la crònica
La cicatriu figuerenca
La rellevància d’aquest procés, que ara comença, és que ha de permetre integrar l’antiga N-II a la ciutat, però pacificada
Figueres la creua de nord a sud un gran vial. Des del 2006 es diu avinguda de Salvador Dalí. No sempre ha estat així. Es va començar a construir el 1943 i es va acabar el 1950. Era l’N-II i des de llavors forma part del paisatge de la capital de l’Alt Empordà. Integrada a la trama urbana, no és municipal, és de titularitat de l’Estat. Ahir, el plenari va iniciar el primer pas perquè l’avinguda acabi –o els trams que s’acordin, incloent-hi uns de l’N-260– sent municipal. Aquest primer pas, la petició que fa l’Ajuntament, ha de permetre començar les negociacions amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya. Objectiu: signar un conveni de cessió. Punt primer passat amb els vots a favor del govern, d’ERC, el PSC i Guanyem, més els no adscrits; els vots en contra de Junts per Figueres i l’abstenció de Ciutadans. La memòria valorada, que s’ha fet des dels serveis tècnics municipals, parla d’un projecte que podria voltar els deu milions d’euros i que, evidentment, l’Ajuntament només recepcionarà un cop fetes les obres. L’alcaldessa, Agnès Lladó (ERC), va deixar clar que aquest era només un primer pas necessari; especialment perquè després de quaranta anys s’estava a les portes d’aprovar aviat el nou pla ordenació municipal. Els dos temes, doncs, van lligats. La rellevància d’aquest procés que ara s’inicia és que ha de permetre integrar aquest vial a la ciutat. I, per Lladó, ha de comportar una gran millora, amb la supressió de barreres arquitectòniques i pacificar la via perquè aquesta sigui “més amable i segura”. No tothom va estar-hi d’acord. Jordi Masquef, portaveu de Junts per Figueres, que hi va votar en contra, si bé es va mostrar d’acord en el fons, va advertir que la recepció “podria ser un regal enverinat a futur”. Masquef va centrar el seu argument en la gran llargada del via i en el fet que, un cop cedida, podria comportar una rellevant càrrega pel que fa al manteniment. Ara caldrà veure, un cop ja es puguin iniciar les negociacions, quins trams seran realment els que se cediran, perquè no necessàriament, segons el govern, haurien de ser tots.
