la contra

La lluita social va salvar els Aiguamolls

Un llibre commemora el 25è aniversari del parc natural, en destaca el valor paisatgístic i recorda el moviment que va aconseguir protegir el paratge del creixement urbanístic

Els aiguamolls de l'Empordà són un dels espais naturals més visitats de Catalunya i un dels que més atractius naturals tenen, i si avui existeixen com els coneixem és gràcies al moviment social per salvar el paratge, que va acabar amb la creació del parc natural, ara fa vint-i-cinc anys. Així ho defensa el llibre 25 anys de protecció als Aiguamolls de l'Empordà, d'Albert Roca, publicat per commemorar aquesta efemèride, juntament amb els diversos actes que s'han fet fins ara.

En la presentació que es va fer ahir d'aquest llibre, en diverses ocasions es van sentir elogis a aquella lluita per evitar que els Aiguamolls quedessin arrasats pel creixement urbanístic. «Fa vint-i-cinc anys va passar una cosa extraordinària. Un moviment social va aconseguir la protecció d'un espai», va recordar el director territorial de Medi Ambient a Girona, Emili Santos. També l'alcalde de Sant Pere Pescador, Jordi Martí, va assegurar: «Quan es va fer era necessària una protecció i després d'aquest temps és un bon moment per reflexionar sobre les coses que es poden millorar.» L'alcalde de Castelló d'Empúries, Salvi Güell, també va exclamar: «Gràcies a Déu que es va fer aquella lluita.» El diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Josep Maria Rufí, també va destacar que aquella lluita social «va crear aquesta meravella de parc».

El llibre d'Albert Roca, que ahir va destacar que la seva obra pot ser ara una bona eina divulgativa, no només parla dels inicis del parc, sinó que destaca el valor paisatgístic, ecològic i humà que hi ha als Aiguamolls. Al llibre, que té una molt bona fotografia, es parla de la importància de l'aigua, els oficis, les espècies animals i vegetals i les visites que rep el parc. El llibre tampoc defuig la polèmica que hi ha actualment entorn de la protecció de la zona i en la presentació l'autor assegura: «S'han assenyalat alguns conflictes propis d'un espai on les voluntats del naturalista i l'ecologista molt sovint topen amb les del turista, el pagès, el caçador o el promotor immobiliari.» Albert Roca va agrair la col·laboració actual del parc –i dels seus dos directors anteriors: Jordi Sargatal i Josep Espigulé–, de la Diputació, que ha finançat l'obra, i dels ajuntaments implicats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
LA CRÒNICA

Les mestres que fan collir pedres

CRÒNICA

Defensors davant la burocràcia

Societat

L’Ajuntament de Badalona estudia ara com reobrir l’alberg municipal

Badalona
Teresa Prados
Portaveu de No esteu soles, en defensa de les víctimes d’agressió sexual

“Les víctimes senten que han provocat l’agressió sexual”

Badalona
Societat

Planten el Dimoni de les Festes de Maig a Badalona

Badalona
equipaments

Enderrocament “d’urgència” i “per seguretat” de l’edifici de l’Escola de Vela

platja d’aro
sequera

Només 17 hm³ per als regants al Baix Ter

LA TALLADA D’EMPORDÀ
urbanisme

Adjudiquen la rehabilitació de les cases del castell d’Amposta

AMPOSTA
GIRONA

Finalitzen les obres de l’enllumenat d’accés als jardins de les Pedreres

GIRONA