, activista musical, esportista i antic alcalde de Lliçà d’Amunt
Va ser l’últim alcalde de la transició (1975-1979) i va presidir el Cor Claverià, Creu de Sant Jordi el 2018
El comerciant i antic alcalde de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) Josep Cladellas i Cladellas va morir diumenge als 88 anys. Va deixar petjada en algunes de les entitats més rellevants del municipi. Va ser l’últim alcalde (1975-1979) abans de la convocatòria de les primeres eleccions municipals de la transició. El dimarts li van fer una cerimònia de comiat a l’església del poble. Havia succeït en el càrrec d’alcalde Pere Riera i Nadal.
Cladellas va ser empresari de maquinària agrícola al municipi i una persona molt coneguda al poble, segons s’explicava en la ressenya del seu comiat publicada aquesta setmana a l’edició del Vallès Oriental d’El 9 Nou. Entre d’altres activitats que va impulsar destaca el pas endavant que va fer l’esport de base al poble, ja que ell mateix va dirigir un grup de joves, segons recull el Diccionari d’Alcaldes i Alcaldesses del Vallès Oriental. L’antic alcalde havia estat, de fet, jugador de l’equip de futbol del Club Esportiu Lliçà d’Amunt, fundat el 1919, i n’era soci d’honor. Diumenge el primer equip farà un minut de silenci en honor seu.
També va ser un dels promotors del Cor Claverià de l’Aliança, entitat musical de la qual va ser president. L’entitat va rebre la Creu de Sant Jordi el 2018 abans de dissoldre’s. L’exalcalde i dos dels seus membres originaris, Isidre Soleu i Joan Vila, van celebrar plegats els 50 anys del cor, fundat el 1959.
Durant el seu mandat, el consistori va tirar endavant la construcció de la carretera que va de Lliçà a Granollers, que va inaugurar el seu successor en el càrrec, Isidre Ballester i Torras (Convergència i Unió), el 1981. En l’àmbit urbanístic Cladellas va impulsar la redacció del pla general de la vila i sis plans parcials d’urbanitzacions. Dins el municipi, va tirar endavant la construcció de la primera piscina municipal i millores de pavimentació de diversos carrers. Durant els quatre anys del seu mandat també es va recuperar l’ermita de Sant Justa, que havia destruïda durant la Guerra Civil.
