El rector de Lliçà, detingut a Sant Feliu de Guíxols acusat d'exhibicionisme

El Bisbat de Terrassa ha apartat mossèn Valentí Alonso de les parròquies que dirigia mentre el jutjat instrueix la causa

Eren les 18.32 de la tarda del dimecres 24 de febrer quan la policia local de Sant Feliu de Guíxols va rebre la trucada d'una dona que assegurava que hi havia un home damunt d'una roca, molt a prop de l'antiga discoteca, que feia estona que tenia els pantalons descordats i que anava ensenyant les seves parts a les noietes que a aquella hora jugaven a la platja. Una patrulla de la policia local va anar cap al lloc on la testimoni situava l'exhibicionista, i aquest, en veure dos agents que posaven els peus a la sorra, es va afanyar a cordar-se els pantalons. Els agents no van poder veure l'exhibicionista en acció però sí que van detectar que feia els gestos típics de cordar-se els pantalons. Els policies van identificar l'home i també els menors que eren a la platja, que van explicar que havien vist l'exhibició. Com que inicialment els menors van dir que no tenien intenció de denunciar-lo, els policies, considerant que estava prou identificat i que no li constaven antecedents, van obrir-li diligències d'imputació però no el van detenir. En aquell moment desconeixien que l'home que acabaven d'identificar sospitós d'exhibicionisme era capellà. La cosa es va complicar quan algú va donar el crit d'alarma que un individu que duia una parca (Alonso en duia una) s'havia endut una nena del passeig. Llavors es va tornar a buscar l'home sospitós d'exhibicionisme, i mentrestant una noia de 17 anys va presentar una denúncia contra l'exhibicionista davant dels Mossos. La noia va assegurar que mentre passejava el gos es va trobar, a un metre de distància, l'exhibicionista amb la parca oberta i fent ostentació dels genitals. La noia va explicar que tot i que ella el va escridassar dient-li que es tapés, l'home va insistir a mostrar-los-hi. Quan Alonso va tornar a ser localitzat ja va quedar del tot clar que no tenia res a veure amb la desaparició de la nena, ja que l'home que havien vist que la duia agafada de la mà en realitat era un parent seu que estava autoritzat per acompanyar-la. Però la denúncia formal de la noia que passejava el gos va fer que Alonso acabés als calabossos dels Mossos de Sant Feliu i que hi hagués de passar la nit

Avís al Bisbat

Quan els Mossos el van tenir a la comissaria li van trobar una credencial de capellà, i en preguntar-li sobre el seu ofici, el detingut els van revelar que efectivament era capellà. Llavors, com es fa sempre en col·lectius especials, es va comunicar la detenció als seus superiors, en aquest cas el Bisbat. Però el seu nom i el seu ofici va ser l'únic que el mossèn, que havia anat al Baix Empordà per assistir a unes jornades relacionades amb el sacerdoci, va contestar formalment als Mossos. Alonso va acollir-se al seu dret a no declarar davant de la policia.

Necessitat d'orinar

Mossèn Valentí Alonso va ser conduït l'endemà de la seva detenció al jutjat número 3 de Sant Feliu de Guíxols, on el van interrogar sobre els fets que se li imputen. El capellà, assistit per la lletrada Mònica Serra, es va declarar innocent i va assegurar que tot es tractava «d'una confusió». La versió del mossèn apunta que ell va decidir baixar cap a la zona de la sorra a la platja en tenir una necessitat irrefrenable d'anar a orinar i que els menors que asseguren que se'ls va exhibir haurien confós la seva situació mentre orinava. El jutjat va deixar mossèn Valentí Alonso en llibertat provisional i no li va aplicar cap mesura cautelar, ni fiança, ni tampoc cap obligació de presentar-se. Manté, però, la imputació contra ell, basant-se en l'informe presentat pels Mossos, que dóna credibilitat a la versió de la denunciant, que no és compatible amb la que dóna el capellà. Fins al moment, el jutjat no ha convocat cap roda de reconeixement per veure si la denunciant identifica el mossèn com l'exhibicionista que diu queva veure.

Cosmètics a missa

Mossèn Valentí Alonso ja havia estat notícia l'any passat quan va trobar una solució imaginativa per recaptar fons, que li va permetre restaurar la façana del temple de Sant Cristòfor de Lliçà de Vall. Com que no n'hi va haver prou amb les aportacions dels fidels, el rector va acceptar la proposta d'una empresa de cosmètics que estava disposada a cedir-los els seus productes. Però calia convertir laques, xampús i cremes en diners i Valentí Alonso no va tenir cap problema per reconvertir una capella lateral del temple en una botigueta de venda de cosmètics. El resultat va ser bo i molta gent que no entrava a l'església va acabar anant a missa per comprar els productes que venia el rector. I va aconseguir el seu objectiu: restaurar la façana. Ara, el Bisbat de Terrassa ha decidit separar-lo de les seves funcions parroquials i relegar-lo a altres tasques relacionades amb el sacerdoci però lluny dels fidels.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.