medi ambient
Els caçadors lamenten que els qüestionin pel que fa als senglars
Els caçadors se senten en el centre de l’objectiu entre l’administració i, sobretot, les queixes d’Unió de Pagesos (UP), un cop tancada l’emergència cinegètica que Acció Climàtica va decretar per erradicar l’excés de senglars als massissos de Rocacorba i les Gavarres, des de finals de febrer i fins al 31 de maig. El departament va fixar un objectiu de 6.729 porcs a abatre entre els dos àmbits. I el balanç final ha estat d’uns 5.400, un 81,2% de la xifra proposada.
Per la directora d’Ecosistemes Forestals, Anna Sanitjas, ha “funcionat bé”. Però UP ha posat en qüestió les xifres i ha demanat més suport al sector agrari.
Estrès per als caçadors
Les agrupacions de caça han hagut de fer “hores extres”: “S’ha estat fent sortir gent de 70 anys a les nits a fer volts en alguns vedats on no hi ha ni la meitat dels porcs que hi havia temps enrere”, explica Arnau Padrosa, de Senglar de Girona, que argumenta que “les dades de censos d’Acció Climàtica estan condicionades als llibres de batudes amb dades relatives de la temporada anterior”. I “l’excés de porcs que hi havia a les Gavarres o Rocacorba l’any passat, un any després, poden ser a la falda del Canigó”, sosté, ja que l’any i mig de sequera ha fet minvar tant la disponibilitat d’aliment com d’aigua i són animals que es poden arribar a moure en un radi de 60 quilòmetres amb facilitat.
Els caçadors tenen pressió perquè la seva activitat, encara que la percepció externa sigui que és d’oci, en realitat l’han de fer com a responsables de la fauna cinegètica que habita en una superfície, i obliga que en cada vedat es redueixi la població d’espècies que poden amenaçar els conreus o els ramats. I si hi ha danys, els pagesos els poden reclamar responsabilitats econòmiques. El president de la societat de caçadors de Canet d’Adri, Toni Bosacoma, defensa que els danys són molt menors respecte a un any enrere, i posa en qüestió alhora les dades d’UP, encara que el sindicat agrari també reclama més eines per a la pagesia i facilitats, per exemple, a l’hora de tancar una finca. En aquest punt hi ha coincidència amb els caçadors. Padrosa exposa que caldria “tenir els boscos nets” i facilitats “per a rompudes i nous conreus”, ja que l’excés de malesa és un clar obstacle per a la caça i alhora un excés d’aliment i cobertura perquè aquestes espècies continuïn proliferant, a banda del problema derivat del risc d’incendis que preocupa i amenaça.
Moltes menys vocacions
El col·lectiu no espera reforços estivals dels Agents Rurals, i Bosacoma assegura: “Si hi ha danys, actuarem fins al 31 d’agost amb sortides nocturnes.” L’altre problema, però, Padrosa l’augura a mitjà termini, i és que el nombre de llicències de caça a Catalunya s’ha reduït un 70% en els darrers 30 anys, i amb una mitjana d’edat cada cop més elevada. “Quan hi hagi la pròxima explosió demogràfica de senglars, d’aquí a uns anys, aleshores potser sí que tindrem un bon problema”, avisa el caçador.
