Ponsatí proposa una doble xarxa escolar per garantir centres que eduquin 100% en català

El nou partit Alhora, de Clara Ponsatí i Jordi Graupera, proposa canviar el model educatiu per garantir una immersió lingüística 100% en català que consistiria en una doble xarxa escolar, una de totalment immersiva i una altra que no ho seria. Denuncien que en l’actualitat hi ha un model de “falsa immersió” i que l’educació plenament en català només es practica en el 15% de les escoles i el 17% dels instituts. Defensen una escola 100% en català (no només dins les classes sinó al pati, al menjador i a tota la vida escolar) “per garantir el dret a educar en català a totes les famílies que vulguin, sense barreres econòmiques”. També aposten per dotar de “finançament extra” els centres no-immersius que incorporin elements per ampliar aquesta immersió.

Segons han fet públic aquest dilluns a través de les xarxes socials, l’objectiu és garantir una escolarització 100% en català per evitar que famílies que voldrien aquesta opció hagin de recórrer “a opcions de pagament, creant efectivament una segregació públic/concertat/privat que divideix la societat”. La intenció seria començar amb un 30% d’escola immersiva, mentre que a la resta de centres “no immersius” es faria “una avaluació externa del nivell de català dels estudiants en diversos moments de l’escolarització i, en cas de no superar-la, es canviaria el pla lingüístic” del centre.

La formació aposta per una doble xarxa “que garanteixi una escola immersiva allà on hi hagi demanda” perquè consideren que “assegura que hi hagi presència de l’escola en català a tot el país”. En canvi, creuen que l’existència de la segona xarxa, “on ara no hi ha immersió, permet treballar les dificultats concretes de contextos d’alta complexitat política i demogràfica, i fer-hi avançar el català amb mesures específiques, adaptades a l’entorn”. Segons Alhora, així es revertiria la tendència actual, “per la qual les escoles formalment immersives, però realment castellanitzadores, empenyen tot el sistema a la normalització de la diglòsssia i l’arraconament del català”.