Un gran botí de mal peritar

Eren lladres, violents i seleccionaven molt bé els seus objectius i abans de perpetrar els assalts s'asseguraven que les cases fossin un filó per obtenir grans botins. La banda, formada per dos armenis (Radig Balansayan, Robert Grigoryan i tres espanyols (David i Manuel Cuenca Gutiérrez i Francisco José Hernández Fernández), començarà a ser jutjada demà a l'Audiència de Girona per respondre d'un assalt violent perpetrat al mas Bou de Calonge, d'on es van endur un botí valorat en un milió d'euros, i un altre assalt a Vallirana, d'on es van endur un gran botí que els pèrits judicials encara no han pogut calcular, tot i les exigències de l'acusació particular, segons remarca l'advocat de la víctima en el seu escrit d'acusació, i que el fiscal preveu que es peritin en la fase d'execució del judici.

L'assalt al mas Bou de Calonge es va perpetrar el 23 de setembre del 2011 i els lladres van sorprendre la seva mestressa, María Dolores Torres de Navarra Palas, de 76 anys, mentre dormia i van lligar de mans i peus al llit i, mentre un la vigilava, els altres van saquejar la casa agafant tot els objectes de valor. Van arreplegar les joies que la dona duia posades, moltes joies d'or i diamants que van trobar a la casa, un llibre antic amb l'arbre genealògic de la família Torres de Navarra, un quadre de dos metres d'ample i un metre i mig de llarg del segle XIX, quatre quadres d'avantpassats de la família amb escuts, amb ònix i brillants, i un pergamí honorífic, tot plegat valorat en un milió d'euros aproximadament. I encara es van endur el cotxe de la mestressa de la casa i diversos rellotges Rolex, Daitona i Bulgari, i altres objectes del fill de la víctima que encara no han estat taxats.

L'altre assalt que se'ls imputa va ser perpetrat el 7 d'octubre del 2011 en una casa del carrer Riera, 18 de Vallirana, propietat de Víctor Pavía Nadal, de 60 anys. Els lladres s'havien informat abans sobre l'habitatge i el seu amo i sabien que era col·leccionista d'obres d'art i que feia poc havia cobrat una herència, perquè un dels membres de la banda de lladres, José Hernández, era veí de Vallirana. A quarts de deu del vespre, van entrar per una porta del darrere i van anar directes cap a Pavía, el van colpejar i el van tirar a terra, i li van començar a ventar coces mentre li deien: “Ja som aquí! On és la caixa forta? No et moguis, cabró!”. El van lligar i el van deixar estirat a terra, on es va haver d'estar fins que l'endemà a tres quarts d'onze la policia el va trobar i rescatar. Els lladres es van emportar quaranta-cinc rellotges d'or o de marques prestigiosos –entre ells, un rellotge de plata del segle IX i una col·lecció de 20 rellotges de butxaca americans–, una caixa amb una col·lecció de monedes de plata, un dòlar d'or, vuit monedes d'or de 20 dòlars, una col·lecció de monedes de plata mexicanes, dos collars i dues polseres de perles, dos encenedors d'or, joies d'or diverses, monedes de plata dels Estats Units, una barra de plata de 100 grams, una altra peça de plata de 25 grams, una barra de plata de mig quilo, una altra de 75 grams i una col·lecció de condecoracions de guerra antigues. Aquest és el botí que encara no s'ha pogut taxar. Però també es van emportar les claus d'una altra casa que Pavía té a la població que van intentar anar a saquejar l'endemà, moment en què els Mossos, que ja els tenien controlats, els van detenir.

El fiscal considera que l'armeni Radig Balansayan era el capitost de la banda i li demana trenta anys de presó, perquè, a part dels robatoris amb violència, li atribueix un delicte d'atemptat, perquè va agredir els policies en el moment de la detenció. Per als altres quatre acusats –Robert Grigoryan, de 35 anys i veí de Terrassa; els germans Manuel i David Cuenca, de 40 i 36 anys i veïns de Barcelona, i Francisco José Hernández, de 39 anys i veí de Vallirana–, el fiscal demana una pena de 26 anys de presó.