La jutgessa del cas dels prostíbuls investiga inspeccions policials realitzades en 24 locals
La trama vinculada als clubs Saratoga i Riviera abasta altres bordells de l'àrea metropolitana de Barcelona, de Salou i de Medinyà
La investigació minuciosa que la fiscalia anticorrupció i els Mossos, tutelats per la jutgessa Elisabet Castelló, han dut a terme sobre la trama de corrupció vinculada als clubs Saratoga i Riviera ha superat totes les expectatives. Les indagacions s'han ampliat a 24 prostíbuls més, que estarien relacionats amb les empreses i persones que gestionen els dos bordells més importants de Castelldefels, però això no ho és tot: la investigació ha acabat esquitxant comandaments de la Policía Nacional, advocats i, fins i tot, funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona. Les intervencions telefòniques i les declaracions d'un confident i de dos extreballadors del Riviera i del Saratoga han estat claus a l'hora de posar nom i cognoms a aquesta trama.
34 expedients
La relació dels locals investigats figura en el sumari del cas, al qual ha tingut accés aquest diari. Concretament, els Mossos van demanar el maig passat a la jutgessa 37 expedients sobre inspeccions que la Policía Nacional va fer als bordells entre el 2002 i l'abril passat. Uns dies després, els investigadors van rebre 34 expedients relatius a 24 prostíbuls, entre els quals hi ha el New Aribau de Barcelona, el Km. de Oro de Lliçà de Munt, el Privée de Salou i La Paloma Blanca de Medinyà. Algunes inspeccions van ser dirigides per l'inspector en cap de la Policía Nacional José Javier Martín Pujal –conegut com Jordi Martín–, l'únic policia imputat que encara és la presó.
Martín Pujal va ser precisament la persona que va destapar la trama, després que l'encarregat del Saratoga, Carmelo Sanz, el denunciés el 2007 a la fiscalia perquè suposadament va demanar-li 3.000 euros a canvi d'estalviar-li problemes amb la policia i amb la inspecció de Treball. En aquell moment, Martín Pujal estava destinat a la unitat contra xarxes, immigració i falsedats documentals (Ucrif) de Barcelona, el departament que s'encarrega de comprovar que les dones que treballen als clubs estan en situació regular. Després de ser denunciat, l'inspector va implicar en la trama altres agents de la Policía Nacional, que suposadament acceptaven suborns dels responsables del Riviera i el Saratoga a canvi d'alertar-los de les batudes previstes contra els locals. Segons els investigadors, això explicaria la «clara davallada» del nombre de prostitutes en situació irregular que la policia va trobar als dos clubs de Castelldefels durant les inspeccions realitzades entre el 2000 i el 2008. Els responsables dels clubs, d'altra banda, haurien pactat amb els policies que no els detindrien, sinó que simplement els citarien a comissaria per respondre unes preguntes pactades.
Disculpa insòlita
Una de les últimes actuacions policials importants que es van realitzar al Riviera, doncs, va ser el 2003 i va acabar amb l'encarregat del club i 14 dones detingudes i amb una multa de 360.000 euros. Arran de l'actuació, l'amo del Riviera, Antonio Herrero, s'hauria guanyat la complicitat del comissari Luis Gómez –el màxim responsable de la Ucrif en aquell moment–, de l'inspector en cap Abundio Navas i de l'exinspector Andrés Otero, de manera que les inspeccions es feien amb menys rigor. Fins que al final del 2005, Martín Pujal va dirigir un control d'estrangeria al Riviera, sense consultar amb els seus superiors, i van quedar detingudes 24 dones. Immediatament, Navas va comunicar a Martín Pujal que el seu grup no faria més gestions relacionades amb el Riviera i el Saratoga i, segons consta en el sumari, va reunir-se amb Herrero per disculpar-se. En aquelles dates, els responsables del Saratoga (Raúl Pascual, José Carlos Hazas i Carmelo Sanz) i Herrero van reunir-se també amb l'exinspector Otero i amb un comissari de Logronyo, amic del comissari Gómez, amb vista a evitar actuacions similars en el futur.
Seguiment exhaustiu
Els responsables dels clubs suposadament aconseguien la protecció policial a canvi de diners, regals –com pernils i rellotges–, favors personals o viatges de plaer. Així ho va explicar a la jutgessa un confident de Martín Pujal, que ha declarat com a testimoni, i dos extreballadors dels clubs investigats. El confident va explicar, entre altres detalls, que els dos fills del comissari Gómez han treballat en empreses d'Antonio Herrero i que Carmelo Sanz i Raúl Pascual entregaven cada mes a l'exinspector Otero i a Gómez un sobre amb 6.000 euros, que els dos es repartien després.
L'entrega dels sobres també ha estat presenciada pels Mossos, que han pogut sotmetre els imputats a seguiments minuciosos gràcies a la intervenció dels seus telèfons. Concretament, els investigadors van enregistrar dues trobades entre Sanz i Otero al restaurant Navia de Barcelona, en què es veu com el primer deixa un sobre a sobre de la taula, que després recull l'exinspector.
Diamants i cupons
Entre la documentació que té la jutgessa, també hi figuren unes diligències de la Policía Nacional que mostren la possibilitat que Raúl Pascual i José Carlos Hazas es dediquin al blanqueig de capitals mitjançant la venda d'immobles, vehicles de luxe, la compra de cupons de l'ONCE premiats i de diamants en brut. Així es desprèn també de les seves converses telefòniques, en què parlen d'operar amb diamants en brut de Sierra Leone. L'exportació a l'Estat espanyol dels anomenats diamants «de sang», que servien per finançar les guerres a l'Àfrica, està prohibida.
