El pla dels aiguamolls de l'Empordà incorpora set pobles més i dobla la superfície protegida

Inclou 9.892 hectàrees de zona terrestre de setze termes municipals, més un espai marítim de 5.891 hectàrees més

El Departament de Medi Ambient va presentar a finals de l'any passat el pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels aiguamolls de l'Alt Empordà, però sense concretar gaires mesures concretes. Ara, aquest document, al qual ha tingut accés El Punt, s'ha remès als ajuntaments perquè se'l puguin estudiar i fer-hi comentaris abans que el pla especial es porti a l'aprovació inicial. Els alcaldes d'algunes poblacions s'han queixat que havien de tenir el document al gener, però que l'han rebut molt més tard. El Departament de Medi Ambient, que havia anunciat que els alcaldes tindrien el document a principi d'any, reconeix que es va detectar algun error i que per això es va retardar l'entrega.

L'esperat pla estava pendent des de la creació del parc natural fa vint-i-sis anys. El text ha de servir de «full de ruta» per engegar les actuacions que s'hagin de fer al paratge en els pròxims anys. De fet, el pla inclou una sèrie de documents que s'han de tenir a punt en el termini de quatre anys des de la seva aprovació [vegeu peça]. Entre les novetats del pla, destaca la superfície que comprèn, ja que inclou sectors que fins ara no estaven inclosos al parc natural. L'explicació és que s'han incorporat les diferents normatives que s'han anat aprovant en els últims anys (Xarxa Natura 2000 o el pla director de l'Empordà, per exemple). Al final, això ha fet que la superfície protegida passi de 4.792 hectàrees a 9.892, sense comptar la zona marítima, que és de 5.891 hectàrees. Segons el document, això es fa amb la «voluntat de preservar àmbits que podrien ser incorporats al parc natural».

Dins d'aquest àmbit, que enllaça els Aiguamolls amb el cap de Creus i el massís del Montgrí, es distingeixen diferents zones de protecció.

La zona de reserva és la que té un grau més alt de protecció i inclou paratges on no es pot accedir, com ara l'illa de Caramany o la platja de Can Comes. Hi ha també la zona costanera, que ja està protegida perquè és en zona de domini marítim terrestre. En aquest punt es diu que cal fer el pla d'usos de les platges de Sant Pere Pescador. En les àrees anomenades agronatural i agrícola i forestal es permeten les activitats ramaderes i agrícoles, tot i que amb algunes recomanacions. També es distingeix la zona d'acampada, que inclou els espais on hi ha càmpings, als quals permet obres de millora. La zona marítima s'hi inclou per primera vegada i s'especifica que s'hi han de regular les activitats com el marisqueig o el surf d'estel. Pel que fa a les zones perifèriques, el text diu que s'hi han de limitar els usos.

1,57 milions d'euros. És la xifra que la memòria econòmica del pla calcula que s'haurà d'invertir els pròxims quatre anys. La despesa més important serà la del programa d'equipaments i serveis, que preveu una inversió de 800.000 euros en el manteniment de les instal·lacions del parc. També es destinaran 300.000 euros al pla d'ordenació dels deltes de la Muga i el Fluvià, 200.000 al projecte de restauració dels estanys del Tec, Vilaüt i Mornau, i 100.000 més per a una diagnosi de l'àmbit marí. A més, es farà un pla rector d'ús i gestió (75.000 euros), un pla especial de la platja de Sant Pere Pescador (50.000 euros) i un pla d'ús públic (50.000 euros). La majoria d'actuacions es faran els dos primers anys.

Més de 25 anys de parc

m.v.

El pla especial dels aiguamolls de l'Empordà recorda els antecedents de protecció del paratge, que no va ser considerat parc natural fins al 1983. De fet, l'any passat es va celebrar el vint-i-cinquè aniversari del parc, una efemèride que va coincidir amb la redacció del pla especial. Van ser les mobilitzacions ciutadanes les que van servir de punt de partida perquè les administracions acabessin protegint l'espai. Això va arribar després –i així ho recorda el document del pla especial– que «les grans urbanitzacions de Santa Margarida i Empuriabrava haguessin comportat la destrucció de gran part dels antics aiguamolls de l'Alt Empordà». El que sí es va poder aturar va ser el projecte de macrourbanització de la promotora Port Llevant.

Fins a un 84% del terme

m.v.

El Parc Natural dels Aiguamolls incloïa fins ara nou municipis alt-empordanesos, que veuran incrementada la superfície del terme municipal que està protegida. És especialment important l'augment a l'Armentera (que passa d'un 5,5% al 76,9% de terreny protegit), però també tenen una bona part del territori dins el pla els municipis de Pau (85,1%), Castelló d'Empúries (84,3%), Sant Pere Pescador (79,1%) i Palau-saverdera (55,1%). A més, el nou pla especial inclou set poblacions més que tindran terrenys protegits. Són Riumors (46,5%), Fortià (33,9%), Vilamacolum (14,7%), Vilajuïga (12,1%), Torroella de Fluvià (5,7%), Ventalló (4,6%) i Vila-sacra (2,3%). De mitjana, el pla engloba el 33,6% de la superfície dels municipis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
LA CRÒNICA

Les mestres que fan collir pedres

CRÒNICA

Defensors davant la burocràcia

Societat

L’Ajuntament de Badalona estudia ara com reobrir l’alberg municipal

Badalona
Teresa Prados
Portaveu de No esteu soles, en defensa de les víctimes d’agressió sexual

“Les víctimes senten que han provocat l’agressió sexual”

Badalona
Societat

Planten el Dimoni de les Festes de Maig a Badalona

Badalona
equipaments

Enderrocament “d’urgència” i “per seguretat” de l’edifici de l’Escola de Vela

platja d’aro
sequera

Només 17 hm³ per als regants al Baix Ter

LA TALLADA D’EMPORDÀ
urbanisme

Adjudiquen la rehabilitació de les cases del castell d’Amposta

AMPOSTA
GIRONA

Finalitzen les obres de l’enllumenat d’accés als jardins de les Pedreres

GIRONA