Medi Ambient
La població exposada a temperatures extremes es gairebé duplica en 40 anys, segons l’OCDE
El sud d’Europa és una de les regions més afectades pels episodis de calor
L’organització alerta que alguns dels països més contaminants han alentit les seves polítiques climàtiques
L’estiu del 2023 ha estat el més càlid a nivell global des que hi ha registres, però no és un cas aïllat. En les últimes quatre dècades, el percentatge de persones exposades a temperatures extremes ha augmentat un 91,6 %, segons el Monitor d’Acció Climàtica 2023 publicat aquest divendres per l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).
L’estudi recull que la població exposada temperatures màximes superiors als 35 ºC als països membres i associats de l’OCDE ha passat del 24,3 % l’any 1979 al 45,8 % el 2022. A més del percentatge, també augmenta la durada de l’exposició. A l’Aràbia Saudita (96,4 %) i a l’Índia (88,5%) gairebé tota la població pateix més de dues setmanes de dies calorosos. L’Estat espanyol és el tercer de la llista, tot i que el percentatge es redueix al 33,5%.
De fet, el sud d’Europa és una de les regions que cada vegada es veuen més afectades per la calor extrema. Els indicadors mostren que, entre el 2018 i el 2022, aproximadament el 74,7% de la població de països com Grècia, el 68,7 de la de l’Estat espanyol i i el 55% de la d’Itàlia va estar exposada a dies de calor.
Les nits tropicals, aquelles en què la temperatura no baixa dels 20 ºC, van afectar un 10 % més de població a una vintena dels 51 països analitzats a l’estudi de l’OCDE en el període 2018-22 en comparació amb els trenta anys anteriors. Els països on més va augmentar la població exposada a temperatures nocturnes elevades van ser Corea del Sud (28 %), Itàlia (18 %) i Grècia (16 %).
Per contra, en el mateix període va disminuir l’exposició al fred extrem, amb un 5,8 % menys de població afectada que en el període de referència anterior (1981-2010).
L’augment de la temperatura també ha tingut efectes adversos sobre els sistemes alimentaris, ja que cada vegada més terres de conreu són susceptibles a les sequeres agrícoles. Països com Argentina, Brasil i Romania van experimentar disminucions mitjanes de la humitat del sòl de conreu superiors al 6 % els últims cinc anys, un percentatge que en el conjunt dels països estudiats és del 2,4 %.
L’exposició de les zones edificades a les inundacions costaneres s’ha elevat un 48 % els últims 20 anys i en el mateix període els incendi forestals s’han intensificat en una escala “sense precedents”.
Alentiment de les polítiques climàtiques
Aquest augment dels fenòmens climàtics extrems contrasta amb una “desacceleració de les ambicions” dels països inclosos en l’estudi, que representen dues terceres parts de les emissions globals. Segons el Monitor d’Acció Climàtica de l’OCDE, el nombre de mesures climàtiques impulsades el 2022 només va augmentar un 1% respecte a l’any anterior, el més baix d’ençà de l’any 2000 i molt per sota de la mitjana del 10% dels anteriors vint anys.
El ritme d’aquestes polítiques és força divers entre els països estudiats, però l’OCDE assenyala que en general cal fer més esforços per assolir els objectius de temperatura marcats per l’acord de París. Aquesta fita “exigiria que els països de l’OCDE i els associats es comprometessin a una reducció addicional de les emissions agregades al voltant del 30 % dels seus objectius actuals de contribució” a nivell nacional per al 2030.
L’OCDE lamenta que malgrat que un total de 104 països i la Unió Europea han adoptat o proposat objectius nets zero, “només 26 i la UE [amb 27 en total], que representen el 16% de les emissions, han consagrat els seus objectius a les legislacions” respectives.
