Medi ambient

Refer el fons marí des del port

Set concessionaris nàutics de la Costa Brava aposten per projectes per regenerar la biodiversitat

Una empresa catalana, Ocean Ecostructures, n’ha desplegat la major part i en fa un seguiment

Els resultats palesen que, a més d’afavorir la cria de peixos, poden servir per sembrar flora marina

La regeneració dels fons marins de la Costa Brava ha entrat en l’agenda dels ports gironins, especialment en aquells que se centren en la nàutica esportiva. És una manera de retornar al medi una part de l’impacte negatiu que generen les infraestructures, i ja dona fruits en sis dàrsenes, començant pels ports de Sant Feliu de Guíxols, Marina Palamós, i estenent-se cap als dominis del Club Vela Blanes, els nàutics de Palamós, l’Estartit i l’Escala i el Port d’Aro. Dues estratègies treballen en paral·lel: el Club Nàutic Sant Feliu ha desplegat una xarxa de refugis perquè els peixos procreïn i els alevins i altres organismes diminuts s’hi arrecerin, i la resta han optat per sembrar uns esculls artificials que de mica en mica també regeneren la vida submarina. L’altre avantatge és que els responsables dels projectes, externs, els tenen monitoritzats i sota control, i els primers resultats són prometedors.

Les experiències van arrencar en plena pandèmia. La davallada d’activitat nàutica a la Costa Brava ja va fer evidenciar que, tot i les amenaces del canvi climàtic i l’escalfament del mar o la contaminació marina o la pesca d’arrossegament, la vida marina és “resilient, i es poden començar a refer, en poc temps, ecosistemes complexos”, destaca el fundador d’Ocean Ecostructures, Ignasi Ferrer. A Sant Feliu, una empresa francesa, Ecocean, va estrenar la primera experiència a l’Estat per l’encàrrec del Club Nàutic, el 2021. I els 19 gabions submarins metàl·lics emplenats amb cloves d’ostres ja han permès recomptar-hi poblacions de peixos alevins, com ara el sarg, i poblacions de diferents espècies, fins i tot larves de gambes. Les observacions, a banda dels controls que fa l’empresa, inclouen el seguiment permanent a càrrec de Joan Làzaro, membre de la junta, expert en pesca i submarinista, i la dimensió divulgativa, amb activitats i publicacions que la gerent, Maribel Vela, explica que han servit tant per als infants com per al públic adult.

Gairebé en paral·lel, al port Marina Palamós, l’empresa catalana Ocean Ecostructures va instal·lar també a finals del 2021 els seus primers esculls que afavoreixen el mimetisme accelerat amb les roques del fons marí a partir d’un procés de carbonatació per electròlisi. La firma ha millorat tècniques conegudes des de la dècada del 1970 i ja té presència, a més dels altres sis ports gironins.

El director de Marina Palamós, Álvaro Navarro, explica que ens els 12 esculls propis ja s’hi han observat espècies tan poc habituals en aigües portuàries com ara el cavallet de mar, i avança que entre els pròxims reptes hi ha la sembra de flora marina, com ara gorgònies o posidònia. Ho fan amb unes plaques provisionals arrecerades i a escassa profunditat, unes condicions que Ferrer, d’Ocean Ecostructures, destaca que ja han donat fruits en proves pilot de l’empresa a les illes Balears.

Una taca verda que s’estén

Els ports de la Costa Brava han estat pioners en una aposta que de mica en mica es va estenent per la Mediterrània. “Si s’hi sumen tots, pot ser una zona referent en bioregeneració”, desitja Ferrer, que admet que els recursos de les infraestructures són clau perquè el que semblava utòpic avanci. En paral·lel, la col·laboració amb els ports afavoreix, d’una banda, la creació de zones amb unes condicions excepcionals per al monitoratge o l’acceleració del procés: són aigües que estan molt a recer de l’impacte devastador dels temporals. En un parell d’anys, els esculls han fet registrar un increment de biodiversitat del 600% en quantitat d’espècies.

Però també treballen en l’estudi de projectes més ambiciosos, de regeneració en aigües obertes i l’alta mar. Amb l’ajut de científics, com ara el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), estan sospesant l’opció de reintroduir “espècies fins i tot desaparegudes”, però l’aspiració de fons és “contribuir a mitigar el canvi climàtic”, ja que les aigües del mar amaguen igualment un CO2 que algues com la posidònia atenuen. És un plus imprescindible, a banda de les retallades d’emissions que els humans acordin i compleixin en superfície.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les assignatures pendents

Girona
Societat

“La gent se’m queda mirant fixament”

Badalona
comerç

Més facilitats als xinesos perquè comprin

Barcelona
Vallfogona de ripollès/ Planoles

Porta a porta dels alumnes per fomentar l’estalvi d’aigua

Vallfogona/ Planoles
Olot

La Garrotxa vol aprendre de la mobilitat de Pontevedra

Olot
Administracions

El Suprem obliga el Prat a treure aparcament de la platja

El Prat de Llobregat
societat

Nou pas per a la construcció de l’institut Cal Maiol

barcelona
Bisharo Ali Hussein
Activista dels drets humans feminista

“Els homes volen controlar la sexualitat i el cos de la dona”

Girona

CADERSEM passa a formar part del GRUP E-COORDINA