La Generalitat vol estudiar les armes de Camprodon
Vol valorar l'interès patrimonial de l'arsenal intervingut per la Guàrdia Civil
Els responsables del Museu de la Retirada intenten impedir que les destrueixin
La Generalitat de Catalunya ha sol·licitat al jutjat de primera instància i instrucció 1 de Ripoll que li permeti accedir a l'arsenal d'armes que la Guàrdia Civil va comissar al responsables del Museu de la Retirada de Camprodon durant un operatiu policial el novembre passat. Segons un escrit que ha registrat al jutjat, el Departament de Cultura vol revisar el material per tal de valorar-ne l'interès patrimonial i, si és el cas, acordar les mesures més adequades per a la seva correcta conservació. Concretament, volen catalogar les armes antigues de l'època de la Guerra Civil, que daten d'entre el 1936 i el 1939, que s'han aplegat “després de treball de camp” en aquest museu de Camprodon. “Es tracta d'objectes que rarament s'han conservat en altres col·leccions i que, en alguns casos, tenen un valor històric”, es remarca en l'escrit, signat per Joan Pluma, fins fa poc director general de Patrimoni. De fet, la Generalitat va més enllà i ja pensa en la possibilitat de dipositar-les en un museu inscrit al Registre de Museus un cop garantida la seguretat de les armes.
Ja fa poques setmanes, el lletrat Carles Monguilod, que exerceix la defensa dels dos responsables del museu i encausats per dipòsit d'armes i explosius, Alexandre Cuadrado Puig i Lluís Bassaganya Sánchez, va presentar un escrit al jutjat de Ripoll demanant que s'oficiés la direcció general de Patrimoni de la Generalitat per donar-los a conèixer l'existència de les armes comissades perquè designin un perit per avaluar-les i manifestar si volen ser-ne dipositaris per poder exposar-les en algun museu o donar-los algun altre ús d'interès general.
Durant la presentació en públic de l'operació Òxid, la Guàrdia Civil també va elogiar el valor històric del material que s'exposa al Museu de la Retirada, però va remarcar que gairebé la totalitat del material comissat (217 d'armes i 300 quilos d'explosius) no eren al museu, sinó a casa dels arrestats, sobretot a casa de Cuadrado, annexa al museu. La gravetat de la situació, segons la Guàrdia Civil, radicava en les males condicions d'emmagatzematge, sobretot dels explosius, i l'elevat risc d'explosió que això comportava en un punt situat al centre mateix de la població de Camprodon. De fet, la mateixa Guàrdia Civil ha encarregat un estudi als especialistes de patrimoni a Madrid sobre les armes comissades a Camprodon, però segons aquests perits poquíssimes de les peces comissades es podrien arriba a catalogar com a històriques. Entre el material hi havia una arma que havia fabricat el mateix Cuadrado al seu taller, però també hi havia una escopeta de canons retallats, acabada amb un mànec de manillar de bicicleta, arma típica dels atracadors.
