Societat

La Colònia Güell torna a l'escola de fa cent anys

Les Festes del Modernisme recreen determinats elements de la vida de la Colònia Güell de cent anys enrere

Giraran entorn de l'escola i casa del mestre

La Festa del Modernisme, que arriba a la setzena edició, recrea aquest cap de setmana la vida a la Colònia Güell de fa cent anys, a Santa Coloma de Cervelló. Des d'avui divendres, la colònia recorda la vida quotidiana de començament del segle XX i reviu els seus orígens. Es caracteritzen els carrers i les persones per reproduir l'ambientació de l'època. Aquest any, la festa girarà entorn de l'escola i casa del mestre. L'escola de la Colònia Güell es va crear per educar tots els nens com a futura mà d'obra de la fàbrica. Els nens se'ls preparava per ser manyans, fusters i contramestres. Les nenes, per ser teixidores.

Aquesta edició de la festa celebrarà la finalització de l'obres de l'escola –que va començar l'arquitecte Francesc Berenguer i Mestres i va acabar el seu fill, Francesc Berenguer i Bellvehí–. Al mateix temps servirà per retre homenatge al pintor Ramon Casas, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català, l'any del 150è aniversari del seu naixement. D'aquesta manera, el pintor visitarà la colònia, episodi fictici que permetrà relacionar coherentment arquitectura, literatura i pintura.

Avui divendres, a les 19.30 hores, es presentarà, a la Cripta, la setzena edició de la festa, amb un concert de corda a càrrec de Caelum Quartet. Amb l'acompanyament de la Xaranga, s'inauguraran les exposicions Escultures de ferro que parlen, de l'escultor Toni de la Mata, als cellers, i Retrats de les antigues escoles, al Centre Municipal Sant Lluís.

Dissabte i diumenge al matí tindran lloc les recreacions dramatitzades sobre la vida a la Colònia Güell cap al 1900, mentre que a la tarda es faran els tallers.

La festa

14, 15 i 16 d'octubre

Racons i personatges dramatitzats

M.J.R.

L'Associació la Colònia Modernista de la Colònia Güell, organitzadora de la festa, rep la col·laboració de totes les entitats locals. Per reproduir com era la vida cent anys enrere es mobilitzen gran quantitat de voluntaris de totes les edats i es recreen més de vint espais entorn dels edificis més significatius, construïts per arquitectes com Antoni Gaudí i Cornet, Joan Rubió i Bellver o Francesc Berenguer. Es tracta de ca l'Ordal, ca l'Espinal, de la Cooperativa de Consum, les escoles velles i l'església, coneguda com la Cripta. Alguns dels racons i personatges dramatitzats són: la família Güell i Gaudí visiten les obres de l'església; els nois van a treballar a la fàbrica; el Mercat del Modernisme; el carboner; les monges ensenyen la casa bressol; en Sebastià fa el torn de nit; la taverna; una família nouvinguda per treballar a la fàbrica entra a viure a la seva llar; el mestre imparteix una lliçó als nens al pati de l'escola; un casament a ca l'Espinal; la dida ens parla de criatures; a cal barber tothom rondina, les bugaderes fan safareig...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cadaqués

Oposició a la construcció de pisos a l’actual camp de futbol

Cadaqués

Onze murals d’artistes urbans reivindiquen la cultura marítima

L’Ametlla de Mar

Arrels de Vi enceta l’edició amb més expositors que mai

sant martí d’empúries

Quaranta pobles participen a la segona trobada de municipis sense fronteres

bàscara

Entra en funcionament una nova línia de bus que va a la platja

El Prat de Llobregat
Llagostera

Quarta avaria de la setmana a la xarxa d’aigua potable de la Font Bona

Llagostera

Acció de protesta contra la botiga de bicicletes a l’antic teatre Odèon

girona

Retards al corredor sud de Rodalies per una incidència tècnica

Castelldefels

Un estable cremat a fa 2.200 anys es relaciona amb el pas de les tropes d'Anníbal pel Pirineu

Bellver de Cerdanya