Arxivada la denúncia per estafa contra l'exalcalde de Caldes Joaquim Arnó
CDC diu en un comunicat que el jutge manté que el cas no té consistència
L'ara cap de l'oposició afirma que “tot es tractava d'una revenja personal”
El jutjat d'instrucció número 4 de Mataró ha decretat el sobreseïment de la querella presentada el setembre passat contra l'exalcalde i ara cap de l'oposició de Caldes d'Estrac, Joaquim Arnó (CDC), per un presumpte cas d'estafa. En un comunicat fet des del grup municipal, s'informa que el jutge ha argumentat en el seu escrit que la denúncia no té cap consistència “i que en la seva sustentació hi ha altres motivacions (polítiques i de revenja personal) a part de les estrictament econòmiques”. El partit insisteix que el document “desmenteix amb rotunditat la versió dels querellants, que, un cop citats a declarar pel jutge, han posat en evidència versions confuses i contradictòries”. CDC menciona Xavier Camps, membre del seu partit i que havia format part de l'executiva local, que apareix també en l'escrit del jutge però que no és cap dels querellants, com a persona que hauria estat al darrere de la denúncia. “La sentència cita amb detall les seves manipulacions i fins i tot valora la intencionalitat política d'aquestes”, recull el comunicat, que hi afegeix que Joaquim Arnó podria prendre accions legals contra ell.
Els fets que es jutjaven es remunten a l'any 2006, quan Joaquim Arnó encara no era alcalde. Arnó va constituir la promotora Matba 2006 SL i, segons l'escrit d'admissió del jutge, va proposar a tots els demandants –dos matrimonis– la participació en un projecte immobiliari al municipi de Sant Feliu de Guíxols. La finca es va adquirir per 204.344 euros i els querellants van aportar un total de 60.000 euros, 30.000 cadascuna de les parelles. Anys després la constructora va fer fallida i el 2011 va presentar concurs de creditors. Els demandants van anar a l'Ajuntament de Sant Feliu per informar-se de la promoció i allà els van indicar que si bé s'havia demanat un permís d'obres, la llicència s'havia arxivat el 2009. El cas va passar als tribunals.
Resposta contundent
L'exalcalde ja va denunciar al setembre que les acusacions contra ell no tenien fonament i eren del tot falses, i va recordar que prèviament s'havia interposat un contenciós per la via civil que els demandants havien perdut “i se'ls va condemnar a pagar el cost del judici”.
Arnó va insistir en el seu moment i torna a deixar constància en l'escrit fet públic pel seu partit que el cas tenia una clara intencionalitat de perjudicar la seva imatge pública quan es postulava com a president del Consorci de Promoció Turística Costa de Barcelona Maresme. “Sempre vaig dir que aquesta querella responia a una conxorxa política a la qual els querellants es van prestar, probablement enganyats, però no pas de manera innocent”, apunta, i hi afegeix que “hi havia ganes de fer mal i no se n'han sortit”. El cap de l'oposició reclama que “tots els qui es van creure la denúncia i la van difondre sense pensar en si era certa o no, que ara difonguin la sentència amb la mateixa intensitat”.
