La casa on van recloure Feliu és per a la filla del segrestador

La titular del jutjat d'instrucció número 1 de Vic ha dictat, el 19 d'octubre, l'arxiu de la causa contra Ramon Ullastre, Montserrat Teixidor (el matrimoni condemnat pel segrest d'Olot) i la seva filla, Gemma, per alçament de béns per haver aconseguit, a través d'argúcies legals i operacions de compravenda complexes, que la casa de Sant Pere de Torelló en què van tenir segrestada Maria Àngels Feliu acabés a nom de Gemma Ullastre, lliure de responsabilitat del delicte pel qual van ser condemnats els seus pares. Aquest és el segon cop que s'arxiven les diligències, reobertes a instàncies de l'Audiència de Barcelona, i ara ja no hi haurà tercer intent perquè la jutgessa, Laura Ruiz Chacón, ha decretat l'arxiu a instàncies de la fiscalia, que ha considerat que no hi havia prou indicis per provar l'aixecament de béns.

La història de la casa del segrest és ben complexa. L'habitatge el va comprar Ramon Ullastre el 1987 per un preu oficial de 4.253.080 pessetes. El 1999, quan Ullastre va ser detingut pel segrest, el jutjat d'Olot no va instar cap embargament però la casa ja l'havia embargada La Caixa, després que Ullastre en deixés de pagar la hipoteca. De fet, només n'havia pagat l'entrega del 5% (212.654 pessetes). Altres entitats també havien demanat l'embargament de l'habitatge perquè Ullastre l'havia posada com a aval de diversos crèdits que tampoc no va pagar. Curiosament, una de les peticions d'embargament provenia de l'Ajuntament de Torelló, pel qual precisament Ullastre treballava com a vigilant, per impagament d'impostos municipals. El 5 de juliol del 1999 la casa va ser subhastada a Barcelona i va ser adquirida per Ponciano Díaz Pérez, un licitador professional que en va pagar vuit milions de pessetes, el doble del preu de sortida. L'Audiència de Girona se'n va malfiar i va sospitar que tot era un estratagema perquè Ullastre tornés a tenir el domini sobre la casa, i va anunciar que si ho comprovava l'embargaria. Però no va ser possible executar l'embargament.

Al gener del 2008, quan el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, va tenir constància, a través d'un article periodístic, que la casa havia passat a ser de la filla dels Ullastre, després que fos venuda pel licitador a una parenta llunyana i aquesta la revengués a Gemma Ullastre, va tornar a instar el jutjat de Vic perquè obrís diligències per possible aixecament de béns. El jutjat número 1 de Vic va arxivar les diligències el 27 de febrer del 2008 en considerar que no hi havia hagut delicte en el procés de transaccions de la casa i que si n'hi hagués hagut, hauria prescrit perquè havien transcorregut més de 5 anys. El fiscal hi va presentar recurs i, després, l'Audiència de Barcelona li va donar la raó i va ordenar reobrir la investigació contra la família Ullastre per alçament de béns. L'Audiència va considerar que no hi havia prescripció perquè al registre de la propietat hi consta que la venda es va fer el 2007, i no pas el 2003 com mantenia el jutjat de Vic. Ara, però, s'ha tornat a arxivar a petició del fiscal.