canvi climàtic
Groenlàndia ha perdut un 20% més de gel del calculat en les últimes quatre dècades
De les 207 glaceres de l’estudi, 179 van retrocedir significativament
La capa de gel de Groenlàndia, la segona més gran del món, ha perdut aproximadament 5.091 quilòmetres quadrats de gel des de 1985 a 2022, segons un estudi publicat en Nature, que assenyala que les actuals estimacions consensuades han subestimat la pèrdua de massa recent a l’illa fins a un 20%.
Més concretament, la capa de gel s’ha reduït una mitjana de 218 quilòmetres quadrats cada any des de gener de 2000, segons l’anàlisi.
Encara que aquesta quantitat ha tingut un impacte relativament petit en la pujada del nivell de la mar, la pèrdua de gel pot tenir implicacions en la circulació oceànica i, per tant, en la distribució de l’energia tèrmica global.
L’examen ofereix una visió exhaustiva del retrocés en les vores de tota la capa de gel des de 1985 fins a 2022, a partir de gairebé un quart de milió de dades obtingudes per satèl·lit sobre les posicions de les glaceres. De les 207 glaceres de l’estudi, 179 van retrocedir significativament des de 1985, 27 es van mantenir estables i un va avançar lleugerament.
Les capes de gel de tot el món han experimentat un retrocés en les últimes dècades i la de Groenlàndia en particular un període de pèrdua accelerada de massa des de la dècada de 1990.
Els models climàtics anticipen amb un alt grau de certesa que aquesta pèrdua de gel a Groenlàndia continuarà, però la recerca sobre com ha retrocedit anteriorment la capa de gel podria oferir una idea del seu comportament futur, resumeix Nature.
Circulació oceànica
Encara que no augmenta el nivell de la mar, el gel addicional representa una important entrada d’aigua dolça en l’oceà, resumeix una nota del JPL.
Estudis recents han suggerit que els canvis en la salinitat de l’Oceà Atlàntic Nord deguts al desglaç dels icebergs podrien afeblir la circulació meridional de l’Atlàntic, part de la “cinta transportadora” mundial de corrents que transporten calor i sal per l’oceà.
Segons els autors, això podria influir en els patrons meteorològics de tot el món i afectar els ecosistemes.
Els investigadors també van descobrir que algunes de les glaceres d’aquesta capa de gel que van experimentar la diferència més gran entre el creixement hivernal i el retrocés estival en un sol any van ser també les glaceres que més van retrocedir entre 1985 i 2022.
Això indica que la variabilitat estacional de les glaceres podria ser un indicador del retrocés a llarg termini.
En 2022, un altre estudi de Nature que combinava dades de satèl·lit amb models numèrics d’alta precisió, estimava que la pèrdua de gel de les glaceres del nord-est de Groenlàndia serà a la fi d’aquest segle sis vegades major d’allò que s’havia estimat fins ara.
