El retard en l'autovia de Montblanc costa als empresaris del Camp 11 milions anuals

Les patronals pressionen Foment perquè acceleri les obres de l'A-27, part de l'eix que ha de millorar l'enllaç amb el Cantàbric

El rebuig de Foment a l'opció catalana (per Gandesa i Falset) de la sortida al mar de l'autovia d'Aragó ha exercit probablement de detonant d'un malestar que es cou des de fa temps entre els diferents sectors empresarials tarragonins. «La desestimació de l'A-68 per Tarragona encara ens dóna més força per demanar que l'A-27 es faci ara, ja que és l'únic eix de gran capacitat que ens queda cap al quadrant nord-est de la Península», reflexionava ahir el president de la Federació Empresarial d'Autotransport de Tarragona, Josep Lluís Aymat, en l'escenificació d'un front comú amb la Cambra de Comerç de Tarragona, l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (Cepta), l'Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona (Apport) i la Federació Empresarial d'Hoteleria i Turisme de Tarragona (FEHT).

L'autovia a Montblanc, determinant per facilitar la sortida de mercaderies del port i dels polígons químics, per cridar nous turistes de Lleida i Aragó i, en definitiva, per enllaçar amb l'eix subpirinenc (per Osca, Jaca i Pamplona) fins al Cantàbric, no acaba de fer forat. S'han fet treballs de desbrossament i de delimitació de l'ample de la infraestructura, però encara no s'entreveu cap talús per suportar la plataforma final de la carretera.

«Amb una comunicació tercermundista amb la vall de l'Ebre i l'interior de la Península, difícilment podem atreure noves inversions», es va queixar Aymat. Les obres a l'A-27 haurien d'haver començat el 2006 i no ho van fer fins al febrer del 2008, poc abans de les eleccions estatals, quan entre el 2006 i el 2008 en el pressupost general de l'Estat (PGE) es van consignar partides per un valor de 108 milions d'euros que no es van executar. Després, els treballs han arrossegat un reguitzell d'entrebancs, inclosos enfrontaments amb administracions locals com ara les del Morell i Montblanc, que els empresaris no entenen que encara no s'hagin solucionat. «El més fàcil suposo que ha estat desviar diners d'un projecte amb aquests problemes cap a altres de prioritaris per a Madrid», sentencia el president de la Cambra, Albert Abelló. A sobre, els agents econòmics sospiten que els 45 milions que el PGE del 2009 injectava a l'autovia tampoc no s'executaran, i denuncien en un manifest conjunt que això tindrà uns efectes socioeconòmics molt negatius, inclosa «la mala imatge sobre la demanda turística que accedeix a la Costa Daurada des del nord-est i el centre de la Península». Això vol dir un de cada quatre turistes estatals que acull el Camp de Tarragona.

També han enviat una carta al ministre de Foment, José Blanco, no només perquè es compleixin els pressupostos i s'accelerin les obres, sinó també perquè el ministeri impulsi la redacció de l'estudi informatiu entre Montblanc i Lleida, perquè en un futur l'eix no quedi interromput «bruscament» en aquest punt. En la carta, les associacions d'empresaris es queixen de manera contundent: «Els retards han acumulat un dèficit inversor que ha anat estrangulant la nostra economia i el desenvolupament empresarial.»

D'entre els quatre trams que integren l'autovia Tarragona-Montblanc, el més problemàtic ha estat just el primer (Tarragona-el Morell), tot i que la variant de Valls també va generar reaccions del territori en contra, i el més delicat tècnicament és l'últim (Valls-Montblanc), on s'ha de foradar el coll de Lilla. Oficialment, les obres han començat en els quatre trams, però només en el primer s'han hagut de fer sobre la marxa diverses modificacions del projecte inicial i, de fet, segons diverses fonts, entre el camí dels Pallaresos –a l'altura de Constantí– i Tarragona, no hi ha obra. Els empresaris afegeixen que a hores d'ara s'hauria d'haver executat un 64% de l'autovia, en lloc del 12%, i constaten que la carretera d'alta capacitat no podrà entrar en servei el 2010, com es preveia. Foment, per la seva banda, ha mantingut de tant en tant que es complirien els terminis, però ahir fonts del ministeri van remetre's al dia d'avui per poder recopilar tota la informació sobre l'estat actual de l'autovia.

Front Tarragona-Valls

L'econòmic no va ser l'únic front de pressió obert ahir. L'alcalde de Valls, Albert Batet (CiU), i el de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), van declarar-se suport mutu a l'hora de reclamar l'autovia A-27, durant la reunió que van mantenir a la capital de l'Alt Camp. Ballesteros es va comprometre a fer «una manifestació declarativa, però exigent, davant del govern perquè tiri endavant el projecte». El batlle socialista considera imprescindible que el futur vial sigui realitat en els propers tres o quatre anys, i ho argumenta: «Bona part del material d'una multinacional com és Ikea a Valls podria arribar per mar al port de Tarragona. Des d'allí hi ha una sortida directa cap a l'autopista AP-7, però no pas en direcció a Montblanc.» S'hi ha d'anar pel Vendrell.

LES XIFRES

153
milions
és el que el PGE ha consignat per a l'autovia des del 2006. En realitat, però, només s'hauria executat un 12% de l'autovia, lluny del 64% que, segons els empresaris, s'hauria d'haver assolit.
27
milions.
És el càlcul de benefici que correspon al que deixa de guanyar el sector turístic per culpa d'unes comunicacions deficients.
30%
dels turistes
arriben a la Costa Daurada a través de la carretera N-240, segons les dades del sector.
70
quilòmetres
han de fer de més els camions que porten substàncies químiques en direcció al nord-est de la Península.
25%
de càrrega
que genera el port de Tarragona té com a destinació el nord-est peninsular.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Portu regala la Champions al Girona

Girona
la crònica
La crònica

Jugar no és només cosa de nens

OLOT

Simulacre d’emergències al Recinte Firal d’Olot

OLOT
equipaments

Solsona inaugura una nova pista poliesportiva

SOLSONA
patrimoni cultural

Homenatgen una trentena de ‘casillers’ del canal d’Urgell i les seves famílies

El Palau d’Anglesola
tradicions

La samarreta de la Patum llueix a la plaça Sant Pere de Berga

BERGA
societat

Fundesplai engega la campanya de casals i colònies d’estiu amb 90.000 places

prat del llobregat
SOCIETAT

La falta de pluja canvia la maceració de la ratafia

SANTA COLOMA DE FARNERS
societat

Alella fa una crida a participar del consell agrari municipal

alella