Política

Maurici Jiménez Ruiz

ALCALDE DE CASTELL D’ARO, PLATJA D’ARO I S’AGARÓ (PSC)

“Volem iniciar la reforma del passeig aquest mandat”

L’alcalde està “preocupat” pel sobrecost que implica el tancament de l’abocador i la planta de Solius, que no assumeix l’ARC

L’escola Fanals és una altra de les prioritats que vol desencallar i, en habitatge social, espera aprofitar segones residències buides

Afronta el segon mandat a l’alcaldia amb nous socis (Junts) i una oposició fragmentada que, per ara, no li planteja dificultats més greus que les d’una gestió quotidiana de la sequera o els residus. I el trencaclosques d’acabar i refer el passeig marítim

El seu primer mandat com a alcalde va estar marcat, pandèmia a banda, per les destrosses de l’aiguat del ‘Glòria’ i la llevantada. Ara, en el segon, el problema principal és la falta d’aigua.
Hem afrontat el problema de la sequera des de tres objectius: fomentar l’estalvi, treure més rendiment de l’aqüífer del Ridaura i altres pous i no descuidar el risc d’incendis. Complim les directrius de l’ACA i activarem el vessant de sancions amb els nous comptadors intel·ligents, que ja controlen els grans consumidors. Encara no hem posat sancions, però hauran de complir els límits, i l’any vinent en tindran tots els abonats.
L’ACA els ha sancionat?
Encara no. Hem estat dins dels límits fins a aquest hivern, però aquí també tenim l’altra discussió, que és la nostra població real. Es basen en un padró antic, i ara tenim gairebé un miler més de veïns empadronats. I en els mesos de temporada alta compten que som uns 60.000 habitants, però amb un parc de 20.000 segones residències i 7.000 places hoteleres, també a l’hivern som força persones més que els 13.000 censats. I a l’estiu, ben bé arribem a 80.000 residents o hostes, sense oblidar que hem arribat a comptar 140.000 vianants el 15 d’agost de l’any passat, que també gasten algun litre d’aigua. I pel pont del desembre els números eren semblants. Els hem fet arribar dades de residus generats i recomptes de vehicles i vianants de la policia local perquè ho recalculin amb més flexibilitat.
No es plantegen fer servir més aigua regenerada?
Havíem pensat a regar el camp de futbol amb aigua de la depuradora, però, com que és de gespa artificial, hi havia risc de legionel·losi. A més de l’ús del golf i els pagesos, de moment només l’aprofitem per regar l’arbrat urbà.
El cost de tractar els residus, pel tancament de Solius, és l’altre gran maldecap que tenen. Caldria haver-se mogut abans?
Sabent el que sabem ara, fa massa temps que es coneixien els problemes en la llicència d’ampliació, que no l’original. I ningú no va planificar cap alternativa. Fa un any que vam quedar, primer, sense abocador i, després, sense planta de tractament d’orgànica. I avui estem preocupats.
Com avancen les negociacions amb l’Agència de Residus pels costos de clausura?
Tot i el compromís d’anteriors governs i la moció al Parlament que comprometia la Generalitat a fer-se’n càrrec, en la darrera modificació del pressupost del consorci de Solius al 2023 i l’aprovació del de 2024 es preveia que la Generalitat aportés 1,3 milions anuals. De moment, no ens consta cap pagament de l’any anterior ni figura cap partida en els esborranys de pressupost de la Generalitat per a aquest any. El proveïdor del servei, GBI, ja ha presentat una queixa formal d’un deute acumulat d’1,5 milions. I ja no és què passa en el futur, sinó feina feta. Els ajuntaments consorciats, que només som cinc, sempre hem complert amb els pagaments.
LAgència de Residus de Catalunya (ARC) treballa per recuperar el tractament d’orgànica aviat. Creuen que és una bona solució?
La planta de compostatge permetrà recuperar un tractament que ara mateix implica 500 quilòmetres per camió, 250 d’anada i tornada fins a Alguaire. La nova llicència ambiental permetria estalviar aquest cost, però també em preocupa que els mateixos que van iniciar el contenciós contra l’abocador i la planta, amb tota la seva legitimitat, seguiran estant-hi en contra. I caldrà veure si la tramitació és prou ferma perquè no trontolli.
Quines prioritats tenen en aquest mandat. Acabar el passeig marítim, refer la part vella?
El passeig és una de les prioritats. Dividit en dues parts: el nou tram del sud i la passera sobre el Ridaura el finançarà l’Estat al 100%, i ens transferirà els recursos com a subvenció perquè n’assumim la contractació, i la reforma de l’actual.
En la reforma del passeig actual compten també amb l’Estat i hauran de recular espai?
Aquest mes de març obrirem el concurs d’idees i començarà el camí cap a la redacció del projecte, l’any vinent. Aleshores proposarem el cofinançament a l’Estat, a mitjà termini. Caldrà recular en algun altre tram, uns 250 metres de longitud entre la zona reparada i el centre.
Menys espai, més pressió...
El pla funcional està tancat. Ja es va fer un debat l’any passat i un dels factors principals va ser si hi havia bicicletes o no. El consens va ser la meitat de pas per als vianants, espai per a terrasses i un carril per a bicicletes davant de les terrasses. Això permetrà que les terrasses no l’envaeixin i limitar-hi el trànsit de bicicletes entre mitjan maig i mitjan setembre, que és quan hi ha més vianants.
Quant es podria allargar en el temps i amb quin cost?
Crec que és un projecte amb una previsió de dos mandats, però volem iniciar-lo ja aquest mandat. Són gairebé dos quilòmetres, entre sis i set milions d’euros i una durada mínima de tres anys.
Des de l’oposició, Joan Giraut també proposa allargar el camí de ronda de s’Agaró fins a Punta Prima. És assumible?
M’ho ha plantejat i és un projecte majúscul. Hi estic d’acord que l’espai és part de l’itinerari i no està prou dignificat. Caldria com a mínim posar-hi tanques, senyalitzar, però cal estudiar-ho a fons i disposar almenys d’un primer estudi topogràfic.
Quins altres projectes veu factibles?
L’escola Fanals és l’altra prioritat. Les coses han anat molt lentes des que al 2018 vam cedir els terrenys a la Generalitat. Hi ha hagut la pandèmia pel mig, però tindrem projecte definitiu aquest any i disposarem d’un pavelló poliesportiu que servirà de gimnàs escolar i per a entrenaments i competicions a les tardes i els caps de setmana. Esperem tenir obres en marxa l’any vinent i que entri en servei al curs 2026/27.
En matèria d’habitatge social, hi ha cap expectativa?
Estem desenvolupant zones d’on sortirà sòl per a habitatge protegit, però ens n’anem al 2025 o al 2026. Una fórmula seria la concessió del dret d’ús de superfície, amb cooperatives. Però el nombre de pisos serà petit. Hem d’esperar tres o quatre anys per tenir vuit o dotze habitatges quan tenim 20.000 segones residències, i moltes buides? Aquí hi ha feina a fer.
Hi venen estiuejants...
Sí, però en tenim detectades entre 300 i 350 sense consum d’aigua. Si els posem sobre la taula exempció d’IBI, assegurança i ajuts per fer reformes, poden treure’n un rendiment similar al de llogar només vuit setmanes a l’estiu, i en saldo net.
Com està sent la relació amb Junts i amb l’oposició?
Amb Junts formem un govern àgil en la presa de decisions. I l’oposició va quedar molt fragmentada, cadascú amb la seva mirada. Però m’agrada dialogar amb tothom.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia