Medi ambient
Un nou pla per al delta del Llobregat
L’Ajuntament del Prat presenta un pla per millorar la protecció dels espais naturals i agraris
L’estratègia plantejada comprèn 117 accions valorades en 15,4 milions
Les infraestructures i la pressió social afecten la biodiversitat, la qualitat de les aigües, el litoral i els conreus
Un espai fàcilment visitable que amaga alhora la biodiversitat més alta de l’àrea metropolitana
Les 18 administracions involucrades en la gestió del delta del Llobregat no estan sempre coordinades
El 1994 es va aprovar el pla delta, una ambiciosa ordenació del delta del Llobregat en què les infraestructures prenien protagonisme per potenciar l’economia de la comarca i el país. La Generalitat, l’Estat, l’Ajuntament del Prat i el món local a través del Consell Comarcal del Baix Llobregat i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana es van aliar per permetre l’ampliació de l’aeroport del Prat amb la construcció de la tercera pista. També una ampliació del port de Barcelona que va comportar el desviament de la desembocadura del Llobregat, un actuació polèmica que en el tram final de l’execució va ser declarada il·legal pel Tribunal Suprem. I la construcció d’infraestructures com una depuradora, accessos ferroviaris i connexions viàries. Un conjunt d’accions en un terreny amb una gran biodiversitat que van incorporar les preceptives correccions mediambientals pel seu alt impacte en el medi. Algunes van resultar reeixides, com la millora de la qualitat de l’aigua del riu, el que ha propiciat el guany de la platja del Prat i del tram final del riu per al gaudi ciutadà i la creació de llacunes. D’altres, però, han quedat curtes, com ha mostrat el toc d’atenció d’Europa a l’Estat espanyol –i a la Generalitat–, que va instar el 2021 a evitar un major deteriorament del delta i a millorar la protecció dels espais naturals.
Gairebé 30 anys després del pla delta, l’Ajuntament del Prat proposa una nova estratègia que impliqui les administracions i els diversos agents en l’ordenació del delta, però en aquesta ocasió donant el protagonisme als espais naturals. L’informe Espais naturals del delta del Llobregat. Cap a una infraestructura verda metropolitana, elaborat per Barcelona Regional per encàrrec de l’Ajuntament del Prat, planteja 117 accions que implicarien una inversió de 15,4 milions d’euros. “Hem de decidir si volem seguir donant voltes a l’entorn de projectes faraònics o si veiem com encaixem les infraestructures en un entorn natural.” En aquestes paraules de l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, relatives al que podria ser la reedició del pla delta, ressona encara la polèmica per l’ampliació del Prat que va protagonitzar l’agenda informativa fa dos estius, i que encara reapareix de tant en tant. L’alcalde del Prat és una de les veus més contràries a l’allargament de la tercera pista, i recorda que la protecció del delta és un mandat de la Comissió Europea, que ha trobat insuficients les mesures correctores de l’ampliació del 2004. “Protegir va acompanyat de gestionar i invertir”, diu, i en aquesta gestió el municipalisme i la coordinació de les administracions és clau, destaca el document.
Els espais naturals del delta del Llobregat són al mig de les principals rutes migratòries entre l’Àfrica i Europa i també al bell mig de l’àrea metropolitana de Barcelona, fet que facilita que un milió i mig de persones tinguin la zona a mitja hora en cotxe, inclosa la meitat de la població en edat escolar de Catalunya. Un espai, doncs, fàcilment visitable, però que amaga alhora la biodiversitat més alta de l’àrea metropolitana. El delta del Llobregat té quatre nuclis destacats: les zones humides, que sumen 969 hectàrees; el parc agrari, amb 3.348 hectàrees; el riu Llobregat, amb una conca de 5.000 quilòmetres quadrats, i un litoral de 500 hectàrees. Els valors naturals estan encaixonats en el territori més densament poblat de Catalunya, entre les principals infraestructures del país, i amb alguns dels focus emissors més rellevants de gasos amb efecte d’hivernacle, diu l’informe.
Els espais naturals del delta del Llobregat tenen diferents figures de protecció mediambiental. La protecció va començar el 1987, amb la declaració de les llacunes del Remolar, les Filipines, la Ricarda i Ca l’Arana com a reserva natural parcial. En aquests prop de 40 anys s’han incorporat indrets al pla d’espais d’interès natural de Catalunya, s’han declarat zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’han incorporat terrenys a la Xarxa Natura 2000. S’han creat òrgans de gestió com el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, que es va constituir el 1998, i el Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, que data del 2005. En aquests moments està en tràmit l’aprovació del pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del delta del Llobregat i s’està recopilant informació per incloure el delta en el conveni de Ramsar, un tractat intergovernamental que protegeix les zones humides d’interès internacional.
La Xarxa Natura 2000 és la principal figura de protecció que tenen els espais del delta del Llobregat. Aquest no és un parc natural com el Baix Ter, els Aiguamolls de l’Empordà o el delta de l’Ebre –aquests dos últims, a més, estan inclosos en el conveni de Ramsar–. El Parc Agrari del Baix Llobregat, al seu torn, està dotat amb una pla especial de protecció i millora, una protecció singular, ja que els espais agraris no acostumen a tenir figures de protecció reconegudes, segons recull el document elaborat per Barcelona Regional.
