Medi ambient

QUINA COSTA VOLEM? TURISME, MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT

Crida a un pacte per la Costa Brava

Els ponents coincideixen en la necessitat d’unir aliances entre tots els actors implicats per traçar el futur d’una costa en què turisme i sostenibilitat vagin de costat

Insisteixen que no es pot urbanitzar més i que cal rehabilitar i planificar a les zones ja construïdes

Ho ha de liderar l’administració perquè està legitimada i seria un error començar pels mínims denominadors comuns José Antonio Donaire Doctorat en geografia i professor de turisme de la UdG
Hem de millorar en qualitat i no en quantitat Anna Barceló Arquitecta i responsable de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Roses
Els espais naturals són l’autèntic aparador de la política ambiental del govern Jordi Sargatal Zoòleg i naturalista

Un “pacte de la Costa Brava” de tots els actors implicats que abordi els aspectes més controvertits i que sigui ambiciós. Aquesta va ser la proposta llançada a la sala del CaixaForum Girona pel professor de turisme a la UdG José Antonio Donaire en la conferència col·loqui Quina costa volem? Turisme, medi ambient i sostenibilitat i que va ser acceptada per la resta de ponents –l’arquitecta Anna Barceló i el zoòleg i naturalista Jordi Sargatal–, així com també per bona part del públic. La tercera jornada d’En clau de futur, organitzada per El Punt Avui amb la col·laboració de La Fundació La Caixa, va servir per constatar la importància de “trobar aliances estratègiques”, segons Donaire, entre tots els sectors implicats i administracions pel futur d’una costa gironina en què turisme i sostenibilitat siguin compatibles.

“Les eines hi són, falta la voluntat i posar-nos d’acord”, afirmava l’arquitecta i responsable de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Roses, Anna Barceló, interpel·lada sobre si la legislació està preparada per poder tirar endavant aquesta connivència entre medi ambient i turisme. I afegia que les administracions locals hi tenen molt a dir. Per exemple, va dir, a l’hora de planificar, als municipis turístics cal fer-ho tenint en compte aspectes com “la capacitat de càrrega” i la “capacitat d’acollida” d’aquests municipis que van experimentar un boom turístic fa 40 o 50 anys, molts dels quals ara tenen una part que no s’ha planificat. Barceló, que defensa la “qualitat” envers la “quantitat” en l’urbanisme, va insistir que “disminuir la pressió sobre el territori és treballar per la sostenibilitat”, i va recordar que fa trenta anys ja es parlava de la necessitat de disposar d’un organisme que vetllés per la Costa Brava.

“Hem d’assumir que la Costa Brava ja no pot créixer més” i, per tant, va dir José Antonio Donaire, ara s’ha d’invertir en “rehabilitació”, tenint en compte que aquest és un “lloc turístic que viu i viurà del turisme” però que s’ha de basar en un model únic en què la sostenibilitat ha de ser clau, i per això cal “un pacte sobre quines accions estructurals ha de fer el territori”, per exemple, pel que fa a residus. Així mateix, segons Donaire, cal també “un pacte territorial” en què es defineixin aspectes de càrrega en el territori i poder connectar grans poblacions turístiques com Lloret o Roses amb altres punts del territori com ara la zona volcànica o els parcs naturals. “Hem de desfer l’estandardització i substituir-la per una nova arquitectura turística”, va dir, i va concloure que el futur de la Costa Brava “passa per construir ciutats en un nou territori, que no vindran aquí per oci, sinó per treballar”. Per fer tot això, Donaire va insistir que “cal certa ambició per fixar un llindar inferior per sota del qual no estem disposats a rendir-nos”, així com la necessitat de fixar un temps per dur a terme aquest pla.

