Medi ambient

Recta final per aprovar les Gavarres com a espai etnològic

La documentació està pendent dels últims tràmits abans que el govern aprovi en breu la declaració de Zona d'Interès Etnològic

Això permetrà protegir el patrimoni cultural i històric que hi ha al massís

La declaració de les Gavarres com a zona d'interès etnològic ha entrat ja en la recta final. Aquesta declaració, que ha d'aprovar el Departament de Cultura, ha de servir per preservar-ne el patrimoni cultural, que ara mateix no disposa de cap classificació de protecció específica. De fet, els valors més reconeguts oficialment ara mateix són sobretot els mediambientals, ja que des del 1992 el massís forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya. En canvi, les restes culturals i patrimonials han quedat en un segon terme, tot i el caràcter antròpic que tradicionalment han tingut les Gavarres.

Per això a finals dels anys noranta es va començar a treballar per aconseguir una protecció més efectiva d'aquests elements. Tot plegat va quedar sobre la taula, però fa aproximadament cinc anys es van recuperar els tràmits per tirar endavant la declaració de Zona d'Interès Etnològic, tramitat pel Consorci de les Gavarres a través del Centre de Promoció de la Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat, un organisme adscrit a Cultura. Ara l'aprovació ja està per caure, pendent tan sols d'unes últimes anàlisis que ha de fer el gabinet jurídic abans d'enviar el document al conseller perquè l'enviï al govern i aquest l'aprovi de manera definitiva. Segons el director dels Serveis Territorials de Cultura, Antoni Baulida: “No hi ha d'haver cap problema i és un procés que ha d'anar relativament ràpid. Així quedarà més protegit tot el patrimoni cultural de les Gavarres”. Tot i que no ha volgut concretar més una data, el que és segur és que el govern ho aprovarà durant aquest any, més aviat que no pas tard.

Més de 1.400 elements

Segons la documentació que ha presentat el Consorci, a les Gavarres hi ha catalogats més de 1.400 elements patrimonials: molins fariners, pous de glaç, forns de calç, rajoleries... Tot plegat s'engloba dins del projecte de Zona d'Interès Etnològic, fet que suposa que aquest patrimoni tindrà la mateixa protecció que si fos BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional). Segons el president del Consorci de les Gavarres, Josep Espadaler: “Això ens permetrà promoure millor aquests elements, i impulsar-ne la recuperació i divulgació, i fer-ne un ús sostenible”. A més, Espadaler ha valorat molt positivament la col·laboració amb els propietaris privats, que són els que representen gairebé la totalitat del massís.

Amb l'aprovació de la Zona d'Interès Etnològic, el Consorci vol potenciar una gestió transversal del massís, que incorpori tant aspectes naturals com culturals. A més, permetrà també dinamitzar i evitar que es perdin activitats tradicionals que es mantenen com la carbonera o la cuita de rajols.

LES FRASES

El patrimoni de les Gavarres entra en la primera divisió i així podrem divulgar-lo i promoure'l millor
Josep Espadalé
president del consorci de les gavarres
El procés ha d'anar relativament ràpid. Falta la resolució dels serveis jurídics, però serà aquest any
Antoni Baulida
director dels serveis territorials de cultura

Can Vilallonga, en converses

El futur del mas de Can Vilallonga, de Cassà de la Selva, continua sent incert. La finca és de l'Institut Català del Sòl de la Generalitat, però està cedida al Consorci de les Gavarres, que n'ha restaurat alguns elements i que s'utilitza sobretot per a finalitats educatives i de descoberta de l'entorn del massís. A més, la finca té un sistema hidràulic que s'ha incorporat dins dels elements més representatius del patrimoni etnològic de les Gavarres, ja que consta d'un conjunt d'aqüeductes per portar l'aigua fins a una gran bassa. El conveni entre la Generalitat i el Consorci acaba a mitjan 2012, però la intenció del Consorci era la de prorrogar-lo aquest mateix estiu per així no perdre subvencions per continuar amb l'adequació de l'espai i començar a desenvolupar-hi un projecte de centre d'interpretació. Això faria del mas un dels centres neuràlgics del massís, on es faria recerca, divulgació i també serviria com a punt d'informació de les Gavarres. Segons Espadalé, les dues administracions continuen en converses per arribar a un acord, que ara s'entreveu més possible que mesos enrere. “Sembla que anem per bon camí”, ha explicat el president del Consorci.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El 67% dels infants becats per la Pere Tarrés són de famílies vulnerables

Tarragona

Figueres inicia les obres d’ampliació de la xarxa de carrils bici de la ciutat

FIGUERES

Instal·laran pantalles per reduir el soroll a l’AP-7 i l’A-26

sant julià de ramis
GIRONA

L’Ajuntament repararà el sostre de l’Oficina de la Defensora de la Ciutadania

GIRONA
medi ambient

Costes vol fora el pàrquing de l’estació de Cabrera de Mar

Cabrera de mar

Revisions gratis per risc de melanoma a l’Hospital de Calella

Calella
educació

La selectivitat no inclourà les lectures obligatòries a català i castellà a partir de l’any que ve

barcelona
urbanisme

Inspecció de Treball veu dèficits en la retirada d’Amiant a l’antiga Cacaolat

bacelona
Societat

Manresa implanta a tot el municipi un sistema avançat de recollida de residus

Manresa