Mediàtics compromesos
El manifest de progressistes de suport a CiU el firmaven artistes com ara el dissenyador Juste de Nin i el filòsof Rubert de Ventós
El PSC opta per l'oratòria de Xavier Sardà, ICV-EUiA barreja Rosa Regàs i Kilian Jornet, i ERC fa servir les cançons de Lluís Llach
El PP ho té més difícil per trobar artistes catalans que li vulguin donar suport
Catalunya és en una cruïlla històrica, i les eleccions de demà seran determinants per al camí que emprengui el país. Després de la massiva mobilització de la Diada i la indignació del moviment 15-M, la ciutadania donarà demà el seu veredicte. L'hora de la política de partits. La societat de l'espectacle obliga els personatges més famosos de la societat catalana a prendre posició en favor d'un partit o d'un altre. La majoria prefereixen no fer públic el seu vot, però alguns artistes, esportistes i científics –mediàtics en general– s'hi han compromès. Un resum: el dissenyador Juste de Nin, per CiU; el comunicador Xavier Sardà, pel PSC; l'atleta Kilian Jornet, per ICV-EUiA; Lluís Llach, per ERC; el dramaturg Albert Boadella, per Cs; l'escriptora Isabel Clara-Simó, per SI, i l'actor Sergi López, per la CUP.
Alguns ja havien mostrat les seves simpaties polítiques abans, d'altres ho fan ara per primer cop i n'hi ha que fins i tot han canviat de bàndol. Si alguna cosa els uneix, però, és que es comprometen malgrat que les posicions s'hagin radicalitzat i a risc de perdre part del seu públic; estan compromesos per una causa i volen aprofitar la seva imatge per decantar les simpaties de votants que puguin estar indecisos. Ara que, és clar, si no cauen bé sempre hi ha el risc que causin l'efecte contrari...
El fenomen dels manifestos, i del suport d'independents famosos, no és pas nou, si bé ha estat històricament més propi de l'esquerra. Enguany ha assolit especial rellevància per la diversitat d'opcions. Amb més o menys èxit, gairebé tots han propiciat el seu manifest o grup de suport. Només el PP català –al qual persegueix l'estigma que està mal vist votar-lo, i en les enquestes sempre sol quedar per sota del resultat real– n'ha seguit quedant al marge.
En anteriors convocatòries electorals CiU ha recollit aquest tipus de suports a través de la Fundació Catdem. El manifest d'enguany de suport a Artur Mas i a l'estat propi, signat per un centenar de personalitats de diversos camps, ha volgut destacar personatges “progressistes” que havien donat anteriorment suport a altres opcions, com ara l'historiador Jaume Sobrequés (exdiputat del PSC) i l'escriptora Patricia Gabancho (que va estar fa dos anys a favor de SI), a més de l'actor Carles Canut i el catedràtic de ciència política Ferran Requejo, que enguany han signat alhora per CiU i per ERC.
Suports musicals
Els republicans d'Oriol Junqueras són els que més suports mediàtics han rebut, sobretot de músics i actors, fins al punt que alguns com ara Lluís Llach han participat activament en la campanya, i Joan Reig, d'Els Pets, va a la llista per Tarragona. Però també hi ha artistes del nivell de Gerard Quintana, Joan-Lluís Bozzo, Txe Arana i Toni Albà.
Una efervescència similar viu ICV-EUiA, amb un manifest signat per 150 persones del món cultural, acadèmic i sindical, i al qual també han donat suport esportistes de renom com ara Kilian Jornet i escriptores com Rosa Regàs, Lolita Bosch i Najat El Hachmi. L'esquerra independentista de la CUP, que es presenta per primer cop, no s'ha quedat enrere i ha incorporat a les llistes l'exjugador del Barça Oleguer Presas i amb el suport de l'actor català més internacional, Sergi López, o de grups musicals com ara Obrint Pas.
Solidaritat ha rebut menys suports que fa dos anys si s'exceptua una àvia extremenya que ha fet furor a les xarxes. I Ciutadans també conserva un nucli de simpatitzants públics, als quals s'ha afegit l'expresident de l'Espanyol Ferran Martorell i l'advocat Javier Nart.
Un capítol especial mereix el PSC. Tradicionalment, els socialistes havien rebut molts suports mediàtics. Enguany, però, d'explícits n'han sorgit pocs. Tot i això, la seva aposta pel federalisme sí que ha generat manifestos a favor, tant a Catalunya com a l'Estat. El manifest per una Catalunya federalista i d'esquerres el van signar cineastes com ara Isabel Coixet i Albert Solé, i l'exfiscal en cap de Catalunya José María Mena. La rèplica federalista des de Madrid, més propera al PSOE, va tenir el suport de 300 “intel·lectuals”, alguns d'ells, internacionalment coneguts.