D’altra banda, Jordi Sargatal recordava en la seva intervenció com volien la costa els ecologistes quan, armats de raons als anys setanta, van encetar les batalles per la preservació dels Aiguamolls o de la Zona Volcànica de la Garrotxa. “Llavors no pensàvem pas que poguéssim arribar a estar tan bé com estem ara quant a espais protegits”, manifestava. En el terreny del debat de l’abans i l’ara, Sargatal va posar sobre la taula titulars de l’època: “Amb la democràcia ho tenim tot resolt, no hi haurà més especulació.” Es pensaven que amb els anys milloraria el panorama però van descobrir que no era així. “Tristament s’ha construït molt més en democràcia que en el franquisme”, exposava convençut. Segons el seu parer, els “especuladors” s’han “amagat als caus” durant anys per sortir en temps propicis. “Quan van treure el cap del cau van descobrir que, amb l’excusa de llocs de treball o de crear riquesa, tindrien oportunitats. I va ressorgir.” Gràcies a les lluites liderades per entitats conservacionistes com la Iaeden o Salvem l’Empordà van triomfar. “Vam aturar moltes animalades. Si no s’hagués fet, ara tindríem una Costa Brava banalitzada.” És partidari de la revisió: “El model que tenim és de fa 50 anys i, per tant, es poden canviar coses.” I la seva aposta urbanística per a la Costa és clara: “No s’ha de créixer ni un pam més. S’ha de rehabilitar, reemplenar. No créixer.”

L’essència del conservacionista didàctic Sargatal va aparèixer de nou ahir en exposar el seu somni: la recuperació de la foca mediterrània a la Costa Brava. “L’última va viure a la punta de la Figuera, a la cova del Bou Marí, l’any 1974. Que tornés seria un indicador que hem fet les coses bé.” I ho posava en context: “La reconciliació de l’espècie humana amb la natura seria el moment en què l’ós bru que baixa de Costoja es trobés cara a cara amb la foca mediterrània.”

Assenyalava la importància dels espais naturals perquè “són l’autèntic aparador de la política ambiental dels governs”. Al llarg dels anys ha crescut la consciència ambiental i també del paisatge. Ara Sargatal exposava la necessitat “d’endreçar-lo”.

Les aportacions del públic van resultar riques i diverses. El secretari general de la UGT a la demarcació, Maxi Rica, es va referir a la necessitat que les persones no es quedin a banda en la tria del model turístic. Donaire va assenyalar que els espais turístics comencen a tenir problemes de precarietat escolar, econòmica i d’increment d’estats de la pobresa. “Per tant, canviar el model turístic no és només per canviar territorialment sinó també socialment.”

El subdelegat del govern, Albert Bramon, va preguntar a Donaire qui, segons el seu parer, havia de liderar el pacte per la Costa Brava i quins haurien de ser els primers passos. “Ho ha de fer l’administració perquè està legitimada i seria un error començar pels mínims denominadors comuns. Es necessita un canvi de metodologia. Exposem els conflictes i les tensions. S’han d’explicitar”, va respondre Donaire.

La diputada de la CUP a la Diputació, Marta Guillaumes, va posar sobre la taula un dels grans debats encesos ara mateix. “Propostes com el macroparc eòlic marí, com s’incorporen?”, es preguntava. Sargatal va dir que no es pot “empastifar” l’Empordà d’horts solars, s’ha de planificar perquè es faci “als llocs adequats”.

El president de la DO Empordà, Xavier Albertí, es plantejava si calia un organisme que vetllés per la Costa Brava. Barceló li va dir que podria ser beneficiós per al territori i va assenyalar el paper que pot tenir l’Observatori del Litoral.

La diputada del PSC Sílvia Paneque reflexionava sobre la necessitat que el debat no quedés només en l’impacte paisatgístic i reforçava la idea que l’energia eòlica marina s’havia de “considerar”. “No la podem desestimar d’entrada”, va afirmar.

El periodista Miquel Riera es va preguntar si la democràcia havia servit per superar les rèmores dels plantejaments urbanístics franquistes. L’arquitecta Anna Barceló, per la seva banda, considerava que ja està superat i afegia que hi ha “força consens en la necessitat de protegir el territori”.