Les dades recollides mostren que els espais naturals del delta del Llobregat tenen una dotació econòmica baixa si es té en compte la pressió poblacional. Si es compara amb el delta de l’Ebre, la ràtio del pressupost i la població al voltant és d’1,7 en el cas del delta del Llobregat i de 24,8 en el cas de l’Ebre. El primer rep una inversió anual de 438.000 euros i el segon, d’1,4 milions. Al delta del Llobregat, la població per hectàrea d’espai protegit és de 272 persones i al de l’Ebre, de 7. “Els espais del delta del Llobregat tenen una dotació econòmica baixa tenint en compte la pressió poblacional”, adverteixen els redactors de l’informe, que hi afegeixen que, “tot i la pressió urbana a què estan sotmesos, els espais naturals del delta del Llobregat són els únics que no tenen aprovat un pla de protecció i de gestió específic”.
Els valors i els reptes
El delta del Llobregat és la tercera zona humida d’importància a Catalunya, una ruta migratòria en què s’han detectat un miler d’espècies, algunes de singulars i en perill. L’espai agrícola és també un refugi per a la fauna i concentra una alta activitat d’explotacions familiars dedicades a l’horta. El litoral, d’ús intensiu a l’estiu, combina platja, dunes, pinedes i una plataforma marina, mentre que el riu actua com a eix vertebrador que connecta un territori ampli i condiciona la dinàmica litoral. A més, hi nidifiquen i hibernen espècies d’aus protegides. Tot plegat ofereix una diversitat de paisatges que, tanmateix, presenten una sèrie de problemes i reptes. Ha disminuït la superfície d’espais oberts des del 2001 com a conseqüència de la construcció d’infraestructures. El territori ha quedat fragmentat i les masses d’aigua han perdut qualitat i quantitat de líquid. S’ha perdut biodiversitat i ha augmentat la pressió de l’ús social. Un altre problema és la pèrdua de productivitat agrícola com a conseqüència de la sequera i l’augment de les temperatures. Les platges fa anys que experimenten una regressió, pels temporals i pel canvi en les dinàmiques que ha motivat el desviament de la desembocadura del Llobregat i la construcció de dics. I la nidificació al litoral es veu alterada per la forta presència humana. Pel que fa als camps, els pagesos han de lluitar amb la falta de recursos per afrontar els canvis necessaris per combinar la rendibilitat econòmica amb els requeriments legals ambientals i agronòmics. També es troben amb problemes com els danys que la fauna fa als conreus i les activitats irregulars a les zones agrícoles. En conjunt, els espais del delta han de resistir la fragmentació del territori i la pressió humana i fer front al canvi climàtic. La pèrdua de biodiversitat, el descens de pluges i l’impacte que això té en els conreus i la mala qualitat de les masses d’aigua no s’estan gestionant amb la millor governança possible, alerta l’informe encarregat per l’Ajuntament. Les divuit administracions involucrades en la gestió del delta a través dels consorcis no estan sempre coordinades, i “falta una figura de protecció potent que es vinculi amb la gestió”, segons el document.
Les millores proposades inclouen, en primer lloc, establir una nova governança: integrar en un únic instrument de gestió els dos consorcis actuals i entendre el parc agrari, els espais naturals, la plataforma marina, les platges i el riu com una sola infraestructura verda metropolitana. I, en segon lloc, atreure per a la gestió operadors influents com els relacionats amb les infraestructures logístiques i de transport i l’Estat a través de la inclusió de les zones marines protegides. Un factor clau és la millora de les figures de protecció, i per aquest motiu caldria impulsar la candidatura del delta del Llobregat per entrar en el conveni de Ramsar i aprovar el pla especial dels espais naturals i del paisatge del delta. També integrar les dues zones d’especial protecció per a les aus en una única figura i revisar el pla especial del parc agrari. A més, es proposa aprofitar el potencial que donen els campus universitaris propers per fer del delta del Llobregat un espai per a la recerca científica. I desenvolupar una xarxa d’equipaments interpretatius del territori connectada als diferents itineraris, entre altres mesures.
Accions de millora
Les 112 accions del pla es plantegen tant per incidir en la millora de la biodiversitat i els hàbitats com en el medi aquàtic, el litoral i l’espai agrícola. Els objectius són, entre d’altres, incrementar el nombre d’aus que hi nidifiquen, augmentar la superfície dels hàbitats d’interès, disminuir la presència d’espècies invasores i la fragmentació dels hàbitats. També equilibrar la pressió urbanística i millorar la qualitat de les masses d’aigua, la sostenibilitat de l’activitat agrícola i la diversificació de cultius. Les accions que es plantegen són variades: construir dos pous a la zona dels Reguerons, naturalitzar la sortida al mar de la Murtra, recuperar el medi aquàtic de Can Dimoni, regenerar les platges del delta, restaurar el parc litoral del Prat, fer un pla de viabilitat econòmica per a les explotacions agràries, millorar la xarxa de drenatge, adequar els accessos des de Sant Boi al riu, millorar la inundabilitatdel Remolar-Filipines...
L’Ajuntament del Prat va presentar el document en públic el mes de març passat i la llavors consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va reconèixer que s’han de trobar punts en comú per millorar la protecció dels espais naturals i agraris del delta del Llobregat. Des de llavors no hi ha hagut novetats, en uns mesos marcats per les eleccions diverses i canvis polítics al capdavant d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Les principals entitats ecologistes del territori van reclamar al juny a la Generalitat l’aprovació de l’ampliació de les ZEPA del delta arran de l’advertiment de la Comissió Europea. L’estiu del 2022, el govern va proposar passar de les 935 hectàrees ara protegides a 2.372.
