Societat
L'inventor de l'‘estafologia'
El cap de la policia de Vilanova del Camí ha recopilat en un volum estafes i consells preventius
Les més clàssiques, com la de l'estampeta, conviuen amb noves fórmules
L'inspector en cap de la policia local de Vilanova del Camí, Marc Peña, ha definit una nova ciència: l'estafologia. El seu contingut és prou antic i extens: la picaresca i els enganys a petita escala. Des dels seus inicis professionals, Peña ha posat èmfasi en la divulgació, a través de xerrades, escrits i col·laboracions en mitjans locals. Els consells que donava els va anar recopilant i ara veuen la llum en el llibre Estafologia, la ciència dels espavilats, un recull que espera que serveixi d'ajuda per no caure en el parany de clàssiques i noves estafes.
L'estafologia neix com una secció del programa de ràdio que feia quan era cap de la policia local de Palafolls. Amb aquesta paraula inventada pretén “definir de manera global una activitat il·lícita que té molts matisos” però que serveix per agrupar l'actuació delictiva d'aquells que s'aprofiten dels altres. Marc Peña defensa que la manera de combatre aquesta ciència dels espavilats “és amb informació, que és igual a prevenció”, i que, de fet, una de les seves funcions “com a responsable de seguretat pública és informar i aconsellar”.
Estafes de sempre i noves
En aquesta recopilació, al costat de les estafes més comunes i clàssiques, que es continuen cometent –com la de l'estampeta i el tocomocho–, també n'hi ha d'altres de noves, com les visites domiciliàries de suposats representants d'empreses de subministraments. Marc Peña esmenta l'exemple de manipulació d'antenes de televisió i el posterior oferiment d'aquests serveis per part d'un tècnic en aquestes reparacions. Més comunes encara són les visites de falsos tècnics de la llum, el gas o l'aigua, especialment a gent gran.
Però poques es denuncien, com la de l'estampeta, que “és increïble, però encara es dóna”, reconeix el policia. En aquest cas concret, “per vergonya, perquè acostuma a ser poca quantitat de diners, i a més la persona enganyada també volia enganyar algú”. El llibre les classifica per escenaris on se solen cometre –comerços, habitatge, cotxe, carrer...– i fins i tot per èpoques de l'any, ja que algunes són pròpies de temporades concretes, com les vacances de Nadal o l'estiu.
La clau, la rapidesa
“Les estafes s'acostumen a fer amb rapidesa, perquè no interessa que la víctima s'ho pensi gaire”, diu Peña, que recomana estar alerta davant una actuació que ens faci desconfiar. Insisteix a no actuar de manera precipitada, a informar-se abans de caure en el parany d'una “suposada ganga” recordant que “ningú dóna duros a quatre pessetes”. A més del sentit comú, el consell bàsic, “davant el dubte, val més ser desconfiat que haver-se'n de penedir després”.