El president de SOS Costa Brava, Sergi Nuss, va manifestar-se molt a favor de posar tots els conflictes sobre la taula i va subratllar que “no tot s’hi val”. “O ens asseiem i assumim pèrdues tots o aquest model no es pot planejar”, va dir. Donaire reclama suport als ajuntaments. “Deixar els ajuntaments en fals és deixar-los en una situació massa complicada per a ells”, va exposar, i va advertir de la necessitat d’oferir-los “complicitats”.

El periodista Enric Matarrodona va aportar diverses reflexions i es va preguntar si els ajuntaments havien aprofitat la covid per reconduir situacions. Li va respondre Barceló, que va defensar el paper dels ajuntaments: “Han fet molt en els últims anys.” Així mateix, el conseller de Turisme del Consell Comarcal del Baix Empordà, Xavier Dilmé, va assenyalar que, després d’una hora i mitja, cap ponent havia posat sobre la taula el parc eòlic marí projectat al golf de Roses. “Els parcs naturals han demanat moltes renúncies al territori i ara se’ns presenta un atemptat paisatgístic i en parlem de passada. Ara el tema són els parcs eòlics.” “Algú planteja posar molins de 260 metres a la Toscana?”, es preguntava.

QUINA COSTA VOLEM? TURISME, MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT

Dues imatges del public

que ha assistit a aquesta nova edició del cicle #enclaudefutur al CaixaForum Girona
Coincideixo en la idea d’un pacte, amb objectius marcats, des dels sectors públic i privat
Marta Rodeja
Regidora de Turisme de l’Escala
Cal canviar els models, no ens serveix allò de sempre; cal consens i unificar criteris urbanístics
Martí Sabrià
empresari del sector turístic
Cal consens per a un nou model de turisme, perquè l’actual està exhaurit i només porta a la precarització
Maxi Rica
Sec. Gen. UGT Comarques Gironines
Pacte territorial, relligar el territori i radicalitat sostenible per a una transformació que preservi l’entorn
Sílvia Paneque
Diputada al parlament pel psc
L’economia que ve
Amb la col·laboració de
Quan s’inaugurava Port Aventura, ja deia que la Costa Brava és un parc turístic, Besalú, Girona, Aiguamolls...
Carles Pàramo
exalcalde de Roses
Quin model de país volem? Ara el marquen les grans corporacions. I aquí hi ha l’arrel del problema
Marta Guillaumes
Diputada de la Cup a la Diputació
Coincidim que a la costa ja no s’hi ha de construir més. Cal un nou model basat en la sostenibilitat radical
Sergi Nuss
portaveu de sos Costa brava
Necessitem un gran pacte per a un model sostenible socialment, econòmicament i ambientalment
Josep Maria Aguirre
Docent i investigador a la UdG
Planificar el turisme és planificar el territori, hi ha la necessitat d’un pacte i de potenciar la cultura i el patrimoni
Sílvia Ripoll
Regidora d’urbanisme a Roses
Hem de començar a cosir per evitar més disbarats perquè tenim una província extraordinària
Agustí Ensesa
Dir. Concurs de vins de Catalunya
Si volem una Costa Brava sostenible i on es valori el paisatge, fer-hi un macroparc eòlic és incompatible
Xavier Dilmé
Cons. Com. Turisme Baix Empordà
Valorar i salvar el territori en un lloc excepcional, a un pas de Barcelona i França, és importantíssim
Carme Hospital
Empresària del sector turístic


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Divuit morts i més de 300 ferits en el salt a la tanca de Melilla

Barcelona / Rabat

Decepció olímpica al Pirineu

BERGA

Ben tornats castells de 9

Valls

La transició verda i digital marca l’agenda de pobles i ciutats de Catalunya 2050

BARCELONA

Alerten de la falta de llevadores durant l’estiu

BARCELONA
societat

Unió de Pagesos demana llaurar els camps abandonats a Ponent

JOSEP MARIA ALENTÀ
TEÒLEG. LLIBRETER DE LA CLARET

“Ser llibreter no és només el meu treball, és el meu apostolat”

Barcelona

Dol per dues morts alienes a la revetlla de Sant Joan

barcelona

La revetlla se salda amb pocs incidents a la demarcació

GIRONA