Política

opinió

Síria, una guerra civil llarga

La geopolítica afavoreix el règim i atia la guerra civil, llarga i cruel

Un any després de l'inici de la revolta a Síria, tot demanant la fi de l'estat d'emergència i de la tirania, les esperances d'èxit, almenys parcial, s'han esvaït. Ha començat la guerra civil i l'exèrcit sirià acaba de reconquerir bona part de les ciutats, barris i zones alliberades. Ho ha fet, sobretot, amb formes diverses de violència directa (tortura, repressió, ús de les forces de seguretat contra civils, execucions extrajudicials), que han causat 8.000 morts, 30.000 refugiats i 200.000 desplaçats interns. I també amb violència cultural, combinant manipulació, mentides i propaganda per legitimar el règim (suports i manifestacions al carrer), per argumentar que darrere les revoltes hi ha terroristes i conspiradors estrangers i, també, per fomentar la lectura de lluites confessionals interessades. El cert és que el país sempre ha estat un mosaic d'ètnies i confessions que el poder ha manipulat. El control aclaparador del poder per la minoria alauita es remunta a l'etapa colonial francesa i, a més, altres minories (cristians, drusos, kurds) han manifestat comprensió o passivitat davant el règim de Baixar al Assad per por a l'esdevenidor. Concretament, a una eventual radicalització islamista en obtenir la majoria sunnita les quotes de poder que els pertocarien en termes demogràfics. Per tant, fins i tot en un futur sense Al-Assad, el risc d'enfrontament intercomunitari i, àdhuc, de divisió és alt. De l'escenari, retòric, de la construcció d'una Gran Síria (Síria, el Líban, Israel i Palestina), hem passat a escenaris de fragmentació futura de l'actual territori. A hores d'ara, l'enfrontament entre el règim, amb aquests suports actius o passius, i una oposició, feblement articulada en un Consell Nacional (més cap a enfora que a l'interior) i un Exercit Lliure de Síria fa pensar en una guerra civil força llarga. La geopolítica juga a favor del règim.

Les perspectives de futur no són engrescadores. La solució al conflicte no serà diplomàtica, si no és que canvia la posició de Rússia, l'aposta de Koffi Annan. Tampoc vindrà, almenys a curt termini, d'una intervenció militar a l'empara d'una resolució del Consell de Seguretat.

Per tant, la solució més versemblant serà la d'un seguit de batalles polítiques i militars, amb un potencial molt desigual, entre el règim i l'oposició. Una mostra clara: Turquia acaba d'optar per crear a la frontera una zona tampó i duplicar la capacitat dels camps de refugiats. Altrament dit, Al-Assad té data de caducitat, però, ara per ara, pot mantenir-se un temps relativament llarg al poder, de forma cruel. Segurament, citarem Shakespeare, “el pitjor només durarà el temps necessari de dir això és el pitjor”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Marta Pujol
Alcaldessa de la Roca del Vallès (Junts)

“Vaig dir que buscaria solucions i això intento fer”

La Roca del Vallès
Xavier Guitart
Alcalde de Camprodon (Tots per Camprodon-PSC-CP)

“Som molt propers a tothom i no tenim un no per resposta”

Camprodon
Estats Units

Louisiana ordena penjar els Deu Manaments a les aules

Barcelona
País Basc

Imanol Pradales és investit lehendakari amb els vots del PNB i el PSE-EE

Barcelona
Corea del Nord

Putin es reserva el dret a subministrar armes a Pyongyang

Barcelona
Estat espanyol

La Moncloa acusa Ayuso de deslleialtat institucional per rebre Milei

Barcelona
Política

Rull es reuneix amb Puigdemont a Bèlgica

barcelona
Política

El Fons Català de Cooperació denúncia des de Lesbos la vulneració dels drets dels refugiats

Lesbos
judicial

El jutge García-Castellón avança la jubilació al setembre

barcelona