Agafats per l'orella
otogrames Els Mossos aporten com a prova per acusar uns lladres de domicilis les empremtes de les orelles que els assaltants van deixar marcades a la porta quan escoltaven. No hi ha cap individu que tingui una orella igual i la tècnica policial d'obtenir-ne l'empremta és nova però ja s'ha aconseguit alguna condemna gràcies als otogrames
S'ha arribat a la conclusió que no hi ha al món dues orelles iguals
Un lladre de Palència, primer condemnat agafat per l'orella
L'Audiència de Girona té previst jutjar una banda de sis georgians (que podrien ser condemnats a penes de fins a 15 anys de presó) per haver saquejat 31 habitatges en 23 poblacions catalanes. El cas no seria extraordinari si no fos per la peculiaritat d'algunes de les proves que els Mossos van aconseguir per identificar els lladres: els otogrames, o el que és el mateix, les empremtes de l'orella que van deixar als escenaris dels robatoris. Es tracta d'una tècnica que la policia científica utilitza des de fa relativament poc i que, tot i que alguns juristes consideren que no és concloent com ho seria l'empremta dactilar o l'ADN, en algunes ocasions ha servit per condemnar un sospitós.
L'otograma no és res més que el rastre que deixa una persona en una superfície quan acosta l'orella per escoltar. Els lladres solen fer-ho abans de decidir-se a entrar en un habitatge per assegurar-se que no hi ha ningú dins. I això ho saben els Mossos que, en aquest cas, van aconseguir obtenir dels diferents escenaris set marques d'orella, sis de les quals, segons els conclusions pericials, corresponen a l'orella esquerra de Giorgi Mumladze, àlies Dandi. Segons el fiscal i els investigadors, Mumladze era el capitost de la banda i, com a tal, era qui donava les ordres d'on i quan entrar. A la vista dels indicis, després d'haver auscultat darrere la porta per assegurar-se que no hi havia gent a dins. Després, feien servir el que en àmbits policials es coneix com a tècnica del bombí: desmuntar el pany de la porta i entrar a saquejar.
En l'ampli informe lofoscòpic d'otograma que va presentar la policia científica dels Mossos al jutjat de Ripoll (que va instruir el cas perquè el primer robatori es va perpetrar a Sant Joan de les Abadesses), per justificar la tècnica es fa una àmplia explicació dels antecedents científics i estudis sobre la identificació a través de les orelles.
L'any 1906, el doctor Imhofer de Praga va estudiar cent orelles i va arribar a la conclusió que no n'hi havia cap d'igual. Més tard, el professor Mark Bishoff, a través de l'orella, va desemmascarar una dona que volia fer-se passar per la gran duquessa Anastàsia de Rússia. A partir del 1960 i després de fer un estudi comparatiu de moltes orelles de nounats, sense que se'n trobés cap d'igual, es va començar a valorar l'estudi de l'orella com un mètode idoni d'identificació personal.
Els Mossos recorden els treballs bibliogràfics del comissari de la Policía Nacional Juan José Piedra, professor d'identificació personal a l'Escola General de Policia, i també l'obra d'Alfred Victor Iannarelli, que després de dedicar quaranta anys a estudiar les orelles, classificant-ne més de deu mil i observant-ne mes d'un milió, va arribar a la conclusió que no hi ha dues orelles iguals al món. També indiquen que l'inspector Cor Van der Lugt, de la policia neerlandesa, usa amb bons resultats el sistema d'identificació de delinqüents a través de l'orella.
A l'Estat espanyol qui té el títol de primer condemnat identificat a través de l'orella és un colombià que va ser identificat per la Policía Nacional de Palència com a autor d'un robatori gràcies al rastre de l'orella. El 2004, el Tribunal Constitucional va rebutjar el recurs d'empara contra la sentència que havia presentat el lladre agafat per l'orella.
La tècnica
Per realitzar els informes lofoscòpics d'identificació dels otogrames, la policia científica aplica el que anomena un “reactiu mecànic negre” per fer manifestar l'empremta auricular que ha quedat a la superfície tocada per l'orella, que deixa anar una substància a través de les glàndules sudoríferes. Un cop s'han obtingut els punts característics de la m arca dubtada trobada a l'escena d'un robatori es fa la comparativa amb la marca indubtada obtinguda de l'orella d'un sospitós –que s'obté aplicant un vidre transparent sobre l'orella, fent-hi una certa pressió, aplicant-hi un reactiu mecànic, en aquest cas blanc, i després traspassant la imatge a un full plàstic.
En els cas dels lladres de pisos, els Mossos han obtingut la coincidència de l'orella esquerra d'un dels sospitosos, Giorgi Mumladze, amb el rastre de l'orella deixat en sis escenaris de robatoris perpetrats en habitatges de Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan de Vilatorrada, Platja d'Aro, Òdena i Sant Quirze de Besora. Un altre otograma revelat en una porta d'un pis assaltat a Sant Andreu de la Barca s'ha conclòs que correspon a l'orella esquerra de Daviti Geladze.
Petició de fins a quinze anys per als homes de la banda del Dandi
El fiscal acusa els sis membres de la banda de lladres georgians que van ser detinguts el 2009 d'un delicte continuat de robatori amb força i d'un altre d'associació il·lícita perquè considera que estaven perfectament organitzats i jerarquitzats per cometre els delictes. El fiscal considera que el capitost era Giorgi Mumladze, àlies Dandi, per a qui demana una pena de dotze anys de presó.
Per a Giorgi Kakiashvili àlies Wally,David Tsertsvadze, àlies Che, i Eldar Khurtsidze, àlies Xato, demana una pena d'onze anys de presó. Tamaz Edzgverazde, àlies Epi, i Daviti Geladze, àlies Geladze, s'enfronten a una petició de quinze anys de presó perquè, a banda dels dos delictes que imputa a tot el grup, el fiscal els afegeix també un delicte de receptació (guardaven els objectes robats) i un altre de falsificació de document oficial perquè tenien documentació a nom d'altres persones amb les seves fotos. El s sis georgians estan empresonats des del 2009.
Un botí de més de 90.000 euros
Els Mossos van aconseguir atrapar pràcticament in fraganti tres dels membres de la banda quan actuaven en el domicili assaltat a Sant Andreu de la Barca, on es va trobar l'empremta de l'orella de Daviti Geladze. A partir d'aquí, es van detenir tres membres més de la banda, que tenia dos membres més, un evadit i un alter que encaran o ha estat identificat, segons relata el fiscal en el seu escrit de conclusions provisionals. El fiscal també demana que els lladres indemnitzin amb més de 90.000 euros les víctimes dels 31 robatoris pel material sostret que no els ha pogut ser retornat. Els lladres arreplegaven sobretot joies, rellotges i petits objectes electrònics, material fàcils de col·locar en el mercat negre. Algunes de les peces (com les que es veuen a les fotografies) van poder ser recuperades i retornades als seus legítims propietaris. En els escorcolls que es van fer als domicilis dels acusats a Barcelona es van trobar estris robats en altres punts de l'Estat, com ara un llapis de memòria procedent d'un domicili que va ser assaltat a a Alcobendas (Madrid).
